Compartir: 
Els mercats financers tanquen un any de volatilitatEls mercats financers tanquen un any de volatilitatEls mercats financers tanquen un any de volatilitatEls mercats financers tanquen un any de volatilitatEls mercats financers tanquen un any de volatilitatEls mercats financers tanquen un any de volatilitat

L’any acaba amb inquietud entre els inversors. Els mercats financers han viscut el 2018 intensament, amb diferents episodis de correccions borsàries, amb una alça gradual de les primes de risc sobre el deute corporatiu, amb repunts d’anada i tornada en les primes de risc sobirà de la perifèria de la zona de l’euro, amb l’enfortiment del dòlar enfront de les principals divises avançades i, en especial, emergents, i amb una forta volatilitat del preu del petroli. Tot plegat s’ha produït en un entorn de més tensions geopolítiques i comercials i de retirada dels estímuls de política monetària, uns elements amb què s’ha deixat enrere l’entorn de molt baixa volatilitat dels últims anys. Aquest canvi de panorama s’ha notat, en particular, als mercats de renda variable, on els principals índexs borsaris, amb reculades acumulades properes al –15% en el conjunt del 2018, han patit el pitjor any des del 2009-2011. Per la seva banda, als mercats de renda fixa, els tipus d’interès sobirans han mostrat una volatilitat elevada, condicionats per les tensions polítiques, per l’embranzida alcista de les pujades de tipus de la Fed i pels temors al fet que, el 2019, l’economia global es desacceleri més de l’esperat. Aquestes dinàmiques es van palpar bé al desembre, quan es van combinar la quarta pujada de tipus de l’any per part de la Fed, el final del QE del BCE, les noves pèrdues a les borses, una reculada clara dels tipus d’interès sobirans (amb uns inversors que amb prou feines anticipen una pujada dels tipus de referència de la Fed el 2019) i una nova caiguda del preu del petroli.

La volatilitat persisteix a les borses internacionals. Al desembre, les borses internacionals van patir un nou repunt d’aversió al risc i van tancar l’últim mes de l’any en negatiu. Els principals parquets van començar el mes amb un to moderadament dubitatiu, que es va tornar pessimista quan la Fed va dur a terme la quarta pujada de tipus de l’any. Així, l’índex VIX (un indicador de volatilitat) va repuntar fins a nivells no vistos des de les correccions del febrer i les borses de les economies avançades van patir pèrdues generalitzades i significatives. En concret, els principals índexs nord-americans van perdre gairebé el 9%, mentre que, a la zona de l’euro, les reculades es van situar al voltant del 6%. D’altra banda, l’índex MSCI per al conjunt d’economies emergents va recular de forma més moderada, tot i que les pèrdues al bloc emergent també van ser generalitzades als parquets asiàtics i llatinoamericans (amb reculades properes al 3% i a l’1,5%, respectivament).

La Fed apuja els tipus d’interès per quarta vegada el 2018 i el BCE confirma el final del QE. Tal com s’esperava, en l’última reunió de l’any, la Fed va incrementar el tipus d’interès de referència objectiu en 25 p. b., fins a l’interval 2,25%-2,50%. D’aquesta manera, amb les quatre pujades de tipus acumulades el 2018, que se sumen a les tres del 2017, la política monetària nord-americana deixa de ser acomodatícia i entra en una regió més neutral en relació amb el cicle econòmic; una regió en què, probablement, es mantindrà el 2019: segons les últimes projeccions, els membres de la Fed esperen dos increments de tipus el 2019, d’acord amb l’escenari de CaixaBank Research. Per la seva banda, el BCE va confirmar el final de les compres netes d’actius i va reiterar la intenció de mantenir els tipus d’interès inalterats, com a mínim, fins després de l’estiu del 2019. A més a més, va recordar que continuarà present als mercats durant un període llarg de temps mitjançant la reinversió dels actius en balanç que vagin vencent, una estratègia que, segons va detallar el BCE, es continuarà regint per l’anomenada clau de capital (la contribució relativa de cada país al capital del BCE) i pel principi de neutralitat als mercats (de manera que les reinversions s’ajustin al perfil de venciments mitjà existent al mercat secundari). D’aquesta manera, malgrat el final de les compres netes d’actius, el BCE mantindrà una política monetària acomodatícia al llarg del 2019.

Els tipus d’interès sobirans flexionen a la baixa i el dòlar manté la fortalesa. Les turbulències als mercats borsaris i un cert escepticisme dels inversors sobre les futures pujades dels tipus de referència de la Fed van pressionar a la baixa els tipus d’interès dels EUA i d’Alemanya. A més a més, als EUA, va destacar l’aplanament de la corba de tipus sobirans, amb un diferencial entre els tipus a 10 anys i a 3 mesos que es va situar per sota dels 40 p. b. per primera vegada des del 2007. D’altra banda, a la zona de l’euro, les primes de risc perifèriques van rebre amb optimisme l’acord assolit entre Itàlia i la Comissió Europea sobre el pressupost italià per al 2019 (vegeu la secció d’Economia Internacional) i, en el cas d’Espanya i de Portugal, van disminuir i van tornar als nivells de l’inici de l’any. Aquesta millora del sentiment també es va notar al mercat de divises, on, al llarg del mes, l’euro es va apreciar en relació amb la majoria de divises de les economies avançades. Per la seva banda, al Regne Unit, la intensificació de la incertesa sobre el brexit va penalitzar la cotització de la lliura (el –1,3% en el canvi amb l’euro). Finalment, a les economies emergents, les divises van fluctuar de manera moderada i dispar enfront del dòlar.

L’OPEP i els seus socis acorden una retallada conjunta en la producció de petroli. Després de l’enfonsament del preu del barril de Brent al novembre, els països membres de l’OPEP i els seus socis (com Rússia, Kazakhstan i Mèxic) van anunciar, el 7 de desembre, una reducció conjunta de la producció de cru en 1,2 milions de barrils diaris (en relació amb els nivells produïts a l’octubre del 2018), en un acord que es començarà a implementar al gener del 2019 i que tindrà una durada inicial de sis mesos. No obstant això, l’anunci va ser rebut amb ambigüitat pels mercats, i, després d’unes sessions d’indecisió, el preu del barril de Brent va acabar reculant al desembre per tercer mes consecutiu i va reflectir els temors dels inversors al fet que, de tota manera, el 2019 hi hagi un excés d’oferta de cru.

Compartir: