Compartir: 

El dinamisme que experimenten les empreses industrials, en termes de producció no es tradueix amb la mateixa intensitat en la creació d'ocupació. Les motivacions que porten les empreses a decidir la contractació de nous treballadors no són ben conegudes, tot i la importància que tenen per a l'eficàcia de les mesures de foment de l'ocupació. L'objectiu d'aquest estudi és, precisament, entendre més bé aquesta diferència buscant l'explicació en l'anàlisi de les decisions empresarials.

Per aconseguir l'objectiu proposat s'ha desenvolupat un treball de camp consistent en cent entrevistes en profunditat fetes entre l'abril i el desembre de l'any 2000. Les empreses entrevistades s'han escollit seguint criteris de territorialitat i sectorials. S'han dut a terme en tres de les comunitats autònomes amb més pes específic en la indústria (Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana), que concentren el 50% de l'ocupació industrial d'Espanya i el 48% de les empreses industrials. Els sectors als quals pertanyen aquestes empreses són alimentació i begudes, tèxtil i confecció, química i plàstics i el sector metallmecànic, material elèctric i electrònica. Aquests sectors representen el 72% de l'ocupació industrial i el 61% d'empreses industrials.

Els resultats d'aquesta investigació empírica posen de manifest que les decisions de producció i d'ocupació en les empreses industrials analitzades es basen en factors que normalment pertanyen a l'àmbit intern de l'empresa. Les diferències entre increment de la producció i de l'ocupació responen principalment als efectes sobre el potencial productiu de les millores tecnològiques, als nous sistemes d'organització i planificació de la producció, a la simplificació dels processos productius, als canvis en les característiques dels llocs de treball, al creixent recurs a la subcontractació i a la contractació temporal i la realització d'hores extraordinàries.

Compartir: