Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Xina: tornen els dubtesXina: tornen els dubtes

Des de mitjan estiu, han proliferat les notícies que tornen a qüestionar la capacitat de l'economia xinesa de dur a terme un aterratge suau. El gegant asiàtic es troba immers en un profund procés de transformació econòmica, amb el qual pretén reduir el pes de la inversió i de l'exportació i augmentar el del consum i el del sector serveis. Malgrat que s'espera que aquesta difícil transició comporti un menor creixement, a mesura que s'ha anat reduint en els últims trimestres, els desequilibris macroeconòmics han augmentat.1 Fins a l'estiu, la ràpida i encertada gestió de la política econòmica de l'Executiu xinès va mantenir a rat­­lla els temors sobre un possible aterratge brusc de l'e­­co­­nomia. No obstant això, una sèrie de factors han tornat a revifar el debat.

En primer lloc, les dades d'activitat publicades han qüestionat la solidesa del creixement econòmic xinès. Tot i que alguns indicadors han estat positius, s'ha tendit a donar més pes als que mostren una evolució més feble de l'eco­­no­­mia (l'índex PMI de manufactures i l'índex de producció industrial) i s'ha ignorat el fet que les vendes al detall i l'avanç del PIB del 2T s'han situat lleugerament per damunt del que s'havia previst. També s'ha obviat l'evolució positiva del mercat laboral: en el primer semestre de l'any, es van crear 7,2 milions de llocs de treball, xifra coherent amb els 7,4 milions generats durant el mateix període del 2014.2 Cal matisar que el creixement del consum d'electricitat va patir una forta desacceleració en els últims mesos, però aquesta sèrie és més erràtica, i, per tant, cal interpretar amb cautela els moviments a curt termini. En definitiva, la visió de conjunt suavitza l'alarmisme de moltes lectures, malgrat que no hi ha dubte que els riscos a la baixa han augmentat.

Els esdeveniments en el pla financer han estat el segon element discordant, tot i que, també en aquest cas, els matisos són importants. Per exemple, la caiguda de la borsa, del 40% durant l'estiu, es va produir després d'un fort ral·li borsari (del 140% entre l'agost del 2014 i el juny del 2015). A més a més, cal tenir en compte que el pes de la borsa és molt limitat en l'economia xinesa i que la seva volatilitat és intensificada per l'elevada presència d'inversors minoristes (al voltant del 80%).

Finalment, el tercer dels factors que ha generat una certa confusió en els últims mesos han estat les decisions de política econòmica adoptades per les autoritats xineses. En concret, els episodis de l'estiu han posat en relleu la tensió creixent al si de l'Executiu entre afavorir una economia amb un major protagonisme de les forces del mercat, amb clars avantatges a llarg termini, i l'hàbit d'actuar amb contundència davant qualsevol indici de desacceleració econòmica. Per exemple, en l'àmbit monetari, si, cap a la meitat d'agost, el Govern anunciava que la cotització del renminbi rebria el suport d'una major influència del mercat, la qual cosa, en aquell moment, va comportar una depreciació de la moneda de l'ordre del 3% en relació amb el dòlar, als pocs dies, va intervenir de forma categòrica per frenar l'acceleració de les sortides de capital (limitades, això sí, atès el restringit grau d'obertura del compte financer). En la mateixa línia, les retallades del tipus d'interès i el coeficient de caixa per donar suport a l'alentiment no afavoreixen la contenció del crèdit. En el front fiscal, no són menys els malabarismes. L'increment de la despesa en infraestructures anunciat recentment, tot i que s'orienta en la direcció correcta per assegurar un aterratge suau, oblida la necessitat de sanejar les finances públiques i d'abandonar el model inversor del passat. Així, doncs, i malgrat l'èxit que continuem atribuint a la Xina en la seva voluntat de convertir-se en una economia més moderna, els riscos de desviar-se'n han augmentat.

1. Vegeu el Focus «El deute públic xinès és un focus de risc?», publicat a l'IM06 2015.

2. Vegeu Lam, M. R. W., Liu, X. i Schipke, M. A. (2015), «China's Labor Market in the New Normal» (No. 15-151), International Monetary Fund, per a una anàlisi de la solidesa del mercat laboral xinès.

Compartir: