Compartir: 

El pes del sector públic en les economies del nostre entorn equival aproximadament a gairebé la meitat del producte interior brut. La magnitud dels recursos que s'assignen a aquest sector, la seva importància social i política, i els seus efectes, positius i negatius, en la competitivitat de les empreses en un marc de globalització creixent plantegen dues grans qüestions. Què ha de fer i què pot deixar de fer, el sector públic? Com es pot gestionar aquesta ingent quantitat de recursos?

La primera qüestió ha estat l'objecte d'un ampli debat, tant a la Unió Europea com als Estats Units, als països en transició cap a una economia de mercat i als països en desenvolupament. Una part d'aquest debat va quedar reflectida en el volum 15 d'aquesta Col·lecció d'Estudis Econòmics, titulat La cultura de l'estabilitat i el consens de Washington.

La segona pregunta, això no obstant, ha estat menys abordada, malgrat el seu innegable interès i la preocupació ciutadana sobre com es gestionen els recursos que es posen a la disposició de les administracions públiques. Per aquesta raó, el Servei d'Estudis de "la Caixa" ha considerat oportú encarregar un treball sobre aquest tema a l'equip dirigit pel professor Guillem López Casasnovas, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i un dels principals especialistes en economia del sector públic. L'estudi ofereix un ampli panorama dels instruments de gestió pública més recents. Mostra com s'ha passat d'un enfocament de jerarquia centralitzada, feixugament burocràtic, on suposadament es donava prioritat a les garanties d'equitat i control, a un enfocament més descentralitzat, focalitzat en l'eficiència, al servei de l'interès públic.

Compartir: