Compartir: 
Continua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi gregaContinua la recuperació a la zona de l'euro, però s'agreuja la crisi grega

La situació macroeconòmica millora a tots els països de la zona de l'euro, llevat de Grècia. La recuperació econòmica s'ha consolidat en els sis primers mesos de l'any al conjunt de la zona de l'euro, amb el suport, sobretot, de l'embranzida de la demanda interna, que té vents de cua favorables: el baix preu del petroli, la depreciació de l'euro i la millora de les condicions de finançament. Tot plegat ha propiciat l'enfortiment de les perspectives econòmiques a curt termini. No obstant això, Grècia és l'excepció a aquesta millora generalitzada. El nou episodi d'incertesa política s'ha traduït en un sever deteriorament de les condicions macroeconòmiques i financeres del país. De tota manera, a diferència del que va succeir el 2012, el contagi a la resta de la zona de l'euro i, en especial, als països de la perifèria és molt limitat. Els factors que exerceixen de tallafocs són múltiples: el compromís del Banc Central Europeu (BCE) amb la defensa de l'euro és ara molt més creïble que el 2012, com també ho és el dels principals països de la zona de l'euro per continuar construint un marc institucional més robust a nivell europeu. També ajuden la menor exposició de la banca europea als actius financers grecs i la millora del quadre macroeconòmic dels països de la perifèria, pels esforços dels últims anys en la reducció del dèficit públic i per la implementació de reformes estructurals que n'han reforçat la capacitat de creixement a llarg termini.

La tragèdia grega continua. El 30 de juny, va finalitzar el segon programa de rescat sense que s'assolís un acord entre Grècia i les institucions per ampliar de forma temporal el programa en vigor. En aquest context, el Govern grec va decidir in extremis convocar un referèndum perquè la població decidís si acceptava o no les condicions per ampliar el programa. Per tant, el programa va finalitzar sense que es fes efectiu l'últim desemborsament que encara estava pendent, la qual cosa va deixar les finances públiques gregues en una situació límit i va provocar que el Govern no efectués el pagament del deute que tenia pendent amb el Fons Monetari Internacional (FMI). A més a més, les dificultats de liquiditat del sistema bancari grec van obligar l'executiu d'Alexis Tsipras a implementar mesures de control de capitals. Tot plegat dibuixa un escenari ple d'interrogants. Ara com ara, el repunt de la incertesa té conseqüències nefastes a nivell macroeconòmic. Les perspectives de creixement s'han enfonsat, i Grècia s'enfronta, de nou, a un futur immediat de profunda recessió.

Els presidents de la Comissió Europea, de l'Eurogrup, del Consell Europeu, del BCE i del Parlament Europeu han proposat un full de ruta per aprofundir en la construcció de la unió econòmica i monetària (UEM). La crisi grega ha posat en relleu, una vegada més, la necessitat urgent de completar l'entramat institucional de la UEM. L'informe planteja, en la primera fase, prevista entre el juliol del 2015 i el juny del 2017, dur a terme les accions que no requereixen un canvi dels tractats europeus. En aquesta primera fase, l'objectiu seria avançar en aspectes que permetin una major integració econòmica i financera. Per exemple, es planteja completar la unió bancària amb un fons de garantia de dipòsits comú i un fons de resolució únic i engegar la unió del mercat de capitals. En la segona etapa, a partir del juliol del 2017, es completaria l'estructura institucional de la UEM per aconseguir una convergència real duradora. Per aconseguir-ho, es pretén establir institucions que permetin afrontar xocs macroeconòmics amb més garanties. En finalitzar el procés, s'assoliria una UEM amb un sistema d'institucions comunes, que prendrien decisions de ma­­nera col·lectiva en assumptes de política econòmica i pressupostària.

La composició del PIB del 1T mostra que la recuperació va guanyant solidesa. El creixement de la zona de l'euro va augmentar fins al 0,4% intertrimestral en el 1T (1,0% interanual), amb el suport, sobretot, de la contribució de la demanda interna (0,6 p. p.). L'augment del consum públic (1,1%) i privat (1,7%) i de la inversió (0,8%) mostra que la demanda interna és el principal puntal de la recuperació. El sector exterior va contribuir negativament (–0,2 p. p.), a causa d'un increment de les exportacions menor que el de les importacions, malgrat que, afavorit per la depreciació de l'euro, hauria de millorar la contribució al llarg del 2015 i del 2016.

La recuperació econòmica s'estén a gairebé tota la zona de l'euro. La millora de l'índex d'activitat PMI compost es va accelerar i va assolir, al juny, el nivell més alt en quatre anys, de manera que va tancar un 2T més expansiu que el 1T. La consolidació de la recuperació és, a més a més, més generalitzada per sectors i per països. Així, es van registrar pujades en les manufactures i, en especial, en els serveis, que van tenir el suport de la fortalesa de la demanda interna. Per països, destaca l'acceleració de l'activitat a França, on es va registrar l'expansió de l'índex PMI compost més important des del 3T 2011, la qual cosa augura un bon ritme de creixement del PIB en el 2T. L'índex d'activitat a Alemanya, tot i ser superior al de França, va ser inferior en el 2T en relació amb el trimestre anterior. A la resta de la zona de l'euro, el ritme d'avanç va ser més intens que als dos països del centre i es va registrar l'índex més alt en vuit anys.

L'evolució positiva del mercat laboral a la zona de l'euro continua, tot i que és dispar entre països. El creixement de l'ocupació a la zona de l'euro va ser del 0,8% interanual en el 2T, i les expectatives de creació d'ocupació fan pensar que la millora s'estendrà al pròxim trimestre, en especial al sector serveis. Malgrat que parteixen de nivells diferents, la millora de la creació d'ocupació va ser molt intensa a Espanya (2,9%) i més modesta a Itàlia (0,3%) i a França (0,0%). Justament, el Govern francès ha aprovat una reforma del mercat laboral per a les pimes dins l'anomenada «Llei Macron» per incentivar la contractació de treballadors. La reforma redueix la indemnització per acomiadament improcedent a les pimes (tant per a les empreses amb menys de 20 treballadors com per a les empreses amb més de 20 i menys de 299). La reforma ataca així, tímidament, el problema de la dualitat del mercat de treball, reduint lleugerament les indemnitzacions d'acomiadament i fa més predictible el total final de la indemnització. Així mateix, la reforma retarda les obligacions reguladores que han de complir les empreses, derivades de l'augment de la seva dimensió, de manera que s'eliminen els obstacles per augmentar les plantilles.

La inflació es continua recuperant malgrat una lleugera reculada al juny. La variació interanual de l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) de la zona de l'euro es va situar en el 0,2% al juny, una dècima per sota del nivell del mes anterior, en part a causa del descens del component energètic. Malgrat aquesta davallada, esperem que la inflació continuï creixent a la zona de l'euro en els pròxims mesos i se situï per damunt de l'1,5% al final d'enguany. La pujada del preu del petroli, l'encariment de les importacions per la depreciació de l'euro i la consolidació de la demanda interna haurien d'afavorir que es compleixi aquesta previsió. Per països, va sorprendre la reculada de la inflació alemanya (del 0,7% al 0,1%), a conseqüència, però, de factors temporals, com l'augment dels preus de l'oci i del turisme al maig. No esperem que aquesta reculada tingui recorregut, atesa la bona marxa de l'economia alemanya i, en especial, del seu mercat de treball, amb forts increments salarials previstos per al 2015.

El sector exterior guanya impuls. La depreciació de l'euro ajuda el sector exportador de la zona de l'euro. Una mostra del seu dinamisme és l'increment del 6,8% interanual a l'abril de les exportacions de béns de la zona de l'euro a la resta del món, que continua les millores registrades en els mesos anteriors. Per la seva banda, les importacions van augmentar menys (2,5% interanual), a causa, en part, de la menor factura energètica. Així, el saldo de la balança comercial entre el gener i l'abril es va situar el 69% per damunt del registre assolit un any abans. Preveiem que la moderació dels preus energètics i el manteniment de la tendència depreciadora de l'euro, en particular quan comencin a pujar els tipus d'interès de la Reserva Federal, conti­­nuaran donant suport al sector exportador.

La millora econòmica arriba a les empreses, malgrat que no a totes per igual. Durant l'octubre del 2014 i el març del 2015, segons l'enquesta sobre l'accés al finançament de les empreses de la zona de l'euro (SAFE, per les sigles en anglès), el percentatge net d'empreses que va experimentar un augment dels beneficis va ser del 15% per a les empreses grans i del 6% per a les mit­­janes, mentre que les petites empreses i les microempreses encara van patir una reducció dels beneficis (del 5% i del 21%, respectivament). L'augment de la facturació empresarial, l'es­­ta­­bilització dels costos laborals i la reducció d'altres costos em­­presarials (per exemple, els financers) expliquen aquests resultats. Així mateix, va millorar la disponibilitat de finançament extern de les empreses, en particular entre les grans, un major per­centatge de les quals va experimentar augments nets en la disponibilitat de finançament (tant de crèdits com de descoberts bancaris), tot i que les petites i mitjanes també van percebre millores. Les majors facilitats de crèdit per a les empreses mostren com la recuperació es trasllada a l'economia real. Per països, cal destacar l'augment del percentatge net d'empreses que assenyalen un increment de la disponibilitat de crèdit empresarial a Alemanya (14%) i, sobretot, a Espanya (30%, enfront de l'11% del semestre anterior).

 
Compartir: