Compartir: 

Casos com el d'Enron, que es dóna en un marc institucional en què se suposa l'existència de la màxima protecció per als accionistes, han posat d'actualitat un cop més el debat social sobre el govern corporatiu. La separació entre propietat i gestió de les empreses permet que inversors i directius assumeixin les funcions que s'adapten millor a les seves preferències i habilitats, fet que contribueix a la creació sostinguda de riquesa. Però aquesta especialització comporta un risc: que la persona que controla els recursos financers invertits (el directiu) aprofiti en benefici propi els fons rebuts, en contra, fins i tot, dels interessos del propietari, amb l'agreujant que el risc habitual del negoci és molt difícil de separar del risc de prendre decisions intencionadament contràries a l'interès de l'inversor.

El terme «govern de l'empresa» fa referència al conjunt de mecanismes, interns i externs a l'organització, establerts per protegir els inversors del risc d'abús quan perden el control sobre els recursos financers que inverteixen. A més a més, aquests mecanismes n'augmenten la confiança, ja que generen una rendibilitat satisfactòria i, al mateix temps, fan possible la gestió professional de les empreses. En aquest volum, Vicente Salas, catedràtic de la Universitat de Saragossa i un dels experts més reconeguts en aquest tema, exposa les principals aportacions i enfocaments sobre aquest debat.

Compartir: