Compartir: 

Quan es compleix el període de vigència del Pacte de Toledo i se'n prepara la revisió, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha encarregat a José A. Herce i Javier Alonso Meseguer, de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (FEDEA), una revisió del panorama del sistema de pensions espanyol. Es tracta de la quarta monografia que la Col·lecció Estudis Econòmics dedica a debatre un assumpte que afecta la gran majoria de ciutadans. La primera es remunta a l'any 1995, quan es va firmar el Pacte de Toledo, i s'hi plantejava un escenari de futur que posava de manifest les carències financeres del sistema, s'hi proposaven les reformes necessàries i s'hi analitzava la posició de l'opinió pública davant de les pensions. El 1996 i el 1997 vam publicar dos treballs més; un dedicat a analitzar la viabilitat d'un sistema de capitalització com a alternativa al sistema públic, i un altre en el qual es recollien els resultats d'una enquesta sobre l'estat de l'opinió pública davant del sistema de pensions, que, a més, era comparable amb la de l'any 1995.

Dues són les raons que justifiquen la publicació d'un altre volum sobre el tema de les pensions. En primer lloc, l'oportunitat de fer un primer balanç de les reformes aplicades arran del consens del Pacte de Toledo. Segons els autors, aquest balanç no és positiu: les pensions no s'han quedat al marge de les querelles partidistes, s'han dut a terme modificacions totalment alienes a la lògica del sistema contributiu i les reformes introduïdes no han tingut entitat suficient com per produir uns efectes econòmics a llarg termini. En segon lloc, l'espectacular creixement de l'ocupació de la segona meitat de la dècada dels noranta no s'havia previst a les anàlisis que van proliferar a Espanya al voltant del 1995. El resultat ha estat que les projeccions han fallat a curt i mitjà termini, i això obliga a preguntar-se si les perspectives del sistema de pensions són ara més bones. La resposta dels autors és inequívoca: el problema del llarg termini continua vigent, si és que no s'ha agreujat. En un sistema de pensions de repartiment, una major ocupació avui implica unes pensions més grans demà, sense contrapartida financera. El treball refà l'escenari macroeconòmic i demogràfic elaborat el 1995 i introdueix el factor de la mà d'obra immigrant.

L'informe, en la mateixa línia dels anteriors, defensa un canvi radical dels plantejaments sobre la reforma del sistema de pensions, i advoca per un sistema mixt que inclogui pensions públiques de repartiment i pensions privades de capitalització. Més enllà d'alguns prejudicis, es tracta de prendre les millors decisions per garantir que els quinze milions de ciutadans que avui estan cotitzant tinguin la pensió futura assegurada.

Compartir: