Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
El Brasil en recessió, contagi a l'Amèrica Llatina?

La gravetat de la recessió brasilera ha agafat per sorpresa propis i estranys: després de caure el 0,7% intertrimestral en el 1T, el PIB es va enfonsar un notable 1,9% en el 2T. Les causes d'aquest mal rendiment s'exploren en un Focus recent:1 el Brasil s'enfronta al repte de corregir uns importants desequilibris macroeconòmics en un context de caiguda de l'activitat i de dificultats per implementar la política econòmica. Aquí ens centrarem a analitzar el possible im­­pacte econòmic a l'Amèrica Llatina del xoc de la seva pri­­mera economia, equivalent al 37% del PIB regional.

Un primer canal fonamental de contagi és el comercial. Així, els països més exposats són els que tenen un nivell més elevat d'exportacions de béns al Brasil: el Paraguai, Bolívia, l'Argentina i l'Uruguai, que dirigeixen entre una cin­­quena i una tercera part del total de les exportacions al gegant sud-americà. No obstant això, per tenir una apreciació més ajustada de l'impacte econòmic, cal relacionar les exportacions amb la dimensió econòmica. Aquí cal distingir entre la situació més vulnerable de Bolívia i del Paraguai (on les exportacions representen, respectivament, l'11,7% i el 9,7% del PIB nacional) i la de l'Uruguai (3,3% del PIB) i l'Argentina (2,6% del PIB).

Per tant, Bolívia i el Paraguai són els països més exposats al xoc del Brasil. Es pot, però, matisar el risc en funció del tipus de mercaderia que s'intercanvia? Efectivament, ja que els dos països estan en situacions diferents: mentre que Bolívia exporta gas natural i petroli, productes la demanda dels quals, tot i que parcialment inelàstica, caurà arran de la reculada brasilera del consum i de la inversió, el Paraguai és un exportador de primeres matèries agrícoles, que, en principi, són béns de primera necessitat i que, a més a més, poden ser recol·locats internacionalment amb més facilitat (tot i que, en el context actual de caiguda global de la demanda de primeres primeres, aquest últim factor quedarà matisat). En resum, el balanç de riscos comercials és més preocupant en el cas de Bolívia (per la in­­ten­­sitat comercial i per la composició dels intercanvis) i una mica menys al Paraguai (on el nivell d'intercanvis queda compensat, en part, per la composició).

Un segon canal de contagi potencial és el financer. Pel que fa a les inversions de l'Amèrica Llatina que rep el Brasil, l'estoc d'inversió estrangera directa de l'Uruguai equival al 7,9% del PIB nacional; el de Xile, al 3,5%, i el de Mèxic, a l'1,1%. D'altra banda, les inversions d'empreses brasileres representaven, el 2013, un estoc equivalent al 5,2% del PIB a l'Uruguai, al 2,2% del PIB al Paraguai i a l'1,6% del PIB al Perú, mentre que la resta de països de la regió estan molt menys exposats.2 En definitiva, podem concloure que la recessió brasilera hauria de tenir, al conjunt de l'Amèrica Llatina, un efecte que podríem qualificar d'escàs a mitjà. És el resultat d'un territori relativament poc integrat i amb dos motors centrals (el Brasil i Mèxic) escassament relacionats entre si.

Així i tot, quan, a la recessió brasilera, s'afegeix el fet que té lloc en el context d'un segon xoc (el de les primeres matèries) i d'un enduriment de les condicions de finançament, la valoració s'ha de tenyir de prudència. A més a més, cal apuntar que, malgrat que els canals econòmics (i els financers més vinculats a la dinàmica econòmica) són relativament reduïts i es limiten a pocs països, altres vies de contagi poden comportar un risc més gran. En particular, si els inversors internacionals desfessin les posicions inversores al Brasil (una reacció raonable, ja que respon a les perspectives més negatives del país), es podria generar una resposta similar, en part irracional, en altres economies.3

Disposem d'alguna aproximació quantitativa del possible efecte total dels diferents canals esmentats? Segons un estudi recent de l'FMI,4 que avalua la intensitat amb què es transmeten els xocs del Brasil a la regió, l'impacte conjunt seria particularment intens al Paraguai (cada caiguda d'1 p. p. del PIB brasiler redueix el PIB paraguaià en 0,9 p. p.) i marcadament més reduït, tot i que encara apreciable, a l'Argentina, Bolívia i l'Uruguai (de l'ordre de 0,25 p. p.).

1. Vegeu «El deteriorament de les perspectives del Brasil: una ensopegada conjuntural o quelcom més profund?», publicat a l'IM05/2015.

2. No es tenen en compte les inversions de cartera, perquè no es disposa d'informació sobre els països de destinació i d'origen. Així i tot, cal dir que els fluxos d'inversió directa estrangera representen el 90% de les sortides de capitals i el 60% de les entrades.

3. Aquest canal s'explora amb més detall al Focus «El Brasil desperta el fantasma del contagi financer a l'Amèrica Llatina», d'aquest mateix informe.
 

4. G. Adler i S. Sosa (2012), «Intra-Regional Spillovers in South America: Is Brazil Systemic after All?», IMF Working Paper, WP/12/145.

Compartir: