Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
El crèdit al consum: excés o normalització?El crèdit al consum: excés o normalització?

En els últims mesos, ha sorgit una certa preocupació pel fort creixement del crèdit al consum i pel seu possible risc per a l’estabilitat financera. El Banc d’Espanya, en l’últim Informe d’Estabilitat Financera, alerta de la necessitat de vigilar-ne de prop l’evolució per assegurar que l’exposició dels bancs a aquest segment de crèdit es manté en cotes raonables.

En efecte, el finançament al consum ha crescut el 40% en­­tre el desembre del 2014 i el juny del 2018 i se ja situa en els 85.000 milions d’euros (el 79% del màxim assolit el 2008). Una part d’aquest fort creixement s’explica pels bai­­xos nivells de partida, ja que, durant la crisi, es va contreure gairebé el 50%. Quan s’analitza de forma detallada, s’observa, a més a més, que el principal impulsor és el consum de béns duradors,1 el finançament dels quals ha crescut el 57% des del final del 2014 i explica el 75% de l’avanç del crèdit al consum.

El consum de béns duradors representa més del 50% del consum finançat per la banca, pel seu elevat desemborsament inicial,2 i es caracteritza per ser especialment sensible al cicle econòmic. Així, aquest major dinamisme es basa en una demanda que, després de mantenir-se continguda al llarg de la crisi, aflora en l’actualitat, gràcies a la millora de les perspectives econòmiques, a la creació d’o­­cu­­pació i a unes bones condicions de finançament per a les famílies. En un informe recent,3 el BCE destaca que la forta caiguda del consum de béns duradors durant la crisi (el –28% en termes reals a Espanya) ha comportat un declivi de l’stock efectiu d’aquests béns i un augment de la seva durada mitjana. És a dir, hem allargat més de l’habitual la vida útil dels nostres cotxes i frigorífics durant la crisi i ara, amb una recuperació consolidada, els estem renovant. Per això, el vigorós ritme de creixement que observem en l’ac­­tua­­litat té un fort component cíclic, i, per tant, temporal, i tendirà a desaccelerar-se cap a taxes més equilibrades quan aquesta demanda embassada s’hagi materialitzat.

Aquest major dinamisme del crèdit al consum pot ser un risc per a la banca? Ara com ara, l’exposició de la banca espanyola a aquest segment de crèdit continua sent limitada, amb un pes petit en relació amb la cartera creditícia, del 6,9%. Aquest pes és similar al de la banca al conjunt de la zona de l’euro, situat en el 6,6%. En termes de PIB, el pes de la cartera de crèdit al consum a Espanya se situa lleugerament per damunt del de la zona de l’euro (el 6,9% enfront del 5,9%), però encara lluny de les primeres posicions. Pel que fa a la qualitat del crèdit, a més a més, les xi­­fres del Banc d’Espanya corroboren que ha millorat, amb una taxa de morositat que es va reduir fins al 5,2% al de-sembre del 2017 (el 7,7% al desembre del 2014) i amb una contracció del crèdit dubtós del 7,5%.

En definitiva, el fort creixement del crèdit al consum es basa en la normalització de la demanda, que es va mantenir continguda durant la crisi. A més a més, aquest major di­­namisme no ha incrementat en excés l’exposició de la banca espanyola a aquest segment, ja que roman en ni­­vells similars als de la zona de l’euro, al mateix temps que la qualitat d’aquest segment ha millorat i es manté en cotes confortables. Ara com ara, per tant, sembla que la forta embranzida del crèdit al consum té més a veure amb una normalització que amb un excés. Com ho adverteix el supervisor, serà important procurar que continuï sent així.

1. En aquesta categoria s’inclouen mobles, equipaments per a la llar, vehicles, etc. La resta de consum finançat inclou des de pagaments ajornats amb targetes de crèdit fins a béns i serveis no duradors, com serveis mèdics o viatges.

2. En finançar-ne la compra, s’aconsegueix que el pagament estigui més repartit al llarg de la vida útil del bé i que, per tant, sigui més coherent amb el seu ús.

3. BCE (2018), «Consumption of durable goods in the ongoing economic expansion», Economic Bulletin, Issue 1 - Boxes.

 

Compartir: