Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
Els mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitatEls mercats financers donen continuïtat al clima de baixa volatilitat

Els mercats financers internacionals avancen amb confiança. En un escenari macroeconòmic mundial favorable, caracteritzat per bones expectatives de creixement i per una recuperació molt gradual de la inflació, a l’octubre, els mercats financers globals van mantenir un to positiu. Als EUA, la borsa va continuar registrant màxims històrics i el dòlar i els tipus d’interès del deute sobirà van recuperar part del terreny perdut en els últims mesos i es van moure a l’alça davant una Fed que manté l’es­­ce­­na­­ri de pujades de tipus (una més el 2017 i tres el 2018) i la pre­­sentació al Congrés nord-americà de la reforma fiscal de l’Ad­­ministració Trump. A les economies emergents, les condicions financeres es continuen mostrant robustes a la normalització de la Fed i les borses van continuar avançant, sustentades per la confiança en els fonaments macroeconòmics. Finalment, a Europa, les borses també van registrar guanys i els tipus d’in­­terès es van mantenir estables, davant un anunci de prolongació del QE del BCE per al 2018 que es va ajustar a les expectatives del mercat.

L’FMI veu una finestra d’oportunitat per reforçar l’estabilitat financera. A l’informe d’estabilitat financera mundial de tardor, l’FMI analitza l’apetència creixent pel risc, que s’ha alimentat de la combinació d’un escenari macroeconòmic global benigne i unes condicions financeres extraordinàriament acomodatícies. Malgrat que considera que aquesta major presa de riscos és una conseqüència desitjable en un punt del cicle en què encara persisteix una certa infrautilització dels recursos, l’FMI també recorda que pot derivar en un augment de la inestabilitat financera si aquest entorn s’allarga massa. En concret, el Fons adverteix de l’existència de diferents focus de risc: la reestructuració de les carteres d’inversió en resposta a la divergència de les polítiques monetàries dels principals bancs centrals, les elevades valoracions dels actius financers i la compressió de les primes de risc, els alts nivells de deute global i la transició de l’economia xinesa. En aquest sentit, l’FMI demana aprofitar l’entorn benigne per reforçar el sistema financer internacional, completant l’agenda de reformes reguladores i de polítiques macroprudencials.

Avanços a les borses de les economies desenvolupades. Amb el suport de la publicació de bons indicadors d’activitat, d’un inici positiu de la campanya de resultats empresarials referents al 3T 2017 i d’unes condicions financeres acomodatícies, les borses van tancar el mes amb guanys generalitzats (S&P 500, +2,2%; Eurostoxx50, +2,2%; DAX, +3,1%, i CAC, +3,3%). Un esment especial mereix la borsa japonesa, que, després de la victòria de Shinzō Abe en les eleccions anticipades, va repuntar amb força i va assolir nivells que no s’havien vist des de la meitat de la dècada dels noranta (Nikkei, +8,1%). D’altra banda, la borsa espanyola va tenir un comportament més moderat, amb un avanç de l’Ibex 35 de l’1,4%.

La Fed manté el rumb cap a una nova pujada de tipus. La reunió del Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC, per les sigles en anglès) va oferir poques novetats i es va tancar sense canvis en els tipus d’interès (fed funds target rate en l’interval 1,00-1,25%) i amb un missatge de continuïtat. D’una banda, la Fed va fer una valoració positiva del creixement de l’activitat i del mercat laboral, però, de l’altra, va tornar a constatar que la inflació es manté per sota de l’objectiu del 2% i va remarcar la importància de seguir-ne de prop l’evolució. En conjunt, els membres del FOMC van reiterar la seva visió que, amb alces graduals en els tipus d’interès, l’activitat econòmica i el mercat laboral es continuaran mostrant prou dinàmics per assolir l’objectiu d’inflació a mitjà termini. En aquest sentit, els inversors assignen una probabilitat superior al 90% a una nova pujada del tipus d’interès de referència en la propera reunió del desembre. Als mercats financers, aquests missatges continuistes no van provocar moviments importants, i l’atenció es va centrar en l’elecció de Jerome Powell com a successor de Janet Yellen al capdavant de la Fed. Després de ser proposat per Trump, s’espera que Powell, actual membre de la Junta de Govern de la Fed i partidari de donar continuïtat a una normalització molt gradual de les condicions financeres, rebi l’aprovació del Senat.

El BCE redueix l’estímul per al 2018. A la reunió de l’octubre, el Consell de Govern (CG) va anunciar que el programa de compra d’actius (QE), amb un ritme actual de 60.000 milions de compres mensuals fins al desembre del 2017, continuarà entre el gener i el setembre del 2018 a un ritme de 30.000 milions mensuals. La decisió del BCE reflecteix un equilibri entre la major solidesa del creixement de l’activitat i el fet que la recuperació de la inflació és i continuarà sent molt gradual. D’una banda, el menor ritme de compres recull la millora de l’escenari ma­­cro­­eco­­nòmic i, de l’altra, la prolongació, com a mínim, fins al setem­­bre del 2018 reforça la intenció del BCE de mantenir unes condicions financeres acomodatícies. A més a més, el CG va reiterar el seu compromís de no apujar els tipus d’interès durant un període llarg de temps i va recordar que reinvertirà el principal dels actius adquirits dins el QE a mesura que aquests actius vencin. D’aquesta manera, el BCE va fer un primer pas cap a la normalització de la política monetària sense generar inestabilitat als mer­­cats. De fet, al llarg del mes, els tipus d’interès sobirans es van mantenir relativament estables i, en la setmana posterior a la reunió del BCE, van recular amb una compressió de les primes de risc. El moviment va ser especialment intens a Itàlia, després que S&P revisés a l’alça el rating sobirà de BBB– a BBB.

El dòlar recupera una part del terreny perdut. En un mes marcat pel compromís de la Fed amb el seu escenari de pujades de tipus (quatre fins al final del 2018, segons les seves pròpies projeccions), la prolongació del QE del BCE i un major optimisme dels inversors sobre la reforma fiscal de l’Administració Trump, el dòlar va donar continuïtat a la tendència del mes anterior i es va apreciar enfront de les principals divises. En concret, entre les divises de les principals economies avançades, el dòlar es va apreciar l’1,5% en el canvi amb l’euro, el 0,8% amb la lliura i l’1,0% amb el ien. Entre les principals divises emergents, van destacar, en especial, les depreciacions de la lira turca (–6,0%), del peso mexicà (–4,7%), del rand sud-africà (–4,0%) i del real brasiler (–3,4%).

To positiu, però amb matisos, a les borses emergents. L’índex borsari MSCI de les economies emergents va deixar enrere les correccions del final de setembre i va avançar el 3,5% a l’octubre. Per regions, les borses asiàtiques van destacar en positiu (índex MSCI per a l’Àsia emergent, +5,3%), amb un fort avanç de la borsa índia (índex Sensex, +6,2%) i guanys més moderats a la Xina (+1,3%). En canvi, a l’Amèrica Llatina, el mal comportament de les borses mexicana (índex Inmex, –3,0%) i colombiana (índex Colcap, –4,2%) va penalitzar l’índex MSCI de la regió, que va tancar el mes amb una reculada del –3,7% malgrat l’estabilitat de la borsa del Brasil (índex Bovespa, +0,0%) i els avanços a l’Argentina (índex Merval, +7,1%).

El preu del petroli supera els 60 dòlars per barril. Per primera vegada des del començament del juliol del 2015, el preu del barril de qualitat Brent es va situar per damunt dels 60 dòlars. Aquest moviment a l’alça va rebre el suport de la reducció de les existències de cru als EUA, que van reprendre la via a la baixa dels últims mesos després del repunt temporal del setembre (per l’impacte dels huracans), i d’unes declaracions, al final del mes, del secretari general de l’OPEP, en què afirmava que l’Aràbia Saudita està a favor de prorrogar l’acord de retallada de la producció de cru. Aquest acord, que va ser clau perquè el preu del petroli es recuperés de les caigudes de mitjan 2015, finalitza al març del 2018, però es preveu que l’OPEP en discuteixi la possible prolongació en la reunió ordinària del càrtel programada per al final de novembre.

 

Compartir: