Compartir: 
El ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensificaEl ritme de creixement s'intensifica

El consum privat i la inversió: motors del creixement. El detall del desglossament del PIB del 4T ha confirmat que l'economia espanyola va créixer el 0,7% intertrimestral (el 0,5% en el 3T), gràcies a l'augment del consum privat i de la inversió, que van compensar la davallada del consum públic. Aquesta bona dada del 4T, lleugerament millor del que s'esperava, i les bones dades dels indicadors d'activitat del gener mostren que els xocs positius recents (la baixada del preu del petroli i la depreciació de l'euro) tenen un impacte superior al previst sobre l'activitat econòmica. L'impuls d'aquests factors transitoris, que té inèrcia, ens empeny a revisar a l'alça la previsió de creixement del PIB per a l'any 2015, fins al 2,5% (+0,2 p. p.), i per al 2016, fins al 2,3% (+0,2 p. p.). Aquestes previsions són coherents amb les publicades al començament de febrer per la Comissió Europea, que situa el creixement en el 2,3% per al 2015 (anterior: 1,7%) i en el 2,5% per al 2016 (anterior: 2,2%).

El sector exterior se sumarà, a poc a poc, al creixement. El bon comportament de la demanda interna explica gairebé la totalitat de l'avanç del PIB en el 4T, però també cal destacar que la demanda externa va deixar de restar al creixement per primera vegada en aquest episodi de recuperació. De tota manera, per al conjunt de l'any 2014, en què el creixement del PIB va assolir l'1,4%, l'aportació de la demanda interna va ser de 2,2 p. p. i l'aportació de la demanda externa va ser negativa, en concret de –0,8 p. p. Esperem que la depreciació de l'euro i la recuperació de la zona de l'euro impulsin les exportacions al llarg del 2015, de manera que el sector exterior vagi millorant, a poc a poc, la seva aportació al creixement. No obstant això, aquesta aportació serà limitada, ja que les importacions, esperonades per la demanda interna, continuaran creixent amb força.

Les dades de comptabilitat nacional confirmen la bona evolució del mercat laboral en el 4T 2014. El creixement de l'ocu­­pació equivalent a temps complet va ser del 0,7% intertrimestral. Aquest resultat, coherent amb el que s'havia previst després de les dades positives de l'EPA del 4T, evidencia que la bona marxa de l'activitat es trasllada al mercat de treball. Amb aquesta dada, la taxa de variació anual se situa en l'1,2% el 2014, la qual cosa equival a la creació neta de 392.000 llocs de treball equivalents a temps complet. Les xifres mostren, també, que la moderació salarial va continuar donant suport a les millores de competitivitat. Així, en el 4T, la remuneració per assalariat es va mantenir constant, amb una taxa de variació del 0,0% intertrimestral. El fet que els increments salarials pactats en els convenis col·lectius s'hagin mantingut estables en el 0,6% interanual des de fa més d'un any fa pensar que la contenció salarial es mantindrà. Per a l'evolució futura dels salaris, serà clau l'acord que haurien d'assolir pròximament la patronal i els sindicats.

La creació d'ocupació continua el 2015. La xifra d'afiliats a la Seguretat Social va créixer al gener (12.613 en termes desestacionalitzats) i acumula 18 mesos consecutius de pujades. L'evolució negativa de l'agricultura va enterbolir la millora registrada a la resta de sectors, que van accelerar el ritme de creació d'ocupació. Per la seva banda, l'atur registrat va baixar en 42.723 persones, en termes desestacionalitzats. La tònica creixent de les expectatives de creació d'ocupació, en especial a la indústria, mostra que la reactivació del mercat laboral es continuarà expandint a tot el teixit productiu. Sembla, doncs, que el ritme de millora del mercat de treball s'intensifica en el 1T, la qual cosa reflecteix, en part, l'impacte positiu dels factors de suport esmentats anteriorment, de manera que procedim a millorar en una dècima el creixement de l'ocupació prevista per al 2015 i el 2016, fins al 2,3% i el 2,0%, respectivament, i revisem la taxa d'atur en una dècima a la baixa també per als dos anys.

Es manté l'impuls de la demanda interna. Sembla que la fortalesa del consum privat, que va créixer el 0,9% intertrimestral en el 4T, es mantindrà el 2015, gràcies al creixement de l'ocupació i a la millora de les condicions de finançament. Així, l'indicador de la confiança del consumidor es va situar en els –1,8 punts en la mitjana de gener i febrer, un registre clarament superior als –9,6 punts del 4T. Pel que fa a la inversió, l'augment de l'indicador de confiança de la indústria (–4,4 al gener i al febrer, en relació amb els –5,3 del 4T) i el repunt de l'índex PMI de manufactures al gener (54,7, enfront dels 53,7 en el 4T) evidencien la bona marxa del sector industrial, la qual cosa seria compatible amb un nou avanç de la inversió en equipament, que va créixer l'1,8% intertrimestral en el 4T. A més a més, es consolida el canvi de tendència de la inversió en construcció, que va anotar el primer creixement intertrimestral positiu en el 2T 2014 (la inversió residencial, en el 3T 2014).

El sector immobiliari mostra signes de millora pel costat de la demanda i pel de l'oferta. Després de sis anys d'ajust, les compravendes d'habitatges van augmentar el 2,2% el 2014 en relació amb l'any anterior (319.000 enfront de 312.000). Malgrat aquesta millora, la veritat és que el nombre de transaccions se situa encara en nivells molt baixos. Pel costat de l'oferta, els visats d'obra nova, amb un creixement, de mitjana, del 4,0% interanual en el 4T (acumulat de 12 mesos), fan pensar que la recuperació de l'activitat anirà guanyant tracció. A més de l'increment de la inversió en construcció, l'ocupació al sector també va créixer en el 4T, en concret el 3,3% interanual. El preu de l'habitatge es va contreure el 2,4% en el conjunt del 2014, però va créixer el 0,5% intertrimestral en el 4T, primer avanç positiu des del març del 2008, data a partir de la qual els preus acumulen una correcció del 30%. Així, doncs, sembla que el 2014 va ser l'any en què el sector immobiliari va tocar fons. Les perspectives són favorables per al 2015: esperem que l'activitat i els preus es continuïn recuperant, amb el suport de la millora de l'activitat, del mercat laboral i de les condicions de finançament, però a un ritme molt moderat per l'elevat estoc d'ha­­bi­­tat­­ges per vendre. Així i tot, l'evolució serà dispar entre regions: a les grans ciutats, on l'estoc és més escàs, es podrien observar repunts en els preus, que ens poden sorprendre a l'alça, mentre que, en altres regions, encara amb un ampli excés d'oferta, els preus poden continuar cedint.

Canvi de rumb de la inflació. L'evolució de l'IPC general en els últims mesos ha estat marcada per la del preu del petroli. Al gener, la inflació es va situar en el –1,3% interanual, percentatge que reflecteix la caiguda de l'11,5% interanual en el component energètic. De la mateixa manera, la pujada del preu del petroli al febrer (del 18% intermensual) va empènyer a l'alça la inflació, fins al –1,1%. La incorporació del repunt del preu del petroli ens empeny a revisar a l'alça la previsió d'inflació fins al –0,1% el 2015 (anterior: –0,3%). Així i tot, preveiem que la inflació es mantindrà en terreny negatiu fins a la meitat de l'any, quan es desfarà l'efecte nivell del component energètic.

L'any 2014 es va tancar amb un superàvit per compte corrent del 0,1% del PIB, un registre notablement inferior al del 2013, quan el superàvit va assolir l'1,4% del PIB. Aquest deteriorament s'explica, en gran part, pel significatiu empitjorament del dèficit comercial de béns (el –2,3% el 2014, en relació amb el –1,2% del 2013), motivat, en bona part, pel fort repunt de les importacions (el +6,3%) i un creixement moderat de les exportacions (el +2,4%) en termes nominals. Així i tot, la balança de pagaments del desembre mostra unes dades notablement millors que les del mes anterior, la qual cosa confirmaria un canvi de tendència basat en els xocs temporals esmentats. Es preveu que l'efecte d'aquests xocs, que permetran que el saldo per compte corrent millori fins al 0,6% del PIB al final del 2015, persisteixi al llarg d'enguany. En primer lloc, la caiguda del preu del petroli representa una reducció del valor de les importacions energètiques. En segon lloc, les exportacions i, en especial, el sector turístic, que, al gener, va superar els 65 milions de turistes, es beneficien de la depreciació de l'euro. En tercer lloc, la reducció dels costos de finançament, gràcies al QE del BCE, millorarà el saldo de rendes. El 2016, el suport dels factors temporals perdrà força, de manera que no preveiem guanys addicionals en el superàvit per compte corrent. A llarg termini, perquè el saldo exterior millori, serà imprescindible continuar guanyant competitivitat.

El Govern aprova un decret llei per reactivar l'agenda social. La principal mesura aprovada és la llei de «segona oportunitat» per a particulars, que amplia a les persones físiques (a més de les empreses) la capacitat de reestructurar els deutes abans d'un concurs (acord extrajudicial). A més a més, per facilitar els acords, es reforça la figura del mediador. En els processos concursals, es permetran quitaments dels deutes (llevat dels públics) a les persones físiques encara que no es cobreixin amb la totalitat dels béns. En contrapartida, el deutor s'haurà de sotmetre a un pla de pagaments durant cinc anys. També s'han aprovat mesures per incentivar la contractació indefinida. Concretament, s'eximeixen de cotització 500 euros del salari durant dos anys per als nous contractes indefinits. També es van aprovar ajudes per als autònoms (bonificació del 100% de les quotes a la Seguretat Social durant un any si redueixen la jornada per tenir cura dels fills o si contracten a un treballador), i deduccions fiscals per a les famílies monoparentals amb dos fills. Malgrat que la millora del cicle econòmic dóna un cert marge per augmentar la despesa, és imprescindible mantenir-se alerta per garantir el compliment de l'objectiu de dèficit (vegeu el Focus «Vents de cua ajudaran a reduir el dèficit públic»).

Compartir: