Compartir: 

El professor de la Universitat de Zuric, Bruno Frey, en aplicar l'anàlisi econòmica a l'art ha escrit una obra sorprenent i interessant. ¿Què hi té a dir la ciència econòmica sobre la creació de bellesa?

El treball del professor Frey il·lumina aspectes insospitats de les activitats culturals i amplia l'anàlisi econòmica més enllà de l'estudi de la mera producció de riquesa. L'economia de l'art no es limita als aspectes financers de la pintura, de la música o de l'escena. Tampoc es basa en el supòsit que els protagonistes i els professionals del món de l'art només s'ocupen dels seus ingressos personals o del benefici empresarial. El mètode de l'economia de l'art consisteix a analitzar totes les dimensions de l'entorn artístic amb l'ajuda del model de l'«elecció racional en un marc institucional», un model que pretén entendre el comportament humà atenent els incentius que es presenten als individus i a les institucions en les quals treballen. Amb l'ajuda d'aquest model, que també podríem anomenar de la «lògica de la situació», Frey pretén contestar preguntes com les següents: ¿Per què el Museu del Prado només ensenya el 15% dels seus tresors en l'edifici de Villanueva? ¿Com és que proliferen els festivals de música i de teatre i les exposicions commemoratives de grans pintors si els teatres d'òpera, les sales de concert i els museus de pintura passen tantes penúries econòmiques? ¿Es guanyen més diners en el mercat de l'art que en el de la borsa? ¿Què és el que ens reté de substituir el Coliseu de Roma per un centre comercial o la Torre Eiffel per un gratacels d'oficines?

Als que viuen en el món de l'art –pintors, cantants, actors, directors de museu, responsables de teatres d'òpera, gerents de festivals, marxants i propietaris de galeries, col·leccionistes privats o administradors de les polítiques culturals públiques– els interessarà sobretot l'anàlisi de les raons que justifiquen el finançament públic de les arts. Per al professor Frey hi ha certs aspectes del benestar proporcionats per les obres d'art i les representacions artístiques que el mercat no reflecteix del tot. Aquests errors del mercat estan classificats, segons ell, en cinc encapçalaments: «valor d'existència», «de prestigi», «d'opció», «d'educació» i «de llegat». Tot i admetent aquestes carències, Frey no deixa d'assenyalar les fallades de l'Estat quan aquest intenta suplir allò que els preus no recullen. Les conclusions matisades en aquesta qüestió del suport públic a les arts no deixaran de sorprendre i d'interessar aquells que defensen la superioritat i la primacia del mecenatge públic en el camp estètic.

Compartir: