Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Com afecta la modalitat de contracte la productivitat?Com afecta la modalitat de contracte la productivitat?

La taxa d'assalariats amb contracte temporal a Espanya, del 26,2% en el 3T 2015, duplica gairebé la de la mitjana de la Unió Europea, del 14,8%, i és una de les particularitats del mercat de treball espanyol que incideix negativament en la seva productivitat.1 La tipologia de contracte repercuteix en la productivitat a través de dues vies: la inversió en formació per part de l'empresari i els incentius a l'esforç per part del treballador. Com més capital humà s'acumuli i com més s'esforci el treballador, major serà la productivitat.

Comencem per la primera via, la inversió en capital humà en funció del tipus de contracte. Una anàlisi del cas espa­­nyol a partir de l'Enquesta de Població Activa mostra que els treballadors amb contracte temporal reben menys formació no reglada de l'empresa que els treballadors amb contracte indefinit, la qual cosa en redueix el desenvolupament professional i, en última instància, la productivitat (vegeu el primer gràfic). En concret, el 2014, el 3,7% dels assalariats amb contracte temporal havia realitzat estudis no oficials durant les quatre últimes setmanes, enfront del 6,2% dels assalariats amb contracte indefinit.2 Cal aclarir que el principal objectiu dels cursos que van rebre la majoria d'empleats va ser oferir formació relacionada amb la feina que exercien.

Els resultats de l'enquesta d'habilitats d'adults de l'OCDE ofereixen una altra mostra que els empleats amb contracte temporal acumulen menys capital humà: els treballadors amb contracte temporal a Espanya utilitzen menys competències3 als llocs de treball que els treballadors amb contracte indefinit, fins i tot tenint en compte les diferències de nivell educatiu i d'ocupació (vegeu el segon gràfic).4 A més a més, aquest diferencial en l'ús d'habilitats entre modalitats de contracte és més gran a Espanya que al conjunt de l'OCDE, la qual cosa evidencia les importants conseqüències de la dualitat al mercat laboral, més elevada en el cas espanyol.

La segona via, la relació entre esforç i productivitat en funció del tipus de contracte, és menys evident. Per exemple, no tots els contractes temporals tenen el mateix efecte sobre l'esforç. Si fossin de selecció (és a dir, contemplessin un període de prova abans de convertir-se en indefinits), els treballadors estarien més incentivats a esforçar-se, perquè percebrien més probabilitats d'aconseguir un contracte fix. No obstant això, l'evidència empírica mostra que aquesta no és la norma a Espanya. Només el 21% dels assalariats amb contracte temporal n'aconsegueixen un d'indefinit després d'un any, el 56% continua amb el temporal i la resta va a l'atur.5 Per tant, la majoria de contractes temporals no són de selecció, sinó eventuals, una modalitat que comporta un menor esforç, ja que els treballadors assumeixen que el més probable és que perdin la feina independentment del nivell de dedicació. Pel que fa als contractes indefinits, tampoc influeixen de la mateixa ma­­nera sobre aquesta variable: els empleats amb contractes indefinits amb costos d'acomiadament alts podrien tenir menys incentius a esforçar-se, perquè la probabilitat que els acomiadin no està correlacionada amb la productivitat. En canvi, els treballadors amb contractes indefinits amb costos d'acomiadament més moderats probablement s'esforcin més. En definitiva, queda marge de ma­­nio­­bra per trobar fórmules contractuals que aconseguei­­xin augmentar la inversió en formació i en esforç, dos in­­gredients fonamentals per millorar la productivitat.

1. Una part d'aquesta diferència es pot explicar pel major pes a Espanya de sectors amb una elevada estacionalitat, com el turisme.

2. El diferencial en la incidència de formació entre els treballadors amb contracte temporal i indefinit persisteix quan es tenen en compte factors socioeconòmics com l'edat i el nivell d'educació.

3. A tall d'exemple, les competències d'aritmètica al lloc de treball impliquen l'ús de nombres, quantitats, estadística o matemàtiques: el càlcul de preus, costos o pressupostos; l'ús de fraccions, decimals o percentatges; elaboració de gràfics, taules o esquemes; anàlisi de regressió, etc.

4. Vegeu «OECD Skills Outlook 2013: First Results from the Survey of Adult

Skills».

5. Vegeu Serra, S. (2015), «Temporary Contracts' Transitions: the Role of Training and Institutions», Banc de Portugal.

Compartir: