Compartir: 
Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019

Els indicadors d’activitat global suggereixen que la desacceleració continua al començament del 2019. En particular, al gener, l’índex de sentiment empresarial (PMI) compost global es va mantenir en zona expansiva (per damunt dels 50 punts), però va tornar a disminuir i es va situar en el seu mínim des del setembre del 2016 (52,1 punts), la qual cosa apunta a un ritme de creixement mundial més moderat en el 1T 2019. Així i tot, una part d’aquesta moderació respon a llastos que són considerats temporals (com l’impacte de la nova normativa europea d’emissions al sector automobilístic). Així, l’escenari de CaixaBank Research estima una desacceleració del creixement mundial del 3,7% el 2018 al 3,4% el 2019, de manera que s’espera que l’economia global mantingui un avanç significatiu i coherent amb la mitjana històrica.

Comerç i brexit: una de freda i una de calenta. Al Regne Unit, Theresa May va decidir retardar la nova votació de l’acord de sortida de la UE a la Cambra dels Comuns (es va fixar el 12 de març com a nova data límit) mentre continua negociant amb la Unió possibles concessions relatives a la clàusula backstop sobre Irlanda. Així mateix, si es rebutja de nou l’acord pactat amb Brussel·les, May va anunciar una votació (el 13 de març) sobre si s’aprova una sortida sense acord. I, si també és rebutjada, l’endemà hi haurà una tercera votació per una extensió (limitada i curta) de l’article 50 fins al juny. Però, mentre persisteix la incertesa sobre el brexit, al febrer, els EUA i la Xina van tor­­nar a fer passos per rebaixar les tensions comercials. Així, arran dels progressos en les negociacions entre els dos països, Donald Trump va ajornar la pujada aranzelària del 10% al 25% sobre 200.000 milions d’importacions xineses (que s’havia de fer efectiva l’1 de març) fins a una data indeterminada. D’a­­questa manera, el bon to de les negociacions permet preveure una aturada en l’escalada de les tensions comercials i, de retruc, una menor incertesa global en el pla comercial (si més no a curt termini).

Els indicadors econòmics assenyalen un avanç moderat al començament del 2019. En particular, tot i que, al febrer, l’índex PMI compost de la zona de l’euro va remuntar lleugerament després de mesos a la baixa (fins als 51,0 punts), es va situar encara en cotes moderades, a causa del contrast entre el sector serveis i el manufacturer. D’una banda, l’índex PMI manufacturer va caure fins als 49,2 punts, un mínim de gairebé sis anys i per sota dels 50 punts que separen la zona expansiva de la recessiva. De l’altra, però, l’índex PMI del sector serveis es va incrementar fins als 52,3 punts (el valor més alt dels tres últims mesos). Així, en conjunt, els indicadors suggereixen que la zona de l’euro avançarà a un ritme moderat en els primers mesos de l’any.

Alemanya i el Regne Unit van sorprendre a la baixa. El PIB d’Alemanya es va mantenir estable en el 4T 2018 (el 0,0% intertrimestral i el 0,6% interanual, després del –0,2% intertrimestral en el 3T), la qual cosa va situar el còmput anual en l’1,5%. Així i tot, l’institut d’estadística alemany va suggerir que la demanda domèstica va mantenir una tònica positiva, de manera que s’espera que el creixement repunti al llarg dels propers trimestres. Per la seva banda, el creixement del PIB del Regne Unit va sorprendre a la baixa en l’últim trimestre del 2018 (el 0,2% intertrimestral) i, en el conjunt de l’any, es va situar en l’1,4% (el re­­gis­­tre més baix des del 2012).

Portugal: en una fase més madura del cicle

L’economia va avançar el 2,1% el 2018 i es confirma la seva entrada en una fase més madura del cicle. Les dades relatives a l’últim trimestre del 2018 indiquen que el PIB va avançar el 0,4% intertrimestral i l’1,7% interanual en el 4T, amb el suport de la solidesa d’una demanda interna que es beneficia tant del bon funcionament del consum privat com de la inversió. Per la seva banda, la contribució de la demanda externa va ser més negativa, a causa dels obstacles patits per les exportacions al final de l’any (vagues d’estibadors i ruptura d’estocs del sector de l’automòbil). Pel que fa al 1T 2019, els indicadors són positius, però emeten alguns senyals mixtos. D’una banda, els índexs coincidents d’activitat del Banc de Portugal, la correlació dels quals amb el creixement del PIB i del consum privat és forta, suggereixen que l’activitat manté un ritme d’avanç semblant al del trimestre anterior. En particular, tant l’indicador coincident d’activitat econòmica com el del consum privat es van situar en l’1,8% al gener (l’1,7% i l’1,9% en la mitjana del 4T 2018, respectivament). De l’altra, els índexs de confiança dels consumidors i de la indústria van continuar disminuint al gener i reflecteixen un augment de la cautela per part de les empreses i de les famílies sobre l’evolució futura de l’activitat. Així i tot, el conjunt d’indicadors es manté en nivells favorables i apunta a un bon ritme de creixement el 2019 (de l’1,8%, segons la previsió de CaixaBank Research).

El turisme de no residents s’estabilitza el 2018. L’activitat tu­­rística va presentar alguns senyals de desacceleració durant l’últim any, amb un creixement del nombre d’hostes no residents en hoteleria de només el 0,4% en el conjunt del 2018. No obstant això, l’ingrés mitjà per habitació disponible ha continuat augmentant, la qual cosa suggereix que també millora la qualitat dels serveis turístics del país.

El mercat immobiliari presenta senyals de desacceleració. En el tram final del 2018, van aparèixer els primers indicis d’una possible desacceleració del mercat immobiliari portuguès, amb unes últimes dades que suggereixen un alentiment de la demanda d’habitatge. En particular, al desembre, l’indicador de confiança del sector, que recull les expectatives dels promotors i dels agents immobiliaris sobre l’evolució dels preus i de les transaccions, va registrar una caiguda significativa i podria assenyalar un refredament del mercat en els propers mesos. No obstant això, les últimes xifres de transaccions d’habitatge continuen en cotes elevades.

El sector exterior va tornar al terreny deficitari el 2018. En concret, al desembre, el saldo de la balança per compte corrent es va situar en el –0,6% del PIB (acumulat de 12 mesos), la qual cosa representa un clar deteriorament del sector exterior el 2018 en relació amb el superàvit del 0,5% registrat el 2017. Tot i que el retorn a una posició deficitària no és una bona notícia, hi ha elements que suggereixen que el grau de deteriorament pot ser contingut. D’una banda, com ja s’ha comentat, les ex­­por­­tacions de béns van patir l’impacte negatiu de factors temporals al final de l’any, mentre que, de l’altra, les importacions, que van créixer el 8,0%, van ser propulsades de forma extraordinària per l’embranzida de les importacions de béns d’inversió (contribució de +5,2 p. p. a l’avanç del total de les importacions). En canvi, les importacions de béns de consum i de combustibles van tenir un to més moderat (amb una contribució d’1,6 p. p. i d’1,3 p. p, respectivament). Per la seva banda, la ba­­lança de serveis continua mantenint un superàvit clar (el 8,3% del PIB el 2018), gràcies a la fortalesa del turisme, tot i que aquesta partida també mostra senyals d’alentiment. De cara al 2019, s’espera que el deteriorament de la balança per compte corrent s’estabilitzi i que l’economia mantingui la capacitat de fi­­nançament enfront de l’exterior, ja que la balança de capital continua exhibint un saldo positiu i compensa amb escreix el dèficit de la balança per compte corrent.

El mercat de treball va mantenir un bon to en l’últim tram del 2018. En el 4T 2018, el nombre de persones ocupades va augmentar en 78.100 en relació amb el 4T 2017 i la població ocupada es va situar en els 4.883.000 empleats. Així mateix, el ritme de creació d’ocupació es va desaccelerar fins a l’1,6% interanual (el +3,5% en el 4T 2017), amb un paper destacat dels sectors de l’Administració pública i de l’educació. D’altra banda, la població aturada va disminuir un considerable 17,3% interanual en el 4T 2018, i la taxa d’atur es va estabilitzar en el 6,7% per tercer trimestre consecutiu. En conjunt, aquestes dades apunten a l’entrada del mercat de treball en una fase més madura del cicle, de manera que, tenint en compte els bons nivells actuals assolits per l’economia, es preveu que la creació d’ocupació i la reducció de l’atur perdran una mica d’intensitat al llarg del 2019.

La contracció de la cartera de crèdit del sector privat es va mo­­derar el 2018. El crèdit als particulars es va contreure el 0,6% interanual al desembre del 2018, arran de la reducció de la cartera de crèdit a l’habitatge. Aquesta evolució es va produir en un context en què les noves operacions van avançar de forma significativa el 2018 (el 19,6% interanual, malgrat l’alentiment en comparació amb l’any anterior, del 41,4% interanual). D’altra banda, la cartera de crèdit al consum va continuar creixent de forma robusta, amb un registre del 10,5% inter­­anual al desembre. Pel que fa a les empreses, les vendes de car­­teres de crèdit dubtós van continuar exercint un impacte negatiu sobre el volum de crèdit: de fet, l’estoc de crèdit es va reduir el 4,6% interanual al desembre del 2018, però hauria crescut l’1,7% si haguéssim exclòs aquest efecte. No obstant això, s’espera que aquesta dinàmica continuï el 2019, ja que el sector bancari continuarà venent carteres de crèdit dubtós per sanejar els balanços.

Compartir: