Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
El creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté fermEl creixement mundial es manté ferm

El ritme d’activitat global continua sent robust. Els mesos d’estiu ofereixen escasses sorpreses en matèria d’evolució del cicle de creixement mundial. Així, si tenim en compte els senyals que proporcionen els indicadors d’activitat PMI, el pols econòmic mundial és similar al d’abans de l’estiu, en especial gràcies al suport dels avançats. Els emergents, en canvi, han afluixat una mica el ritme, tot i que cal assenyalar que es mantenen clarament situats per damunt del nivell de 50, la qual cosa implica que la seva activitat està en expansió. Aquesta evolució, que reflecteix de forma adequada el to general de la conjuntura, reforça la visió que l’economia mundial va camí de créixer el 3,5% el 2017. Es tracta d’una acceleració apreciable en relació amb el 2016, quan l’avanç del PIB va ser del 3,1%. Pel que fa al balanç de riscos, continuen a la baixa, ja que els principals fronts oberts abans de l’estiu (geopolítics, polítics i estrictament econòmics) es mantenen sense gaires canvis.

ESTATS UNITS

L’economia dels EUA s’accelera en el 2T. En aquest període, el PIB va créixer el 0,8% intertrimestral enfront del 0,3% del 1T. En termes interanuals, el PIB va avançar el 2,2% (el 2,0% en el trimestre precedent), tot i que cal destacar que la variació inter­anual està afectada a la baixa pel fet que s’ha realitzat la revisió de la sèrie històrica i el nivell del 2015 és més alt del publicat anteriorment. Per components de la demanda, l’acceleració del ritme de creixement va ser deguda, en bona part, a la millora de l’avanç del consum privat i al repunt del consum públic. Així mateix, aquest trimestre, el component d’existències no va contribuir negativament, tal com ho va fer en el 1T. Partint de les dades de comptabilitat nacional del 2T, cal preguntar-se quines són les perspectives immediates de l’activitat als EUA. D’entrada, cal assenyalar que aquesta composició de l’avanç del PIB suggereix que el creixement té recorregut alcista, ja que pivota, en gran part, sobre el consum de les famílies, un macroagregat que representa el 70% del PIB i que, a més a més, acostuma a mostrar inèrcia.

Ritme d’activitat sostingut en el 3T. A la bona composició del creixement en el 2T se li afegeix el fet que els primers indicadors d’activitat del 3T suggereixen que el ritme d’activitat es manté en cotes similars a les del trimestre precedent. En particular, els indicadors de consum palesen que la despesa de les llars es continua mostrant vigorosa. Es tracta, en gran part, del resultat del bon moment del mercat laboral. Així, al juliol, es van crear 209.000 llocs de treball, una xifra que segueix el també dinàmic registre del juny, quan es van sumar a l’economia 231.000 llocs de treball nets. En aquest context laboral expansiu, la taxa d’atur va disminuir en 1 dècima percentual al juliol, fins al 4,3%. L’avanç dels salaris, per la seva banda, es va mantenir en el 2,5% interanual.

Inflació continguda. No deixa de ser paradoxal, si més no en certa mesura, que, en un context de maduresa del cicle econòmic i amb el ritme d’activitat en acceleració, l’evolució de la inflació sigui a la baixa. Si, al gener, l’IPC se situava en nivells el 2,5% superiors als d’un any abans, al juliol, l’avanç interanual era de l’1,7%. Atès que el nucli subjacent (sense aliments ni energia) també s’ha desaccelerat, del 2,3% al gener a l’1,7% al juliol, no cal atribuir a factors volàtils com el petroli la continguda evolució dels preus. En aquest context, quines accions de política monetària cal esperar per part de la Fed? L’element central de la valoració de la Fed, d’acord amb el que es desprèn de les actes del juliol, és la consideració que aquesta remissió de la inflació és un desenvolupament temporal i que, a mitjà termini, es recuperarà cap a la zona del 2% anual. D’aquesta lectura es desprèn que, en els propers mesos, cal esperar l’inici del procés de reducció del balanç del banc central i l’augment gradual del tipus d’interès de referència.

JAPÓ

Fort creixement al Japó. En el 2T 2017, el PIB va avançar un dinàmic 1,0% intertrimestral (el 2,1% interanual), per damunt del 0,4% del trimestre anterior, de manera que s’encadenen sis trimestres consecutius de creixement positiu, situació que no es donava des del 2006. El creixement es va basar en el bon to de la inversió, en especial la pública, i en l’increment del consum privat. A diferència dels trimestres anteriors, les exportacions van recular en termes reals. Més enllà de la rotunditat de la dada, ateses l’absència de reformes estructurals profundes i la pròpia volatilitat de la sèrie de PIB nipona, cal esperar que, en els propers trimestres, el ritme d’avanç, tot i ser positiu, sigui significativament menor. Així mateix, cal esmentar que, com succeeix als EUA, aquest ritme més positiu del creixement coexisteix amb una evolució dels preus que revela la inexistència de tensions inflacionistes (al juliol, creixement del 0,5% inter­anual).

EMERGENTS

To satisfactori dels emergents, tot i que les fonts d’incertesa es mantenen. Tal com s’ha esmentat més amunt, els emergents, en conjunt, mantenen un ritme d’activitat notable. Així ho testifica, per exemple, l’indicador de l’IIF, que estima el creixement agregat dels emergents principals (IIF growth tracker) i evidencia que el ritme d’avanç del PIB del conjunt continua sent elevat al final del 2T. A més a més, els indicadors més recents han tendit a ser millors del previst, com ho reflecteixen els índexs anomenats «de sorpreses econòmiques» i que controlen la divergència entre realitat i previsió en les dades macroeconòmiques. Com a resposta a aquest flux d’indicadors més constructius, l’entrada de capitals financers amb destinació als emergents ha tendit a recuperar-se en els últims mesos.

Àsia: en el 2T, l’economia xinesa aguanta el tipus, però l’Índia fluixeja. L’economia xinesa va créixer el 6,9% interanual en el 2T, sense canvis en relació amb el ritme d’avanç del 1T. Les dades de la comptabilitat nacional, juntament amb els indicadors més recents coneguts, avalen que l’economia manté un ritme de creixement elevat i estable. Tampoc s’albiren grans canvis en l’àmbit dels preus. Al juliol, l’IPC va avançar l’1,4% interanual, xifra similar a la del juny (l’1,5%). En canvi, en el 2T, el PIB de l’Índia va créixer el 5,7% interanual, per sota del 6,1% del trimestre precedent i de les previsions. Amb aquest, són ja cinc trimestres consecutius en desacceleració. Una de les causes de la pèrdua de ritme econòmic ha estat la introducció del nou impost sobre el consum (GST), que va entrar en vigor l’1 de juliol. Malgrat aquesta tònica de feblesa, a mesura que se superi la seqüència de shocks temporals dels últims trimestres (canvi monetari i de la fiscalitat del consum), les perspectives futures són una mica més optimistes.

Rússia, amb el petroli a favor, accelera el creixement. Un dels aspectes que afecta, amb més o menys intensitat, l’evolució econòmica d’alguns dels emergents de referència és la incertesa d’origen polític. Així i tot, cada economia exhibeix aspectes idiosincràtics propis que la diferencien de la resta. Rússia, per exemple, tanca, finalment, la forta crisi del 2015-2016. En el 2T, el creixement va ser del 2,5% interanual, enfront del 0,5% del trimestre anterior. Malgrat que no es disposa del detall de components, la recuperació del preu del petroli és, probablement, una causa fonamental de l’acceleració del creixement. No obstant això, i malgrat la recuperació del PIB, la sensació de fons continua sent de fragilitat en la recuperació, entre altres motius perquè l’economia continua patint pel manteniment de les sancions internacionals, un front que, en un context de tensions territorials a les fronteres russes, podria fins i tot empitjorar.

Brasil i Mèxic, llastats per la incertesa. Malgrat que el president Temer va evitar in extremis ser jutjat per presumpta corrupció, la incertesa institucional que envolta el gegant sud-americà es manté. En aquest context, els indicadors ratifiquen que l’economia recupera el ritme de creixement, però que ho fa, probablement, a un ritme per sota del que es produiria sense aquesta incertesa. Mèxic, per la seva banda, va passar de créixer el 2,8% interanual en el 1T 2017 a l’1,8% en el 2T. Es constata que el país llatinoamericà comença a notar els efectes de la persistent incertesa política, tant interna (presidencials del 2018) com externa (a l’agost, van començar les transcendentals negociacions del NAFTA).

Compartir: