Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
El deute públic: l’elefant a l’habitacióEl deute públic: l’elefant a l’habitacióEl deute públic: l’elefant a l’habitació

Els elevats nivells de deute i de dèficit públics han em­­­pitjorat les necessitats de finançament de les Administracions públiques en els últims anys fins a cotes històricament altes. En aquest context, és clau una gestió adequada de les emissions de deute públic.

El 2017, caldrà cobrir venciments de deute per un valor de 185.017 milions d’euros. A més a més, el Tresor preveu una emissió neta de 35.000 milions addicionals, la qual cosa ele­­va la necessitat bruta de finançament total fins als 220.017 milions. De manera similar als últims anys, el Tresor planeja finançar les noves necessitats mitjançant l’e­­mis­­sió de deute a mitjà i a llarg termini, de manera que la vida mitjana del deute públic continuarà augmentant. El 2016, va arribar als 6,8 anys, xifra similar a la registrada al començament de la crisi. L’allargament de la vida mitjana contribueix a reduir el risc de refinançament, un risc especialment rellevant quan la quantitat de deute que cal re­­novar cada any és elevada.

L’allargament de la vida mitjana ha estat compatible amb una reducció del seu cost mitjà, gràcies, en gran part, a la política monetària acomodatícia del BCE.1 El 2016, el cost mitjà del deute es va situar al voltant del 2,9%, lluny del 4,1% registrat el 2011. El menor cost de finançament ha com­­portat un estalvi important en el pagament d’in­­te­­res­­sos, que, fins i tot, s’ha arribat a reduir en termes nominals des del 2014. En concret, si el cost mitjà s’hagués mantingut en els valors del 2011, la despesa per interessos seria del 3,9% del PIB, en lloc del 2,8% que va representar el 2016. De la mateixa manera, convé tenir en compte que l’increment del nivell de deute ha generat uns costos més elevats. Així, si el nivell de deute sobre el PIB s’hagués man­­tingut en cotes del 2010 (el 60% del PIB), la despesa anual per interessos seria el 40% inferior.2

Malgrat que, el 2017, el BCE mantindrà el programa de com­­pra d’actius, els tipus d’interès ja no jugaran tan a fa­­vor, ja que s’espera que augmentin de forma gradual, en especial en el tram llarg de la corba. Atès aquest escenari, la potenciació de l’emissió en els trams més llargs de la corba és encertada, ja que permet aprofitar els baixos tipus d’interès actuals i ajuda a reduir el risc de refinançament.

Sigui com sigui, cal tenir en compte que els esforços s’han de centrar en la continuïtat de la via de consolidació fiscal i en la disminució gradual dels nivells de deute públic, per evitar que, quan pugin els tipus d’interès, l’elefant es descontroli.

1. De fet, el 2016, el BCE va comprar 93.514 milions de deute públic d’Es­­pa­­nya, la qual cosa implica que l’emissió neta, un cop inclòs l’efecte d’a­­questes compres, es va situar en –58.500 milions d’euros.

2. Aquest càlcul és només il·lustratiu de l’efecte directe de l’augment del deute sobre el pagament d’interessos i assumeix que l’evolució de la resta de variables hauria estat la mateixa que l’observada.

 

Compartir: