Compartir: 
Continuen les tensions entre el Govern italià i Brussel·lesContinuen les tensions entre el Govern italià i Brussel·lesContinuen les tensions entre el Govern italià i Brussel·lesContinuen les tensions entre el Govern italià i Brussel·les

Continuen les tensions entre el Govern italià i Brussel·les. La Comissió Europea va enviar un avís a Itàlia perquè revisés l’esborrany dels seus pressupostos per al 2019, atès que considera que infringeix seriosament les normes fiscals de la UE, i li va donar un termini limitat per a això. En qualsevol cas, caldrà esperar fins a finals de novembre, quan la Comissió envia la seva opinió formal sobre els pressupostos a cada Estat membre, per conèixer amb més detall la seva posició.

El sentiment empresarial de la zona de l’euro es deteriora, mentre que la confiança del consumidor es manté relativament estable. En concret, el PMI compost de la zona de l’euro, que mesura el sentiment empresarial, va passar dels 54,1 punts al setembre a 52,7 punts a l’octubre, el registre més baix des del setembre del 2016. El descens va ser significatiu tant en el sector manufacturer com en el de serveis. La nova normativa sobre els vehicles, que va entrar en vigor l’1 de setembre i que introdueix una regulació més estricta sobre les emissions contaminants, i les tensions comercials són factors que ajuden a explicar aquest registre. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor va repuntar lleugerament a l’octubre fins als –2,7 punts, un registre similar a la mitjana del 2017 (–2,5).

Milloren les condicions d’accés al crèdit a la zona de l’euro. Segons l’enquesta de préstecs bancaris del BCE, en el 3T 2018 la demanda de crèdit en el conjunt de la zona de l’euro va continuar creixent en tots els segments. Així mateix, tant les llars com les empreses es van beneficiar d’una millora de les condicions d'accés al crèdit, gràcies a les majors pressions competitives del sector i de la disminució de la percepció del risc.

Economia portuguesa

Els comptes públics continuen evolucionant positivament. Així, el saldo fiscal del conjunt de les Administracions públiques es va situar en els +1.338 milions d’euros en l’acumulat de gener a setembre (criteri de caixa), fet que suposa una important millora respecte al saldo de –570 milions d’euros en el mateix període de 2017. Aquesta millora s’explica per un creixement dels ingressos (5,4%) superior al de la despesa pública (2,2%). Concretament, el bon moment de l’activitat econòmica i del mercat de treball va contribuir a la millora dels comptes públics fins al setembre, principalment, a través de la recaptació impositiva i per cotitzacions socials. La despesa, d’altra banda, segueix evolucionant per sota del que va estimar el Govern davant d’una disminució en les despeses de personal i un baix grau d’execució de les inversions.

La contracció del crèdit al sector privat es va continuar desaccelerant a l’agost (–1,4% interanual, substancialment per sota d’un any enrere, –4,0% interanual). Això es va deure, en gran mesura, a l’evolució del crèdit per a la compra d’habitatge (–1,2%), així com al crèdit concedit a les societats no financeres (–3,8%). Per contra, i tot i la lleu moderació, el crèdit al consum va seguir avançant sòlidament (10,9%), indicatiu de la recuperació de la demanda interna.

Compartir: