Compartir: 
Inici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euroInici d'any crucial per a la zona de l'euro

El context de baixa inflació i d'incertesa obliga a adoptar mesures. L'FMI pronostica un escenari de recuperació a diferents ritmes per als països de la zona de l'euro, amb una taxa de creixement que augmenta del 0,8% del 2014 a l'1,2% del 2015 i a l'1,4% del 2016. No obstant això, aquestes previsions són inferiors a les pronosticades fa tres mesos. A aquesta lenta recuperació s'afegeix una inflació baixa que, fins i tot abans de la caiguda del preu del petroli, no semblava que havia de repuntar. En aquest entorn macroeconòmic, el BCE ha anunciat una important ampliació del programa de compra d'actius que estava duent a terme per evitar el risc de deflació i per impulsar el creixement.

El BCE durà a terme un programa d'expansió quantitativa de magnitud considerable. El programa de compra d'actius s'ha ampliat a bons emesos per Governs, per agències i per institucions europees. Les compres d'actius pujaran a 60.000 milions d'euros mensuals i tindran lloc des del març del 2015 fins al setembre del 2016 (o fins que la taxa d'inflació assoleixi nivells propers al 2%). Les compres totals superaran l'1,1 bilió d'euros i seran proporcionals a la quota de participació de cada país en el capital del BCE. El programa hauria de reduir la prima de risc dels països perifèrics i propiciar la depreciació de l'euro, la qual cosa estimularà el creixement a la zona de l'euro. En aquest sentit, els indicadors d'activitat de la zona de l'euro continuen en valors coherents amb un nivell d'activitat moderat, malgrat que van iniciar l'any amb un lleuger repunt. L'índex PMI compost va arribar, al gener, als 52,2 punts, el nivell màxim en els cinc últims mesos. Tant els índexs PMI de serveis com de manufactures van repuntar. A Alemanya, els índexs IFO (índex d'activitat empresarial) i ZEW (índex sobre les expectatives dels inversors i dels analistes) van millorar per tercer mes consecutiu. També van anotar registres més positius al començament de l'any els indicadors de demanda, en particular l'índex de confiança del consumidor.

El descens de les expectatives d'inflació ha empès el BCE a actuar. Al desembre, la inflació es va situar en el 0,2%, cinc dècimes per sota del mes anterior, arrossegada pel descens del preu del petroli. Aquesta dada d'inflació negativa del desembre no equival a una deflació (vegeu el Dossier d'aquest mes sobre les expectatives d'inflació). En aquest sentit, és important destacar que la inflació subjacent (sense energia ni aliments no elaborats) es va mantenir en el 0,7% per tercer mes consecutiu. Malgrat això, els riscos de deflació no són menyspreables, ja que les expectatives d'inflació s'han continuat reduint a la zona de l'euro. En aquest entorn, l'inici del programa d'expansió quantitativa hauria d'augmentar les expectatives d'inflació, les quals, just després de l'anunci de Mario Draghi, es van començar a recuperar, tot i que caldrà esperar per veure si la tendència es consolida.

El programa d'expansió quantitativa comportarà una major depreciació de l'euro i impulsarà el sector exterior. La balança per compte corrent de la zona de l'euro es va situar en el 2,4% del PIB al novembre (acumulat de 12 mesos), tot mantenint la bona tònica que ha mostrat durant l'any. Un dels elements que més ha contribuït a aquest impuls ha estat l'augment del superàvit de béns (per l'increment de les exportacions) i, en menor mesura, de serveis. En els pròxims mesos, dos factors en­­fortiran el superàvit corrent. En primer lloc, la caiguda del preu del petroli reduirà la factura energètica. En segon lloc, la compra massiva d'actius provocarà una major depreciació de l'euro. De fet, després que el BCE anunciés les noves mesures, la taxa de canvi va baixar fins als 1,14 euros/dòlar, nivell en què esperem que es mantingui en els pròxims mesos, i que reprengui una tònica descendent quan la Fed comenci a apujar els ti­­pus d'interès a finals d'any.

La millora de l'activitat consolidarà la tímida recuperació del mercat laboral a la zona de l'euro. Al desembre, la taxa d'atur de la zona de l'euro es va situar en l'11,4%, quatre dècimes per sota del nivell de fa un any. Per països, la reducció de l'atur el 2014 ha estat més intensa a la perifèria i al Regne Unit, mentre que França i Itàlia han presenciat com es deteriorava el mercat laboral. A l'inici d'enguany, les perspectives del mercat laboral han millorat: les expectatives d'ocupació en manufactures i en serveis han augmentat a tots els països de la zona de l'euro. A més a més, l'increment de l'activitat el 2015, amb el suport de la davallada del preu del petroli, del programa del BCE i de la depreciació de l'euro, es reflectirà en millores al mercat laboral.

El crèdit bancari donarà suport a la recuperació el 2015, amb l'ajuda, en part, del programa de QE. L'enquesta sobre préstecs bancaris (EPB) del gener mostra com els criteris d'aprovació de préstecs a la zona de l'euro es van continuar relaxant en el 4T 2014, tant per als préstecs a empreses no financeres com per als préstecs hipotecaris i el crèdit al consum. Aquesta millora va ser complementada amb un augment de la demanda de crèdit en totes les categories en el 4T 2014. A més a més, l'EPB també evidencia que les entitats de crèdit esperen que la recuperació de la demanda continuï en els pròxims trimestres. També és interessant assenyalar que les disparitats entre països per a la concessió de crèdits a les empreses es van reduir. Malgrat que el programa d'expansió quantitativa tindrà més impacte sobre el tipus de canvi de l'euro, també contribuirà a consolidar aquestes tendències creditícies ja en curs. El programa incrementarà la posició de liquiditat dels bancs, tot facilitant la concessió de crèdit i millorant les seves condicions per a les empreses i per a les llars.

La política monetària s'ha de complementar amb reformes estructurals. L'ajust del dèficit públic a la zona de l'euro s'ha anat realitzant amb èxit i s'ha reduït el dèficit des del 7% del 2010 fins al 2,3% del 3T 2014, la qual cosa permetrà poder dur a terme una política fiscal menys restrictiva el 2015. En aquest sentit, la Comissió Europea ha relaxat, temporalment i en 0,5 p. p., l'objectiu de dèficit per als països que estiguin duent a terme reformes estructurals de fons (clàusula de reforma estructural), mesura que, en particular, podria beneficiar França i Itàlia. A més a més, ha confirmat que les inversions seleccionades dins el Fons Europeu d'Inversions Estratègiques (Pla Juncker) no es tindran en compte a l'hora de valorar si un país ha assolit el dèficit públic acordat amb Brussel·les (malgrat que sí augmentaran el nivell de deute). De tota manera, per assolir un ritme de creixement sostingut a la zona de l'euro, els països han d'aprofitar la millora de les condicions financeres del BCE i del Pla Juncker per dur a terme una ambiciosa agenda de reformes estructurals que millori substancialment la capacitat de creixement de les seves economies. Això és especialment important en països com França i Itàlia, que presenten una taxa de creixement potencial molt limitada.

El banc central suís, anticipant-se a la reunió del BCE, va decidir abandonar per sorpresa el règim de tipus de canvi fix, la qual cosa mostra la interdependència de les polítiques monetàries i els seus efectes més enllà de les seves fronteres. La decisió de l'SNB va estar motivada, principalment, per la dificultat de defensar el franc suís davant la moneda europea quan l'expansió quantitativa estigués en marxa. En conseqüència, el franc suís es va apreciar de forma considerable i va impactar de manera directa en la seva economia, en particular en el sector bancari i en l'exportador. L'apreciació del franc suís no hauria d'afectar de manera significativa l'Europa emergent, malgrat l'abundant ús de finançament en divises estrangeres per part d'aquests països. D'una banda, en els últims anys, han reduït el finançament en divises i han adoptat mesures per mitigar-ne l'exposició. De l'altra, l'elevada solvència bancària hauria de facilitar l'absorció dels efectes de la depreciació de les principals monedes de l'Europa emergent enfront del franc suís.

Syriza guanya les eleccions a Grècia, primera votació d'un any amb importants cites electorals. El partit d'esquerres s'ha quedat a dos escons de la majoria absoluta i ha format Govern en coalició amb el partit nacionalista de dretes (ANEL). Els dos partits proposen dur a terme un ajust fiscal menor i negociar unes condicions de finançament millors per pagar el deute. Les primeres mesures anunciades inclouen l'augment del salari mínim fins als 751 euros, un increment de la contractació pública, sanitat gratuïta per a les persones que perdin la feina i altres mesures socials, per a les quals requeriran fons públics addicionals a l'hora de dur-les a terme. S'obre, també, un llarg període de discussions amb la troica, que es preveu complicat, per a la renegociació del deute (vegeu el Focus «Grècia: una nova etapa posttroica?»). L'any 2015 continua amb diverses cites electorals importants a Europa, incloses les del Regne Unit i Espanya.

Compartir: