Compartir: 
El creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previstEl creixement de la zona de l'euro prossegueix segons el guió previst

La zona de l'euro consolida unes perspectives de creixement considerables. La Comissió Europea manté l'escenari de recuperació gradual per a la zona de l'euro, amb un creixement previst de l'1,6% per al 2016 i de l'1,8% per al 2017. La institució assenyala que la política monetària acomodatícia del BCE continuarà donant suport a la demanda interna, en particular al consum de les llars i a la inversió. De tota manera, adverteix de la fragilitat del procés de recuperació i posa un èmfasi especial en la necessitat d'intensificar el ritme de les reformes estructurals per consolidar i dinamitzar l'economia de la zona de l'euro. En aquest sentit, aprofitant l'experiència acumulada a Xipre i a Grècia, la Comissió vol potenciar un servei de suport tècnic per ajudar els països, la voluntat reformista dels quals sembla que ha disminuït en els últims temps, a implementar reformes estructurals.

El PIB de la zona de l'euro va avançar en el 1T 2016 segons les previsions. La zona de l'euro va créixer el 0,5% intertrimestral, 2 dècimes per damunt del trimestre anterior i 1 dècima per damunt de la mitjana del 2015. Van liderar el creixement Espanya, Alemanya, França i Àustria, principalment. Espanya va progressar el 0,8% intertrimestral, el mateix ritme que en els dos últims trimestres. Alemanya va registrar la millor dada dels dos últims anys, amb un creixement del 0,7% (l'1,6% inter­­anual), i França va avançar el 0,6% (l'1,4% interanual). D'altra banda, les dades d'Itàlia i de Portugal van quedar per sota de la mitjana: el PIB italià, en el 0,3%, nivell coherent amb les nostres previsions, i el portuguès, en el 0,1% intertrimestral, resultat que va sorprendre a la baixa. Els indicadors d'activitat del 2T de Portugal suggereixen que l'ensopegada va ser temporal i que el país tornarà a créixer a un ritme més intens en els propers trimestres. En canvi, per al conjunt de la zona de l'euro, l'escenari de CaixaBank Research assenyala que el creixement es mantindrà en cotes similars a les del 1T en els propers trimestres.

L'Europa emergent continua creixent, però de forma desigual. En el 1T, la regió ha continuat mostrant ritmes d'avanç del PIB acceptables, com ho ratifica que tres països, Romania, Eslovàquia i la República Txeca, hagin mantingut increments interanuals del PIB superiors al 3%, mentre que Polònia es movia en una zona una mica menys dinàmica (el 2,5% inter­­anual). L'economia hongaresa, amb un creixement d'un reduït 0,5% interanual, va continuar sent el fanalet vermell. Amb aquesta tendència de fons, el pols de l'activitat revela que les diferències entre països s'amplien. Així, el creixement intertrimestral va ser sorprenentment àgil a Romania, a Eslovàquia i a la República Txeca, amb xifres que van oscil·lar entre l'1,6% i el 2,0%, i inesperadament negatiu a Polònia (el –0,1%), tot i que cal interpretar el registre com una certa normalització després d'un final del 2015 atípicament enèrgic. Amb l'excepció de l'economia hongaresa, les perspectives de creixement del 2016 per a la resta de països són positives.

El ritme de creixement de l'activitat es manté en el 2T 2016. L'índex PMI compost del conjunt de la zona de l'euro va anotar 52,9 punts al maig, un nivell expansiu (per damunt dels 50 punts) molt similar al del mes anterior. Per països, va assolir els millors registres de l'any al centre (a Alemanya i a França, va repuntar fins als 54,7 i els 51,1 punts, respectivament) i es va alentir lleugerament a la perifèria. Per la seva banda, la producció industrial va augmentar el 0,1% interanual al març, un registre inferior al dels dos primers mesos de l'any. La producció industrial alemanya també va experimentar un feble augment al març (el 0,2% interanual), mentre que la francesa es va reduir (el –0,7% interanual). El conjunt d'indicadors suggereix, doncs, que l'expansió continuarà a un ritme moderat en el 2T 2016.

El consum continua avançant. Els indicadors de demanda es mantenen estables en aquesta primera meitat del 2016. Les vendes al detall van créixer el 2,3% interanual en el 1T 2016, una mica per sota del registre mitjà del 2015 (el 2,8%). Mentrestant, la confiança del consumidor es va estabilitzar en el –8,2 des de l'inici de l'any, 5 punts per damunt de la mitjana històrica, i va experimentar una pujada significativa al maig, fins al –7. Aquesta millora de la confiança suggereix que el consum privat continuarà sent un dels suports principals de la recuperació econòmica de la zona de l'euro.

La inflació repunta, però roman en terreny negatiu. La variació interanual de l'índex de preus de consum harmonitzat (IPCH) de la zona de l'euro es va situar en el –0,1% al maig, 1 dècima per damunt de la dada del mes anterior, a causa, d'una banda, de la menor caiguda del preu de l'energia (del –8,1% interanual) i, de l'altra, del major avanç del preu del component serveis (del 0,9% interanual de l'abril a l'1,0% interanual del maig), que, al seu torn, ha impactat positivament en la inflació subjacent, en 1 dècima (fins al 0,8%). Preveiem que la pujada gradual de la inflació prosseguirà, amb el suport de l'augment progressiu del preu del petroli i d'una pujada una mica més moderada de la inflació subjacent. En el primer semestre del 2017, les polítiques monetàries expansives del BCE i la sòlida recuperació econòmica a la zona de l'euro empenyeran la inflació a nivells propers als de l'objectiu del banc central.

La depreciació de l'euro en els propers mesos hauria d'aju­­dar el sector exportador. En els dos últims anys, la zona de l'euro ha comptat amb la depreciació de l'euro com a factor de suport addicional al creixement de les exportacions al conjunt de la unió monetària. En concret, des del començament del 2014 fins al novembre del 2015, l'euro es va depreciar al voltant del 12% en relació amb una cistella representativa de monedes. Aquesta situació s'ha revertit temporalment en els cinc últims mesos, en què s'ha apreciat el 4%. No obstant això, la continuació de la política monetària acomodatícia del BCE, oposada a la de la Fed, que ha anunciat que, pròximament, apujarà els tipus, hauria de propiciar que l'euro es torni a depreciar en els propers mesos. Les exportacions van créixer al voltant del 5% interanual el 2015 i, en l'actualitat, avancen a un ritme una mica menor (per sota del 4%). Malgrat el suport d'un euro una mica més feble, és important que el sector exportador busqui guanyar competitivitat i promoure la innovació i la diferenciació dels béns i dels serveis exportats als mercats internacionals.

L'Eurogrup aprova la primera revisió del programa de rescat a Grècia. L'Eurogrup va donar el vistiplau a les reformes i a les mesures fiscals que ha dut a terme el Govern grec, que inclouen un pla contingent de mesures addicionals en cas d'incom­­pliment dels objectius fiscals. Malgrat que l'objectiu de superàvit primari a mitjà termini (2018) es manté en el 3,5%, les me­­sures adoptades haurien d'ajudar a complir-lo. Grècia podrà rebre ara el segon tram del rescat (10.300 milions d'euros). Addi­­cionalment, es va abordar la sostenibilitat del deute públic grec i es van acordar els principis rectors per aconseguir-­­ho, sense quitaments nominals, a partir del 2018. Les necessitats brutes de finançament no haurien de superar el 15% del PIB fins al 2030, la qual cosa s'assoliria, sobretot, mitjançant re­­baixes del tipus d'interès i ampliacions de venciments, tot i que els detalls encara no s'han concretat (ni aprovat). En tot cas, el creixement de l'economia grega continuarà sent el principal factor que asseguri la devolució del deute, i, per aquest motiu, la bona implementació de les reformes acordades és fonamental.

Alemanya comença amb força el 2016, amb un creixement alt i una composició sòlida. En el 1T, Alemanya va avançar el 0,7% intertrimestral, un creixement que només ha superat en dues ocasions en els cinc últims anys i que es va basar, principal­­ment, en la forta contribució de la demanda interna (+0,7 p. p.). La inversió privada va liderar el creixement i va registrar el ma­­jor augment en els dos últims anys, i el consum privat va mantenir el bon ritme del 2015 (el 0,4% intertrimestral). A més a més, la demanda interna també va comptar amb un increment de la despesa pública, vinculat a la important arribada de refugiats al país. Per la seva banda, la demanda externa va reduir l'aportació negativa al creixement (–0,1 p. p.), amb un augment substancial de les exportacions i de les importacions. Les perspectives de CaixaBank Research per a Alemanya són, per tant, positives, atesos la bona composició del creixement del 1T i el to més positiu dels indicadors del 2T.

Compartir: