Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
Emancipació juvenil: somni o realitatEmancipació juvenil: somni o realitat

En els últims anys, la formació de noves llars ha començat a despertar. El 2016, es van crear 68.200 llars, la qual cosa representa un augment del 45% en relació amb el 2015. No obstant això, la creació neta de llars continua sent molt baixa, sobretot comparada amb la dels anys anteriors a la crisi, quan es formaven gairebé 400.000 llars a l’any.1

Per entendre les dinàmiques de la creació de llars, és imprescindible analitzar els canvis que s’han produït en els seus principals determinants: la demografia i les condicions socioeconòmiques. Atès que la creació de llars es concentra en la població jove, centrem l’anàlisi en aquest col·lectiu.

Pel que fa al factor demogràfic, la seva rellevància és indiscutible. En concret, mentre que, el 2008, la població menor de 35 anys representava el 42,8% del total de la població, en l’actualitat, representa el 36,5% del total. Com hi ha menys joves, es creen menys llars. A tall il·lustratiu, en els nou últims anys, s’han deixat de crear unes 33.000 llars a l’any a causa de l’impacte del factor demogràfic entre la població jove.2

Els factors socioeconòmics també tenen un paper molt rellevant. Una mostra d’això és la reducció en la intensitat d’emancipació entre els joves: la ràtio de llars joves sobre el total de la població jove ha reculat del 14,3% del 2008 al 10,8% del 2017.

Sense cap mena de dubte, un aspecte clau és el canvi en l’edat d’inserció dels joves al mercat laboral. En part, això és degut al major nombre d’anys que els joves estudien (l’edat mitjana en què els joves de menys de 35 anys van finalitzar els estudis ha passat de 18,4 el 2008 a 19,1 anys en l’actualitat). Però la situació del mercat laboral continua apareixent com el factor clau. Malgrat que la creació d’ocupació avança a bon ritme, l’atur juvenil continua en nivells elevats i les xifres de temporalitat es resisteixen a disminuir, en especial entre els joves: el 46,1% dels menors de 35 anys que treballen tenen un contracte temporal (el 42,5% el 2008) i l’atur en aquest grup d’edat se situa en un elevat 24,3%, tot i que s’ha reduït en més de 12 punts des dels màxims del 2013. Així mateix, el salari mitjà dels treballadors de 25 a 29 anys ha disminuït el 8% entre el 2008 i el 2015 en termes nominals.

Finalment, un factor addicional que cal tenir en compte és la pressió creixent sobre els preus dels immobles. La població jove es troba especialment concentrada a les grans ciutats, com Barcelona o Madrid, on els preus de compra creixen més. Així, mentre que el preu de l’ha­­bitatge ha augmentat el 4,9% des del 2015, a Barcelona i a Madrid ho ha fet el 18,3% i l’11,0%, respectivament.3

1. Mitjana anual del 2003 al 2010.

2. S’assumeix que la proporció de joves que formen una llar en relació amb el total de joves es manté constant en els valors actuals.

3. Creixement del valor taxat de l’habitatge lliure publicat pel Ministeri de Foment des del 1T 2015 fins al 2T 2017.

Compartir: