Compartir: 

Els EUA continuen sent el centre d’atenció. Gairebé dos mesos després de les eleccions presidencials nord-americanes, la incertesa que envolta l’anunciat canvi de política econòmica continua sent elevada. No pot ser de cap altra manera, perquè encara s’està perfilant la nova Administració i els missatges emesos són necessàriament genèrics. No obstant això, als mercats financers, s’ha consolidat una nova narrativa per a l’economia nord-americana, la d’una reflació, més creixement amb més inflació, que pivotarà al voltant de l’estímul fiscal (rebaixa tributària i inversió en infraestructures), de la menor regulació (en especial, a la banca) i d’un reenfocament de les relacions comercials exteriors. Com a resultat, els sectors més sensibles al cicle econòmic (com la banca) han esperonat les borses avançades, els tipus d’interès del bo sobirà nord-americà han re­puntat de manera notable i el dòlar s’ha situat, en relació amb l’euro, en el seu màxim des del 2003. Els inversors també han apuntat cap al flanc feble del nou escenari macroeconòmic: s’ha produït una sortida apreciable de capitals de cartera dels països emergents, acompanyada d’una pressió depreciadora en algunes divises (en particular, el peso mexicà i la lira turca).

Escasses novetats en les condicions macroeconòmiques dels països emergents i avançats. Malgrat aquest canvi en els indicadors financers, l’evolució macroeconòmica s’ha mogut en coordenades similars a les dels mesos anteriors, i els analistes s’han mostrat prudents a l’hora de traslladar les expectatives descomptades pels mercats a les revisions apreciables de les xifres de creixement i d’inflació dels EUA i de la resta de principals economies. Al grup d’economies emergents, les últimes dades d’activitat de la Xina han estat positives, però aquesta evolució no mitiga la percepció que el país exhibeix un balanç de riscos (financers, immobiliaris i canviaris) apreciable. Tampoc abandonen la zona de risc els anomenats «emergents fràgils». Així, les dades de comptabilitat nacional més recents indiquen que la sortida de la recessió del Brasil és molt lenta, mentre que Turquia va sorprendre amb una caiguda del PIB que pocs esperaven. En els dos casos, les dificultats econòmiques empitjoren per una situació política que continua sent complicada. Pel que fa a les economies avançades, els EUA ratifiquen que, en el tram final de l’any, estan en vies d’accelerar el creixement. En aquest context, tal com estava previst, la Reserva Federal va augmentar en 25 p. b. el rang en què situa el tipus de referència, fins al 0,50%-0,75%. Així mateix, va deixar entreveure que, el 2017, es duran a terme tres pujades addicionals del tipus d’interès, una tendència que coincideix amb l’escenari de CaixaBank Research, però que és lleugerament més agressiva del que esperava el mercat.

A Europa, el focus d’incertesa continua sent predominantment polític. Les xifres de comptabilitat nacional del 3T 2016 i els últims indicadors d’activitat insinuen que l’economia europea manté un ritme d’avanç similar al dels mesos precedents. L’únic matís a aquesta valoració general el constitueixen Alemanya i Portugal. En el primer cas, perquè els indicadors suggereixen una acceleració del ritme d’activitat i, en el segon, perquè la composició del creixement s’ha mostrat més favorable del que s’esperava. Per la seva banda, el BCE va anunciar, a més d’altres decisions tècniques, l’extensió temporal del QE fins al desembre del 2017 i la disminució del volum de compres fins als 60.000 milions a partir de l’abril del 2017, de manera que indica al mercat que la retirada de l’estímul serà molt gradual. En aquest context continuista, la incertesa de naturalesa política és, potser, la més notòria. Al desembre, va ser el torn d’Itàlia. Malgrat que, després del «no» en el referèndum constitucional, s’ha produït un recanvi ràpid en la direcció de l’Executiu transalpí, la qual cosa ha apaivagat els temors més exacerbats d’inestabilitat política i ha permès una decisió ràpida sobre com resoldre els problemes de la banca, l’amenaça d’unes futures eleccions plana sobre el país. Si es produeixen, se sumaria a les importants cites electorals de França i d’Alemanya.

L’economia espanyola manté una elevada velocitat de creuer. Les dades macroeconòmiques conegudes en les últimes setmanes amb prou feines presenten novetats: l’economia avança en línia amb l’evolució recent al final del 2016. Des d’aquest punt de partida, s’espera el manteniment de l’expansió el 2017, tot i que a un ritme una mica inferior al del 2016, a causa del menor impacte dels factors de suport temporals (en particular, del petroli i de la política fiscal). No obstant això, els factors estructurals (guanys de competitivitat i flexibilització moderada del mercat laboral), afegits al relaxament monetari i al nou cicle alcista de l’immobiliari, són elements que continuaran donant suport al creixement. En aquest context, que manté l’economia espanyola com una de les més dinàmiques d’Europa, el principal risc per al compliment de l’escenari previst és un empitjorament apreciable de l’entorn exterior que afecti les dinàmiques internes d’avanç de l’activitat. Malgrat que la probabilitat que això succeeixi, en especial a curt termini, no és elevada, seria recomanable que la nostra economia continuï millorant la capacitat de resistència als eventuals shocks externs.

Compartir: