Compartir: 

L'FMI expressa preocupació pel creixement mundial, però les dades matisen aquest sentiment. En la revisió semestral de les previsions econòmiques i financeres, l'FMI constata la millora gradual de les economies avançades, però adverteix del pitjor balanç de riscos dels emergents (desequilibris macroeconòmics, feblesa de les primeres matèries, enduriment de les condicions financeres i alentiment de l'economia xinesa, principalment). Malgrat aquest discurs tenyit, en part, de pessimisme, la revisió quantitativa de l'escenari macroeconòmic és relativament modesta, ja que les previsions de creixement mundial (del 3,1% el 2015 i del 3,6% el 2016) són només moderadament pitjors que les anteriors. Això es degut al fet que el manteniment del creixement previst de la Xina i la rebaixa mínima del dels EUA han pal·liat la revisió més intensa d'alguns emergents (en particular, del Brasil i, en menor grau, de Rússia). L'evolució econòmica més recent avala el diagnòstic de l'FMI. La preocupació sobre l'autèntic estat de forma de la Xina ha quedat una mica temperada pels indicadors més recents, en especial, per la xifra de creixement del PIB del 3T, que es va situar en el 6,9%, amb prou feines una mica per sota del 7,0% del 2T i per damunt de la nostra previsió i de la del consens. Els EUA, per la seva banda, continuen creixent: malgrat que la dada del PIB del 3T ha quedat una mica per sota de les nostres previsions, no sembla que amenaci la tendència d'expansió prevista. Desafortunadament, el flanc feble identificat per l'FMI també confirma el seu pronòstic preocupant. En concret, el focus d'atenció del mes d'octubre s'ha centrat en l'aug­­ment dels riscos polítics, econòmics i geopolítics del Brasil i de Turquia.

A més de la millora de les dades macroeconòmiques, un altre factor que ha ajudat a rebaixar la percepció de risc dels emergents han estat les actuacions dels bancs centrals. D'entrada, enfront d'una seqüència de missatges una mica confusos durant els mesos d'agost i de setembre, la comunicació s'ha afinat notablement. Per exemple, la Reserva Federal ha concretat el seu missatge i ha situat les expectatives d'augment del tipus d'interès en una zona, segons el nostre parer, més versemblant (el nostre escenari central és que la pujada tindrà lloc al desembre). El BCE també ha estat explícit i apunta a l'ampliació dels estímuls monetaris també al desembre. En altres casos, com el del banc central de la Xina, les intervencions no han estat només comunicatives, sinó que s'ha dut a terme una nova rebaixa de tipus. Aquestes mesures s'han reflectit en l'evolució dels mercats financers: si, a l'agost i al setembre, van patir episodis d'inestabilitat notable, a l'octubre, la volatilitat es va reduir i les cotitzacions dels actius de risc van avançar amb una certa intensitat.

Enfront dels vaivens globals, la recuperació de la zona de l'euro prossegueix sense gaires canvis. Emparada per factors ja coneguts (l'abaratiment del petroli, la depreciació de l'euro i la política monetària acomodatícia), la millora de l'activitat és constant, tot i que lenta. En aquest context, els matisos per països es mantenen. Alemanya, malgrat la seva major exposició als emergents, i Espanya continuen acumulant indicadors positius. França també millora, però el ritme d'activitat continua sent contingut. Itàlia segueix una tendència similar, però el més destacable és que s'ha intensificat el ritme de reformes. Després d'adoptar dues reformes clau abans de l'estiu (laboral i educativa), ara ha modificat el paper del Senat, que, sumat a la nova llei electoral del maig, facilitarà una governança més àgil del país transalpí. Fora de la zona de l'euro, cal esmentar que el Regne Unit, malgrat que s'hagi desaccelerat moderadament, creix de manera confortable per da­­munt del 2% interanual.

L'economia espanyola modera lleugerament el creixement, però les perspectives continuen sent clarament positives. L'economia espanyola va créixer el 0,8% intertrimestral en el 3T, una mica menys que l'1,0% del 2T. Es tracta d'una desacceleració reduïda, fruit d'un cert esgotament dels factors de suport temporal, que estava prevista i que no altera de forma essencial les tendències recents. Així, la demanda interna es manté com a motor fonamental de l'expansió, emparada pel bon to laboral (es continua creant ocupació, tot i que a un ritme una mica més pausat que en els trimestres anteriors, i això impulsa la recuperació de la riquesa financera de les llars). Així mateix, gràcies a la caiguda dels preus energètics, la inexistència de tensions inflacionistes es manté: tot i que s'espera una ràpida recuperació dels preus, ara com ara la inflació es limita a frenar-ne el descens. Més recent és la millora del mercat immobiliari, que registra de manera simultània un augment de les transaccions, del finançament hipotecari, dels preus i dels habitatges iniciats. Arran de l'expansió de l'activitat econòmica, els ingressos tributaris s'incrementen de forma apreciable, la qual cosa afavoreix la reducció del dèficit públic, tant de l'Estat com de les comunitats autònomes. Així i tot, el ritme d'ajust de les finances públiques podria ser insuficient per complir l'objectiu de dèficit del 2015 (del 4,2% del PIB), com recentment ha alertat la Comissió Europea.

Compartir: