Compartir: 
El clima de confiança a la zona de l’euro perd una mica d’impulsEl clima de confiança a la zona de l’euro perd una mica d’impulsEl clima de confiança a la zona de l’euro perd una mica d’impulsEl clima de confiança a la zona de l’euro perd una mica d’impuls

El clima de confiança a la zona de l’euro perd una mica d’impuls. Concretament, l’índex de sentiment econòmic (ESI) per al conjunt de la zona de l’euro es va emplaçar al setembre en els 110,9 punts, un registre elevat (la mitjana del 2017 va ser de 110,8 punts), tot i que inferior en 0,7 punts al d’agost. El descens de l’índex es va deure, en bona mesura, a la caiguda de la confiança del sector industrial i del consumidor. La caiguda va ser més pronunciada a França (–1,7 punts) i Espanya (–1,5 punts). Tot i que es tracta del novè mes consecutiu a la baixa, l’índex encara s’emplaça en nivells elevats i consistents amb un creixement d’acord amb el succeït durant la primera meitat de l’any.

La inflació de la zona de l’euro va augmentar lleugerament al setembre, fins al 2,1%, 1 dècima per sobre del registre del mes anterior. Això es va deure, en bona part, al repunt del component energètic, davant la dinàmica alcista del preu del petroli. Per la seva banda, la inflació subjacent va disminuir lleugerament fins a l’1,1% (1,2% a l’agost). Per països, la inflació general (no harmonitzada) es va mantenir a Espanya en el 2,2%, i va augmentar 0,2 p. p. a Portugal, fins a l’1,4%. De cara als propers mesos, preveiem que les taxes d’inflació en els països europeus mantinguin una tendència a l’alça, recolzades pel bon to de l’activitat.

Economia portuguesa

El nivell de confiança dels consumidors portuguesos va baixar al setembre davant d’una major incertesa en les perspectives de la situació financera de les llars. En concret, l’indicador de confiança va caure fins als –1,5 punts, 0,1 punts per sota del mes d’agost. Aquesta caiguda va ser deguda al deteriorament del component que avalua la situació financera de les famílies, ja que la resta de components (l’avaluació de la situació econòmica del país, del mercat de treball i la capacitat d’estalvi) van evolucionar positivament. En aquest sentit, la tendència de deteriorament observada aquest setembre podria revertir-se els propers mesos.

Els preus de l’habitatge van seguir augmentant en el 2T, encara que de forma més moderada. Així, l’índex que mesura els preus de l’habitatge va augmentar un 11,2% interanual en el 2T (12,2% en el 1T). Tot i que es tracta d’un avanç sòlid, representa una interrupció, després d’un període de cinc trimestres consecutius d’acceleració dels preus. Distingint entre tipus d’habitatge, el ritme de creixement dels preus dels habitatges existents va duplicar el dels nous habitatges (12,6% enfront del 6,3%).

Compartir: