Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
L'ocupació a temps parcial a EspanyaL'ocupació a temps parcial a Espanya

La millora gradual del mercat laboral es comença a percebre en diverses dimensions. En el 2T 2015, el ritme de creació d'ocupació es va accelerar fins al 3,0% interanual i la taxa d'atur es va reduir fins al 22,4%, de manera que acumula una caiguda de 4,5 p. p. des del màxim assolit en el 1T 2013. Així mateix, després d'anys de forts increments, la taxa d'atur de llarga durada també mostra signes d'estabi­­lit­­zació (vegeu el Focus «Sobre l'atur de llarga durada a Espanya», de l'IM 02/2015). Una altra dimensió rellevant per prendre el pols del mercat laboral és la sub­­ocupació, entesa aquí com els treballadors ocupats a temps parcial que voldrien treballar a temps complet, és a dir, l'ocupació a temps parcial involuntària. Vegem com ha evolucionat aquest tipus d'ocupació en els últims anys.

El 2007, abans de la crisi, el percentatge d'ocupació a jornada parcial sobre el total (taxa de parcialitat) se situava a Espanya en l'11,6%, molt per sota de la taxa de la zona de l'euro, del 19,1%. El 2014, la taxa de parcialitat havia augmentat en 4,3 p. p., fins al 15,9%. Durant aquest període, aquesta taxa va experimentar també un increment a la zona de l'euro, malgrat que una mica inferior (3,1 p. p.). No obstant això, si es distingeix entre l'ocupació a temps parcial voluntària i la involuntària, s'observa una evolució marcadament dispar (vegeu el primer gràfic). A Espanya, l'increment de la parcialitat es va concentrar de forma íntegra en el tipus involuntari, que va augmentar en 6,3 p. p., fins al 10,1%. De fet, l'ocupació a temps parcial voluntària va recular entre el 2007 i el 2014, instigada, potser, pels efectes de la crisi, que van provocar que una part de la població femenina allargués la jornada laboral per contrarestar la situació d'atur d'altres membres de la llar.1 A la zona de l'euro, en canvi, l'increment de la parcialitat es va donar tant en la modalitat voluntària com en la involuntària, tot i que el pes de la involuntària també va augmentar arran de la recessió.

L'intens increment de l'ocupació a temps parcial involuntària a Espanya durant la crisi suggereix que algunes empreses amb dificultats econòmiques van utilitzar la reducció d'hores per dur a terme l'ajustament laboral. Aquesta dinàmica va ser afavorida per la reforma laboral del 2010, que va introduir mesures per incrementar la flexibilitat interna de les empreses,2 i pels canvis legislatius aprovats el 2013 per facilitar el treball a temps parcial.3 Aquesta forma d'ajustament, que pot ser convenient en una etapa recessiva, ja que evita que la destrucció de l'ocupació s'agreugi, també va tenir lloc a la zona de l'euro, però amb menys intensitat, perquè la severitat de la crisi va ser inferior. A més a més, és possible que la taxa de parcialitat no reflecteixi que una part de la reducció d'hores hagi tingut lloc en treballs a temps complet.

Les dades més recents indiquen que la taxa de parcialitat involuntària a Espanya s'ha estabilitzat (vegeu el segon gràfic). Aquesta estabilització és resultat d'una taxa que s'ha mantingut constant al sector serveis i que ha baixat lleugerament a la indústria. En canvi, la taxa de parcialitat involuntària va continuar augmentant a la construcció. Pel que fa a la taxa de parcialitat voluntària, els nivells espa­nyols són molt inferiors als de la zona de l'euro, bé perquè el marc institucional no la facilita, bé perquè, si més no durant la recessió, les famílies no es van poder permetre reduir la jornada laboral. En els pròxims trimestres, a mesura que la recuperació econòmica es vagi consolidant i que la millora de l'activitat es traslladi al mercat laboral, cal esperar que aquest canvi de rumb en l'evolució del treball a temps parcial involuntari es consolidi i es faci extensible a tots els sectors productius i que, d'altra banda, l'ocupació a temps parcial voluntària torni a augmentar.

1. Vegeu «The Crisis and its Aftermath: a Stress Test for Societies and for Social Policies», Society at Glance, 2014, OCDE.

2. En el RDL 10/2010, la reducció de jornada permesa per motius econòmics, tècnics o organitzatius passa del rang 33%-50% al 10%-70%. Els RDL 3/2012 i 1483/2012 clarifiquen les condicions econòmiques en què les empreses poden fer ús de la major flexibilitat interna.

3. Vegeu l'RDL 16/2013.

Compartir: