Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Disseccionant la millora del compte correntDisseccionant la millora del compte corrent

 

Una de les principals fites de l’economia espanyola en els últims anys ha estat la correcció del desequilibri exterior. En concret, el compte corrent (CC) va passar de registrar un dèficit del 3,9% del PIB el 20101 a un superàvit del 2,0% el 2016 i va acumular, de mitjana, una millora d’1 p. p. anual. En termes de composició, aquesta millora es va produir, principalment, per una correcció del dèficit de la ba­­lança de béns (de mitjana, va contribuir amb 0,5 p. p. cada any a la millora del CC), però també van ajudar l’augment sostingut del superàvit de la balança de serveis (de mitja­- na, 0,2 p. p. cada any) i el menor dèficit de rendes (de mitjana, 0,3 p. p. cada any). És a dir, les tres balances que componen el CC han mostrat una evolució positiva en els sis úl­­tims anys.

Entrant més en el detall de la balança comercial, convé diferenciar entre els béns energètics i els no energètics. D’una banda, l’evolució del saldo de béns energètics va estar molt influenciada per la del preu del petroli, ja que l’economia espanyola és altament depenent de les importacions de cru. Així, mentre que, el 2011 i el 2012, l’in­­cre­­ment del preu del petroli va augmentar la factura energètica, es va reduir a partir del 2013, gràcies a la caiguda del preu del petroli. De l’altra, el saldo de béns no energètics va ser el principal responsable de la millora del CC en el període 2010-2013, quan van confluir el fort dinamisme de les exportacions, afavorides pels guanys competitius, i la feblesa importadora, arran de la caiguda de la de­manda interna. A partir del 2014, malgrat que les exportacions de béns no energètics es van mantenir molt dinàmiques, el despertar de la demanda interna va impulsar les importacions, de manera que el saldo de béns no energètics es va mantenir estable.

La balança de serveis, de forma similar a la dels béns no energètics, mostra dos períodes diferenciats: en els anys de crisi econòmica, entre el 2010 i el 2013, va contribuir positivament a la millora del CC, mentre que, durant la recuperació, entre el 2014 i el 2016, va tenir una contribució lleugerament negativa davant el ressorgir de la demanda interna. Cal destacar, però, que el creixement de les exportacions de serveis, tant els turístics com els no turístics, va ser molt destacable durant els dos períodes. D’una banda, l’evolució del sector turístic espanyol ha estat excepcional i, any rere any, ha superat el nombre d’entrades de turistes internacionals, ajudat per les turbulències geopolítiques a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica, però, sobretot, pels guanys de competitivitat del sector. No en va, el Fòrum Econòmic Mundial ha situat Espanya de nou en el número u del ranking mundial de l’índex de competitivitat turística. També van mostrar una evolució molt positiva els serveis no turístics, tal com s’explica al Focus «L’auge de les exportacions de serveis no turístics» publicat a l’IM04/2016.

Finalment, el tercer component del CC, la balança de rendes, ha reduït de manera significativa el dèficit des del 2012, amb el suport de la reducció dels tipus d’interès i dels menors pagaments per interessos a l’exterior que això comporta.

Així, doncs, la millora del CC s’ha produït gràcies als guanys de competitivitat de l’economia espanyola, però també s’ha beneficiat del menor preu del petroli, dels tipus d’interès baixos i del funcionament excepcional del sector turístic. Per il·lustrar com hauria evolucionat el CC sense aquests factors, calculem el saldo per CC que resultaria si se n’exclouen els béns energètics, el turisme i les rendes. El segon gràfic mostra que, el 2016, aquest saldo es va estabilitzar al voltant de l’1,5% del PIB i que, des de l’inici de la crisi, també ha millorat de forma notable.

1. Malgrat que el major dèficit es va registrar el 2007 (el 9,6% del PIB), l’anàlisi s’inicia el 2010 per excloure l’any 2009, que es va caracteritzar pel col·lapse del comerç mundial.

 

Compartir: