Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
El deute corporatiu xinès: hi ha motius per preocupar-se?

D’un temps ençà, ha augmentat la preocupació pel deute xinès i, en particular, pel deute corporatiu. El motiu que explica aquesta preocupació és que dues terceres parts del deute no financer total provenen del sector corporatiu. A això s’afegeix l’augment de la morositat a la banca: els crèdits de mala qualitat1 han passat del 3,5% de l’inici del 2014 al 5,8% actual, i l’FMI estima que les pèrdues dels bancs associades a aquests crèdits podrien arribar al 7% del PIB xinès.

Aquesta preocupació és fundada. Segons les dades del BIS, al març del 2016, la ràtio del deute corporatiu xinès en relació amb el PIB era del 169% i, des de l’inici del 2009, ha augmentat 72 p. p. Si es fa una comparativa internacional, s’observa que la Xina és l’única economia de pes on tant el nivell com el creixement del deute se situen en cotes elevades (als EUA i a la zona de l’euro, el deute corporatiu se situa en el 71,6% i en el 105% del PIB, respectivament).

Dit això, i abans de continuar analitzant el deute corporatiu xinès, és rellevant esmentar que hi ha alguns elements que el matisen. D’una banda, aquesta xifra inclou una bona part del deute dels governs locals xinesos, que han usat uns vehicles especials per finançar costosos projectes en infraestructures i en promocions immobiliàries. Segons l’FMI, aquest deute representa el 41% del PIB, però és complex identificar quina part estaria disposada a assumir el Govern central si els ens locals no poguessin fer-se’n càrrec. De l’altra, hi ha un problema de doble comptabilitat, ja que els entrusted loans, utilitzats, principalment, entre empreses de la mateixa matriu per prestar-se diners, representen el 17% del PIB. Tenint en compte aquests factors, és possible que el deute corporatiu sigui una mica menor i que s’acosti més a les estimacions de l’FMI (el 145% del PIB).

Malgrat aquests matisos, és indiscutible que el nivell del deute corporatiu xinès és preocupant. Serveixi de referència que diverses estimacions consideren que ràtios superiors al 90% poden ser un llast per a l’economia, ja que xocs econòmics de petita magnitud poden perjudicar seriosament les empreses endeutades i provocar un augment dels impagaments i una disminució de la demanda agregada.2

Seguint amb l’estudi del deute, un factor ne­­gatiu que cal tenir en compte és que una bona part del deute està emès per empreses públiques (SOE3), menys eficients i amb uns nivells de palanquejament elevats, tot i que també és cert que els poders públics podrien ajudar aquestes empreses en cas de necessitat. Així mateix, destaca l’elevada concentració del deute en uns pocs sectors: el 32% del total al sector manufacturer, el 29% al sector immobiliari i de construcció i el 23% en mineria i serveis bàsics. Aquesta concentració pot incrementar el risc sistèmic del deute si algun d’aquests sectors entra en crisi i no pot afrontar les seves obligacions.

També és important analitzar el finançament del deute i el seu venciment. El deute s’ha finançat, en bona part, a través del crèdit facilitat pel sector bancari, de manera que cal estudiar la relació d’aquest sector amb el sector corporatiu. Així, el 2014, la contribució del sector bancari al crèdit total va ser, segons les dades oficials, del 69%. No obstant això, la seva contribució era del 87% el 2008, de manera que el pes del sector bancari ha disminuït davant la puixança del shadow banking.

D’altra banda, més de la meitat del deute corporatiu és a curt termini (ni als EUA ni a la zona de l’euro el deute a curt termini supera un terç del total), i les empreses xineses han de retornar (o renovar), durant la segona meitat del 2016, 341.000 milions de dòlars de deute, la qual cosa suggereix que algunes empreses es podrien veure en un compromís en un futur proper.

En definitiva, el deute corporatiu a la Xina és elevat i ha crescut molt de pressa en els últims anys, de manera que pot ser una font de problemes. Es tracta d’un tema que caldrà seguir molt de prop.

1. Els crèdits de mala qualitat són la suma dels non-performing loans i dels special mention loans.

2. Vegeu Cechetti, S., Mohanty, M. S. i Zampolli, F. (2011), «The real effects of debt», Bank of International Settlements, Working Papers, núm. 352.

3. SOE és un acrònim que significa State-owned enterprise.

 
Compartir: