Compartir: 

El debat sobre la reforma de les pensions a Espanya continua obert, encara que l'horitzó polític per a aquesta reforma s'hagi tancat fins a l'any 2000 amb la firma, el 9 d'octubre de 1996, dels acords derivats del Pacte de Toledo. En aquest debat, comença a prendre forma la idea de facilitar algun tipus de transició des de la situació actual, caracteritzada per un predomini absolut del sistema públic de repartiment, cap a una situació radicalment diferent en la qual, com a mínim, amb el sistema anterior, convisqui un altre sistema de pensions privades de capitalització obligatòria. Aquest punt admet versions múltiples, des de la privatització total de les pensions fins, per exemple, a un sistema mixt en el qual cada un dels anteriors proporcioni una part substantiva de la pensió final. En qualsevol cas, el més important són les raons per iniciar una transició d'aquest tipus, ja que, en funció de la seva gravetat, s'establiria la combinació més convenient.

Per aquest motiu, el Servei d'Estudis de "la Caixa" s'ha adreçat novament a FEDEA perquè, a partir del model que va servir per elaborar un número anterior d'aquesta col·lecció («La reforma del sistema públic de pensions a Espanya») assagi ara els efectes i els resultats d'una de les possibles alternatives al sistema públic de repartiment. El resultat ha estat aquesta nova monografia, que, a l'igual que la dedicada a la reforma del sistema actual, no pretén altra cosa que aportar elements de reflexió a un debat tan necessari i saludable com és el de les pensions.Aportació, això sí, rigorosa i objectiva com l'anterior, i que per tant no tracta de descobrir fórmules màgiques o receptes infal·libles, sinó que deixa perfectament clares les limitacions que té qualsevol opció.

Les alternatives estudiades són complexes i difícils d'assumir per part dels diferents grups socials tenint en compte el balanç d'incentius, de la síntesi del qual sorgeix el suport democràtic per a una reforma sistèmica de les pensions. La jubilació és cara i requereix llargues i intenses carreres de cotització o d'estalvi per finançar pensions que substitueixin en una mesura raonable els ingressos perduts. Els sistemes de pensions no són loteries, ni tampoc no poden representar càrregues insostenibles per a la base activa de la societat, ja que en cap d'aquests dos aspectes no poden prosperar la solidaritat ni l'eficiència. Per això és imprescindible actuar de manera eficaç per garantir el futur dels ciutadans que ara, en la seva vida activa, fan l'esforç d'estalviar per aconseguir la seguretat econòmica quan s'acabi el seu cicle laboral.

Compartir: