Compartir: 
Reforma laboral a Itàlia: un gran pas endavant

La forta dualitat del mercat laboral italià ha provocat que la crisi econòmica se saldés amb importants pèrdues de llocs de treball temporals, en particular entre els joves. En el 3T 2014, la taxa d'atur juvenil va assolir el 42,8% (en relació amb el 12,8% total), i, en el conjunt del 2013, la precarietat laboral era molt elevada, ja que el 52,5% dels contractes dels joves ocupats eren temporals (en relació amb el 13,2% total). En aquest context, al desembre del 2014, es va aprovar una reforma laboral com a part d'un seguit d'importants mesures (reforma del sistema judicial, tributari, d'administracions públiques, etc.), impulsades pel primer ministre, Matteo Renzi, per dinamitzar l'economia italiana. La Jobs Act, que entrarà en funcionament al llarg d'enguany, representarà un canvi important per al mercat laboral italià. Tot seguit analitzem els principals elements de la reforma.

Un primer element que cal destacar són els canvis en la contractació indefinida. En concret, la indemnització per acomiadament serà menys costosa, i s'elimina la readmissió en cas d'acomiadament sense causa justificada. Amb la nova llei, els costos d'acomiadament augmentaran en funció del temps treballat a l'empresa i correspondran a dos mesos per any treballat, amb un mínim de quatre mesos i un màxim de 24. A més a més, s'aclareixen les raons objectives de l'acomiadament i es defineixen els motius que el justificarien, ja siguin econòmics, de demanda o per canvis tecnològics o organitzatius de l'empresa. La nova llei també possibilita la conciliació de mutu acord entre em­­presaris i treballadors en cas d'acomiadament, la qual cosa representa un altre avanç per dinamitzar el mercat laboral i reduir la incertesa a l'hora de contractar. Aquesta indemnització tindria un cost encara menor, però també creixent en funció de l'antiguitat a l'empresa (un mes per any treballat, amb un màxim de 18 mesos).

La segona novetat de la reforma laboral, i la més polèmica, és que els empresaris, en cas de perdre el judici, ja no estan obligats a readmetre els treballadors indefinits que hagin estat acomiadats, els qual poden ser compensats econòmicament. Abans de la reforma, la reincorporació del treballador era obligatòria, la qual cosa incrementava la in­cer­­tesa de l'empresari i encaria els costos laborals. La readmissió del treballador, però, es manté sense canvis per als casos de discriminació o d'acomiadaments fraudulents.

La major flexibilitat en la contractació indefinida es complementa amb una major cobertura del subsidi d'atur i del salari mínim. Fins ara, a Itàlia, el subsidi d'atur cobria, principalment, els treballadors d'empreses amb més de 15 empleats i deixava sense protecció una part considerable de la força laboral. El nou subsidi tindrà ara una cobertura més àmplia. Així mateix, s'estendrà el salari mínim als sectors sense convenis col·lectius nacionals.

Els canvis introduïts haurien d'augmentar de forma significativa els incentius per a la contractació indefinida (que tindrà, a més a més, una bonificació fiscal durant el primer any) i podrien reduir, si més no en part, la dualitat del mercat de treball italià i beneficiar, en especial, els joves. L'èxit de la reforma dependrà, en gran part, de la seva correcta implementació i de si aconsegueix augmentar la celeritat i la capacitat de predir la contractació de treballadors. A més a més, el Govern italià té previst completar-la amb can­­vis addicionals, com un contracte que substituirà els contractes temporals atípics per evitar-ne l'abús en treballs que, per la seva naturalesa, haurien de ser fixos. Així mateix, es pretén reduir el nombre de contractes laborals existents. Una altra tasca important que caldrà dur a terme és el desenvolupament de polítiques actives d'ocu­­pa­­ció, de moment molt escasses i poc efectives. En tot cas, la legislació laboral, aïlladament, no podrà dinamitzar l'eco­­nomia italiana, sinó que ha de formar part d'un procés de modernització global amb transformacions en el sistema judicial, impositiu, educatiu, etc. Itàlia té, doncs, un treball gegantí per davant, però sembla que ja comença a posar fil a l'agulla.

Compartir: