Compartir: 
El ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitatEl ritme d’activitat de la zona de l’euro agafa velocitat

La recuperació econòmica s’estén per països i la incertesa remet. L’economia de la zona de l’euro va accelerar el ritme de creixement en el primer trimestre de l’any. En concret, el PIB de la zona de l’euro va avançar el 0,6% intertrimestral, el ritme de creixement més intens des del començament del 2015 i 1 dècima per damunt de l’estimació preliminar, després de les revi­sions a l’alça del creixement de França, d’Itàlia i de Grècia fins al 0,4% intertrimestral. Aquesta major fermesa del ritme d’activitat observada en el 1T recull la millora sostinguda dels indicadors de sentiment econòmic des del final del 2016. Atesa aquesta evolució, el BCE ha revisat per segona vegada enguany les previsions del creixement de la zona de l’euro, de l’1,8% a l’1,9% per al 2017 i de l’1,7% a l’1,8% per al 2018 (d’acord amb les previsions de CaixaBank Research). A aquestes perspectives favorables, s’ha sumat la desaparició d’una part del risc polític que planava sobre la zona de l’euro des de l’any passat. En aquest sentit, destaca la victòria per majoria absoluta del partit d’Emmanuel Macron a l’Assemblea de França, la qual cosa facilitarà la implementació de l’agenda reformista i pot contribuir a impulsar el procés d’integració europeu. A més a més, l’Eurogrup va arribar a un acord amb Grècia per al següent desemborsament de fons previst al tercer programa de rescat, la qual cosa li permetrà al país afrontar els venciments del deute dels propers mesos, tot i que això no esvaeix els dubtes sobre la sostenibilitat del deute a llarg termini. No obstant això, malgrat la menor incertesa política, encara persisteixen alguns focus de risc. Encara falta celebrar algunes cites electorals en alguns països de la zona de l’euro (Alemanya i Itàlia), i, el 19 de juny, es van iniciar les negociacions del brexit amb el Regne Unit, un procés que s’espera que sigui llarg i complex. D’altra banda, el Govern italià va procedir a la liquidació dels bancs regionals Veneto i Popolare di Vincenza, després que la Junta Única de Resolució (JUR) considerés que la resolució no era necessària per motius d’interès públic (la liquidació no tindria un impacte significatiu sobre l’estabilitat financera). La Comissió Europea va autoritzar el Govern italià a utilitzar ajudes públiques per facilitar el procés de liquidació, atès l’impacte potencial sobre l’economia real de la regió de Veneto si aquesta liquidació es produïa de forma desordenada. La liquidació de les entitats es realitzarà mitjançant la venda dels actius sans a Intesa Sanpaolo i el traspàs dels préstecs dubtosos a una societat pública de gestió.

Els indicadors d’activitat apunten a un creixement sòlid en el 2T. Els indicadors de sentiment econòmic mantenen una tendència a l’alça i se situen en màxims dels últims anys. L’índex de sentiment empresarial compost (PMI) per al conjunt de la zona de l’euro es va situar en els 55,7 punts al juny, un registre una mica inferior al del mes de maig (56,8). No obstant això, l’índex mitjà per al 2T es va situar en els 56,4 punts, per damunt del registre del trimestre anterior (55,6) i en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). Per la seva banda, l’índex de sentiment econòmic (ESI) va augmentar fins als 111,1 punts al juny, el nivell més alt des de l’agost del 2007. Per països, destaca, en especial, Alemanya, amb un índex PMI mitjà de l’abril al juny que es va situar en els 56,7 punts i un indicador de sentiment empresarial IFO que va assolir el nivell més alt registrat.

El consum continua empenyent el creixement de l’economia. Això es reflecteix en l’evolució de les vendes al detall a la zona de l’euro, les quals van augmentar el 2,5% interanual a l’abril, el mateix registre que en el mes anterior. Per la seva banda, l’índex de confiança del consumidor per al conjunt de la zona de l’euro va assolir els –1,3 punts al juny, el registre més alt des del maig del 2007. Així, la bona evolució d’aquests dos indicadors suggereix que el consum privat es manté com un dels pilars de la recuperació de la zona de l’euro, conjuntura que es mantindrà en els propers mesos, gràcies a l’entorn de baixos tipus d’interès i a les millores del mercat laboral.

El major ritme de creixement es reflecteix més en la creació d’ocupació que en els salaris. L’ocupació al conjunt de la zona de l’euro va augmentar el 0,4% intertrimestral en el 1T i va situar el total d’empleats en 154,8 milions, el nivell més alt registrat. El creixement de l’ocupació va ser generalitzat per països, i van destacar els avanços de Portugal (l’1,0%), d’Espanya (el 0,7%) i d’Alemanya (el 0,5%). Per la seva banda, l’augment de l’ocupació va ser una mica més moderat a França i a Itàlia, on la recuperació econòmica encara és menys vigorosa. No obstant això, malgrat el creixement de l’ocupació, els costos salarials es mantenen continguts. En concret, els costos salarials per hora al conjunt de la zona de l’euro van augmentar l’1,4% interanual en el 1T 2017, un nivell similar al dels dos últims trimestres. Per països, els costos salarials van avançar a un ritme més vigorós a Alemanya (l’1,9% interanual), a França (el 2,0%) i a Portugal (el 3,0%) i a un ritme més feble a Itàlia (el 0,6%) i a Espanya, on l’avanç va ser nul.

La inflació manté una tendència de normalització molt gradual. Al juny, la inflació general de la zona de l’euro, mesurada per l’índex de preus al consum harmonitzat (IPCH), es va situar en l’1,3%, 1 dècima per sota del registre del mes anterior, a causa d’una menor contribució del component energètic i dels aliments no processats. Per la seva banda, la inflació subjacent, que exclou els components volàtils (energia i aliments no processats) i que és indicativa de les tendències inflacionistes a mitjà termini, va augmentar al juny fins a l’1,2%, un registre 0,2 p. p. superior al del mes anterior. Esperem que, en els propers mesos, la inflació subjacent mantingui una tendència de recuperació gradual, gràcies al creixement de l’activitat i a les millores al mercat laboral.

El saldo per compte corrent es manté en terreny positiu, però disminueix. El superàvit de la balança per compte corrent de la zona de l’euro (acumulat de 12 mesos) va assolir els 349.900 milions d’euros a l’abril, un registre equivalent al 3,2% del PIB i inferior als 358.600 milions d’euros de l’abril del 2016. Aquest descens va ser degut, en especial, al menor superàvit de la balança de serveis (de 70.400 milions d’euros a 57.800), però també de béns (de 359.500 milions d’euros a 357.200). De cara als propers trimestres, esperem que el superàvit extern mantingui aquesta tendència a la baixa, a mesura que les importacions augmentin amb la recuperació de la inversió.

PORTUGAL

La recuperació econòmica es consolida. Després del fort creixement mostrat per l’economia portuguesa en el 1T (l’1,0% intertrimestral, el 2,8% interanual), els indicadors d’activitat referents als mesos d’abril i maig mostren que el bon ritme d’activitat es manté en el 2T. Atesa aquesta evolució, el Banc de Portugal ha revisat a l’alça el creixement previst per al 2017, de l’1,8% al 2,5%, i per al 2018, de l’1,7% al 2,0% (en línia amb les previsions de CaixaBank Research). En els propers trimestres, el creixement continuarà tenint el suport de la demanda interna, que mantindrà la solidesa gràcies a la recuperació gradual del mercat laboral, a la millora de la confiança empresarial i a unes condicions financeres acomodatícies. La demanda externa també continuarà contribuint molt positivament al creixement, atesa la fortalesa de les exportacions, que es beneficiaran d’un entorn exterior més favorable i dels guanys de competitivitat dels últims anys.

La inversió es comença a recuperar. Tot i que encara es manté el 30% per sota del nivell precrisi, el component d’inversió (FBCF) ha anat guanyant protagonisme en els últims trimestres i, en el 1T, va avançar el 2,1% intertrimestral (el 8,9% interanual). Aquesta evolució s’explica per una acceleració del ritme de creixement de la inversió en construcció (el 5% intertrimestral) i, en menor mesura, en béns d’equipament (l’1,2%). Per als propers trimestres, esperem el manteniment d’aquesta dinàmica de la inversió, reflex d’una marcada recuperació de la inversió pública (impulsada per l’augment dels fons europeus) i d’una bona evolució de la inversió empresarial, i confiem que sigui un dels pilars del creixement de l’economia de Portugal el 2017.

Les finances públiques es beneficien de la conjuntura econòmica. El dèficit públic es va situar en l’1,7% del PIB (acumulat de 12 mesos) en el primer trimestre de l’any, la qual cosa representa una important correcció en relació amb el registre del 1T 2016 (el 3,7%). Aquesta evolució positiva va ser deguda al major creixement dels ingressos, que van augmentar l’1,1%, percentatge que cal comparar amb el mateix període del 2016, i a una disminució de la despesa total del 3,1%. Per a la resta de l’any, la recuperació econòmica, els menors costos de finançament i les mesures d’ajust fiscal haurien de permetre apropar el dèficit (o situar-lo per sota) del nivell objectiu pactat amb Brussel·les (l’1,6% del PIB). En aquest context, i després que el dèficit públic se situés per sota del 3% del PIB el 2016, el Consell Europeu ha fet efectiva la sortida de Portugal del Procediment de Dèficit Excessiu, la qual cosa hauria de contribuir a una millora de les condicions financeres del país. Així mateix, el baix dèficit públic i el creixement sostingut del PIB nominal donaran suport a una reducció gradual de la ràtio del deute en els propers anys (aproximadament de 2 p. p. per any). En aquest context de millora de les finances públiques, l’agència de qualificació Fitch ha revisat la perspectiva sobre el deute sobirà de Portugal, d’estable a positiva, la qual cosa obre la porta a la revisió del rating si aquesta dinàmica favorable es manté en els propers trimestres.

Compartir: