Compartir: 
El ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporalEl ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporal

Pausa temporal en la senda de desacceleració global? Després d’uns trimestres complicats, en què l’impuls dels indicadors globals de sentiment econòmic ha cedit, les últimes dades disponibles mostren que alguns indicadors de confiança representatius, com l’indicador compost PMI global, han flexionat a l’alça. Una lectura similar es pot extreure dels indicadors d’activitat dels emergents, com l’anomenat IIF Growth Tracker, que tracta d’estimar el creixement contemporani d’aquests països i que, al novembre, va sumar dos mesos consecutius a l’alça. Més enllà que aquesta sigui una pausa en l’alentiment econòmic més o menys dilatada en el temps, els registres dels indicadors globals suggereixen un ritme d’activitat inferior a l’existent en trimestres anteriors, i, si revisem els factors subjacents a aquesta moderació econòmica, tot fa pensar que la desacceleració observada des de l’inici de l’any continuarà en el futur.

Els factors que llasten el creixement continuen actius. El procés de desacceleració econòmica global dels últims trimestres s’explica per una conjunció de factors, de naturalesa diversa, que actuen de forma simultània i que s’espera que continuaran llastant (de manera moderada) el creixement mundial en els pròxims temps. D’entrada, les condicions financeres globals s’han tornat menys acomodatícies, per la intervenció d’alguns bancs centrals (principalment, i com és notori, per la normalització monetària de la Fed), però també pel repunt de la volatilitat financera a moltes borses i, en certs casos, de les yields sobiranes. A més a més, la incertesa geopolítica (en particular, el desenvolupament de l’anomenat gir proteccionista dels EUA, que ha conduït a una espiral de tensions comercials amb la Xina i, en menor mesura, amb la UE) ja té un peatge en els fluxos de comerç internacional. Així, al setembre, el creixement inter­anual del comerç va ser del 2,4%, en relació amb el 5,6% de l’inici del 2018. Finalment, l’evolució de les primeres matèries, en sentit ampli, no només del petroli, ha flexionat a la baixa en la segona meitat de l’any: l’índex CRB, que mesura un conjunt ampli de cotitzacions de primeres matèries, ha caigut el 7% des del juny. Atès que aquesta és una font clau de creixement a molts emergents, és lògic que perdin impuls.

El ritme d’activitat es frena, però l’abast de la desacceleració podria ser temporal. Els indicadors d’activitat més recents de la zona de l’euro han suggerit que l’alentiment econòmic es continua obrint pas, la qual cosa ha augmentat la preocupació sobre l’autèntic ritme de creixement que cal esperar de cara als pròxims trimestres. Així i tot, la desagregació del PIB del 3T 2018 va confirmar que la demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro, la qual cosa, atès el caràcter inercial que acostuma a tenir aquest agregat, convida a pensar que el creixement de la zona de l’euro se situarà en cotes més positives en els pròxims trimestres (per a més detalls, vegeu el Focus «El creixement de la zona de l’euro: entre poc i massa», en aquest mateix Informe Mensual). Aquesta és, a més a més, la lectura que fa el BCE, en què destaca el caràcter temporal de l’alentiment i que és acceptada com una visió consensuada i raonable.

El Regne Unit i Itàlia continuen sent fonts d’incertesa. A mesura que s’acosta la data oficial de sortida del Regne Unit de la UE, les certeses sobre com es realitzarà el procés, en lloc d’augmentar, disminueixen. Així, al desembre, vam assistir a la retirada del vot parlamentari sobre el preacord del brexit i a una moció de confiança a Theresa May, que, tot i haver estat superada, va servir també per constatar la fragmentació en el Partit Conservador mateix. Ara s’ha anunciat un nou intent de ratificació del preacord a la Cambra dels Comuns, que s’hauria de realitzar abans del 21 de gener del 2019. Malgrat que cal esperar que el Govern britànic aconsegueixi ratificar l’acord, les dificultats per assolir una majoria a la Cambra dels Comuns fan augmentar les probabilitats que el Regne Unit ajorni la sortida de la UE o que s’arribi al dia del brexit sense un acord, la qual cosa conduiria a una sortida desordenada del Regne Unit. Una mica millor és l’evolució del conflicte pressupostari entre Itàlia i la UE. Després de l’inici, per part de la Comissió Europea, del procés per obrir el camí que podria conduir a l’aplicació de l’anomenat «procediment de dèficit excessiu», el Govern italià ha cedit i ha anunciat una revisió a la baixa de l’objectiu de dèficit per al 2019 (del 2,04% del PIB, enfront del 2,4% proposat inicialment). Malgrat que això és un pas en la direcció adequada i que la Comissió Europea ha anunciat que es podria acabar desactivant el procediment, és poc probable que les finances públiques italianes deixin de ser una font de risc.

Portugal: es consolida el cicle expansiu

Creixement sòlid en una fase més madura del cicle. Sense disposar de la publicació de les últimes dades de l’any, tot fa pensar que, en el conjunt del 2018, l’economia portuguesa haurà crescut de forma moderada per damunt del 2%. Això representa una certa desacceleració en relació amb el 2,8% del 2017 i reflecteix una moderació natural del creixement a mesura que l’economia s’endinsa en una fase més madura del cicle (a més de recollir l’efecte que té l’alentiment de les principals economies veïnes sobre una economia oberta al comerç com Portugal). Així, s’espera que aquesta dinàmica continuï el 2019, amb un ritme de creixement pròxim però possiblement una mica inferior al 2%. No obstant això, l’economia lusitana encara aquesta fase del cicle reforçada per les millores de competitivitat assolides en els últims anys. Així ho reflecteix la nova actualització de l’índex de competitivitat global elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, en què Portugal ha escalat vuit po­­sicions en relació amb l’any passat i ara se situa en el lloc 34 d’un total de 140 països. A més a més, Portugal ha progressat en gairebé tots els pilars de l’índex, entre els quals cal destacar, en especial, els registrats en les competències dels treballadors, en la capacitat d’innovació i en el mercat laboral. No obstant això, aquestes perspectives positives per a la marxa de l’economia a mitjà termini no estan exemptes de riscos, en particular davant el temor a un entorn extern menys favorable, com es comenta en la secció d’Economia Internacional d’aquest ma­­teix Informe Mensual.

La capacitat de finançament enfront de l’exterior se suavitza. En concret, en el 3T 2018, la capacitat de finançament de Portugal enfront de l’exterior es va situar en el 0,5% del PIB, lleugerament per sota del 0,7% del 2T i de la mitjana del 2017 (l’1,0%). Aquesta moderació va ser deguda, en especial, a l’augment de les necessitats de finançament de les empreses no financeres (del –1,2% al –1,9%), arran del major esforç inversor del sector, com ho reflecteixen les bones xifres de formació bruta de capital fix (el +5,7% interanual). Per la seva banda, la reducció de la capacitat de finançament exterior de les llars (del 0,8% en el 2T al 0,4% en el 3T), amb un consum privat que augmenta per damunt de la renda disponible (i manté la taxa d’estalvi en valors baixos i al voltant del 4%), també va llastar la capacitat de finançament del conjunt de l’economia.

Comptes públics en dinàmica positiva. Segons les últimes dades de la comptabilitat nacional, el saldo pressupostari del sector públic es va situar en el +0,7% del PIB en el 3T 2018. Aquest registre positiu reflecteix la bona dinàmica que exhibeixen els comptes públics en els últims anys, amb el suport de la solidesa de l’activitat econòmica i del mercat laboral. Així, els ingressos van registrar un creixement significatiu (el 5,4% interanual), mentre que les despeses també van mantenir un bon comportament i van augmentar només el 0,8% (exclosos els efectes de base relacionats amb les ajudes al sistema financer). Un cop ajustades aquestes dades de despesa pels canvis en l’abonament de la paga de Nadal als funcionaris públics i als pensionistes (vegeu la secció d’Economia Portuguesa de l’IM12/2018), les xifres reforcen la previsió que el saldo públic haurà acabat l’any al voltant del –0,7% del PIB.

Es consolida la recuperació del mercat laboral. Des que, arran de la crisi financera internacional del 2008 i de la recessió posterior, l’ocupació va assolir un mínim al començament del 2013, l’economia portuguesa ha creat gairebé 548.200 llocs de treball en termes nets i la població ocupada s’acosta als nivells registrats abans de la crisi. Al mateix temps, la composició de la creació d’ocupació s’ha reorientat al llarg del 2018 i han guanyat pes les activitats associades amb el sector públic i amb la indústria manufacturera, en detriment dels sectors associats al turisme. Aquesta dinàmica de recuperació del mercat laboral es continua reflectint en les dades més recents, que mostren que, a l’octubre, l’ocupació va augmentar l’1,7% interanual (dades desestacionalitzades) i la taxa d’atur es va situar en el 6,7%, el nivell més baix des del final del 2002.

El preu de l’habitatge modera el creixement en el 3T. En par­­ticular, l’índex de preus de l’habitatge basat en transaccions va augmentar el 8,5% interanual en el 3T, 2,7 p. p. menys que en el 2T, de manera que el creixement es va desaccelerar per segon trimestre consecutiu. Per segments, els preus dels habitatges existents van augmentar el 9,2%, mentre que els dels habitatges nous van avançar el 5,7%. Així mateix, en termes intertrimestrals, el preu de l’habitatge va créixer l’1,0% en el 3T 2018, la taxa més baixa dels tres últims anys. En els propers trimestres, s’espera que la desacceleració dels preus de l’habitatge continuï de manera gradual, gràcies a la moderació de l’activitat turística i al menor dinamisme de l’activitat mundial, forces que han contribuït, en especial, al dinamisme dels preus immobiliaris en els últims anys.

La concessió de crèdit manté una dinàmica ferma. A l’octubre, el saldo total de les operacions de crèdit a particulars va augmentar per tercer mes consecutiu (el +0,2% interanual), situació que no es donava des del 2011. Per la seva banda, pel que fa al crèdit a les empreses, la nova producció va augmentar el 13,5%, però, en termes nets, l’stock de crèdit es va contreure el 4,6%, a causa de les vendes de carteres de crèdit. Malgrat aquestes dinàmiques positives, l’entorn no està lliure de riscos. En aquest sentit, en l’Informe d’Estabilitat Financera del desembre, el Banc de Portugal apunta que un dels riscos per a l’estabilitat financera del país en els propers trimestres són els repunts forts i sobtats de les primes de risc (que provoquen una reducció del valor dels actius, especialment rellevant per l’exposició del sector bancari als títols de deute públic).

Compartir: