Compartir: 
La gran aposta de l'Aràbia SauditaLa gran aposta de l'Aràbia Saudita

L'enfonsament del preu del petroli des de l'estiu del 2014, que, malgrat el lleuger repunt de les últimes setmanes, se situa encara en el 45%, respon, sobretot, a factors d'oferta. En particular, destaca el canvi d'estratègia de l'Aràbia Saudita, que, en un entorn de producció mundial creixent, ha deixat d'exercir el seu paper de «productor d'equilibri» (swing producer) per desbancar els nous competidors.

En els últims anys, l'Aràbia Saudita ha aprofitat la seva posició privilegiada per exercir de swing producer i per mantenir l'oferta mundial de petroli d'acord amb la de­­manda del moment, la qual cosa ha afavorit l'estabilitat dels preus. No obstant això, en el context actual d'in­­cre­­ment de l'oferta, el màxim productor de l'OPEP ha decidit no rebaixar la producció, la qual cosa ha repercutit clarament en la rebaixa dels preus, situació que, atesos els bai­­xos costos d'extracció (vegeu el primer gràfic), pot assu­­mir fàcilment.

Aquesta és una basa que no tots els països productors de cru poden jugar. Amb els preus actuals, una part de l'oferta no és rendible, la qual cosa hauria de contribuir a una pujada gradual del preu del petroli, ja que els productors més afectats per la menor rendibilitat retallaran les inversions, la qual cosa, a mitjà termini, generarà una reducció de l'oferta. Cal tenir en compte que el cost de producció del petroli depèn de la regió i del tipus d'extracció: el petroli més barat d'extreure és, precisament, el continental de l'Orient Mitjà, seguit, a una certa distància, pel marí de plataforma i pel petroli rus continental. Entre els més cars, se situa el petroli shale o d'esquist nord-americà. Se­­gons les estimacions de Rystad Energy, el preu mitjà que fa rendible l'explotació del shale se situa en els 62 dòlars per barril, una xifra 2,5 vegades superior a la de l'Aràbia Saudita. Uns preus inusualment baixos durant un període llarg de temps castigarien seriosament la producció de cru shale als EUA.1

L'Aràbia Saudita aconsegueix eliminar els competidors? Pel que sembla, sí. Als EUA, el nombre de plataformes petrolíferes en funcionament ha caigut fins a mínims des del 2011. Així mateix, el nombre de llicències d'explotació shale també s'ha reduït, de les gairebé 3.000 mensuals que es concedien al setembre del 2014 a les 1.500 del de-sembre del 2014. De manera més general, les grans em­­preses petrolieres han anunciat retallades en les inversions per valor del 20% (vegeu el segon gràfic). Aquest anunci encaixa amb la retirada de nombrosos projectes de prospecció a la zona àrtica, on encara no s'explota el cru existent per l'alt cost d'extracció.

En definitiva, ateses les menors inversions de capital per part de les empreses energètiques, cal esperar que el preu del petroli es vagi recuperant a poc a poc. Així i tot, no po­­dem descartar algun nou ensurt en el preu, en especial en un context d'emmagatzematge que ha augmentat de ma­­ne­­ra notable recentment.

1. És necessari matisar que el gràfic de costos correspon als costos a ni­­vells actuals de producció. Així, per exemple, si l'Aràbia Saudita augmentés de forma substancial la producció, el cost mitjà seria major, ja que cada vegada és més costós augmentar la producció.

Compartir: