Compartir: 
El deteriorament de les perspectives del Brasil: una ensopegada conjuntural o quelcom més profund?

Al final del 2014, les previsions del consens dels analistes consideraven que el Brasil creixeria al voltant de l'1% el 2015. Poc més de tres mesos després, la xifra prevista ha passat a ser del –0,8%. Diferents factors conjunturals incideixen en la percepció creixent de risc d'aquesta economia llatinoamericana: la feblesa de l'activitat al començament d'enguany, les dificultats del Govern per aconseguir un suport parlamentari a la seva política econòmica, les protestes ciutadanes i les investigacions en curs sobre Petrobras. No obstant això, els problemes del país són més profunds: hi ha una incertesa notable sobre la seva capacitat per reduir de forma apreciable els desequilibris macroeco­­nòmics i per afrontar les reformes estructurals pendents.

Pel que fa al primer d'aquests reptes, els desequilibris més urgents són la inflació, el dèficit públic i el saldo per compte corrent. L'IPC va créixer el 8,1% interanual al març, per da­­munt del tancament del 2014 (6,4%). Els principals factors que expliquen aquesta pujada de la inflació són l'impacte de la depreciació del real i el fet que certs preus regulats si­­guin revisats a l'alça. Alguns elements continuaran pressionant els preus el 2015: el real va patir una caiguda propera al 17% en relació amb el dòlar en el 1T 2015 i els preus regulats augmentaran enguany, la qual cosa podria generar noves mobilitzacions ciutadanes. Pel que fa a les finances públiques, entre el 2011 i el 2013, el dèficit públic es va si­­tuar a la zona del 3% del PIB, però, el 2014, es va enfilar fins al 6,3%. Aquest deteriorament va ser conseqüència, principalment, d'un increment de les despeses (l'any passat, va haver-hi eleccions presidencials al Brasil). Finalment, el desequilibri corrent, que, el 2011, representava el –2,0% del PIB, gairebé s'ha doblat (–3,9% del PIB el 2014), a causa de la caiguda del preu de moltes de les primeres matèries que exporta el país (com la soja o el mineral de ferro). A més del nivell, preocupa també el seu finançament: si, el 2011, les entrades netes de capitals en cartera equivalien al 12% de les d'inversió directa estrangera, el 2014, la ràtio va ser del 50%. Això situa l'economia en una situació més vulnerable davant un canvi del sentiment inversor.

En aquest context, quin és el marge disponible per a la po­­lítica econòmica? Atesos els desequilibris esmentats i te­­nint en compte la feblesa del real, esperem que el Banc Cen­­tral mantingui una política monetària restrictiva (preveiem una pujada de 100 p. b. enguany, fins al 13,75%). L'augment del tipus d'interès (tot i que limitat, ja que incideix en el creixement) i l'important nivell de reserves són factors que poden ajudar a contenir els eventuals episodis d'estrès financer sobre el real davant la pujada de tipus de la Fed. Així i tot, una depreciació lleugera en termes reals de la divisa brasilera pot contribuir a millorar la competitivitat externa del país, sense fer perillar la sostenibilitat del deute corporatiu, l'exposició del qual al dòlar se situa en un contingut 5,5% del PIB.

Quant a la política fiscal, la peça clau és un programa d'a­­just fiscal que busca assolir un superàvit primari de l'1,2% del PIB el 2015. Atès que el 2014 es va tancar amb un dèficit primari superior al previst (–0,6%) i que l'evolució de la recaptació és inferior a la plantejada al començament del 2015, el que, inicialment, va ser considerat un programa necessari però factible s'ha convertit en un repte molt exigent. Això, juntament amb les dificultats que ha trobat l'Executiu per consolidar els necessaris suports parlamen­­ta­­ris, ha generat incertesa sobre la seva capacitat de mo­­di­­­­ficar de forma apreciable la política econòmica.

Aquests dubtes incideixen en la segona font d'incer­­te­­sa, més fonamental: el compromís per dur a terme les reformes estructurals. Ningú discuteix que el Brasil disposa de bases econòmiques de futur: la demografia és expansiva, la creació de classe mitjana en els últims anys ha estat notable, el mercat intern té una dimensió apreciable i l'àrea metropolitana de São Paulo està entre les més dinàmiques de tota l'Amèrica Llatina. Així i tot, aquest potencial no es realitzarà si no s'ataquen dos fronts crítics: la reducció dels colls d'ampolla productius (repte que recau en la necessitat de millorar les infraestructures) i la simplificació de l'entorn de ne­­gocis. Segons l'indicador Doing Business del Banc Mundial, el Brasil és el país 120 (de 189) per fer negocis, massa lluny de referents regionals com Mèxic (28) o Colòmbia (34).

En definitiva, el Brasil és al començament, com a mínim, de dos anys d'ajustos macroeconòmics que haurien de dur-lo a reconduir els desequilibris més greus. En cas contrari, la pressió dels mercats pot arribar a ser forta, ja que l'entorn internacional macroeconòmic i financer serà me­­nys propici per al país, amb la Reserva Federal co­­men­­çant a apujar el tipus de referència i amb el seu principal soci comercial, la Xina, en desacceleració.

Compartir: