Compartir: 
Es confirma la desacceleració del creixement a la zona de l’euroEs confirma la desacceleració del creixement a la zona de l’euroEs confirma la desacceleració del creixement a la zona de l’euro

Es confirma la desacceleració del creixement a la zona de l’euro. Així, segons la nova estimació realitzada per Eurostat, el PIB de la zona de l’euro va avançar un 1,1% interanual en el 4T 2018 (0,2% intertrimestral), el que ha situat el còmput anual en l’1,8%. L’avanç de l’últim trimestre de l’any es va situar clarament per sota de l’1,6% del 3T i va confirmar l’alentiment econòmic de la regió. Per components, la demanda interna va contribuir a 1,4 p. p. al creixement interanual del 4T (1,9 p. p. en el 3T). Es tracta d’un registre notable, tot i que el consum privat va mantenir una evolució discreta. D’altra banda, la demanda externa va tornar a flaquejar i la seva contribució al creixement interanual va ser de –0,3 p. p. (–0,2 p. p. en el 3T), afectada per la desacceleració de les exportacions. En els propers mesos esperem que el creixement es mantingui en cotes moderades.

El BCE va revisar a la baixa les previsions de creixement i inflació de la zona de l’euro. En concret, la institució va revisar 6 dècimes a la baixa la seva previsió de creixement per al 2019, situant-la en l’1,1%. Aquesta revisió es va justificar per la persistència de factors de debilitat (principalment de naturalesa global, com la desacceleració del comerç i una major aversió al risc) i la major incertesa. Tot i això, l’escenari a mitjà termini que presenta el BCE continua essent positiu, ja que va mantenir pràcticament intactes les previsions per al 2020 i el 2021. També va ser destacable la revisió a la baixa de les previsions d’inflació que va efectuar, tant per a aquest any com per al 2020 i el 2021. Concretament, va rebaixar en 4 dècimes les seves projeccions d’inflació per al 2019 (1,2%) i en 2 dècimes per al 2020 i 2021 (1,5% i 1,6%, respectivament).

Economia portuguesa

El 2018 es va consolidar el procés de despalanquejament. Aquesta evolució va reflectir la reducció de la ràtio d’endeutament tant del sector privat no financer (9,0 p. p., fins al 199,0% del PIB) com de l’Administració pública. En aquesta última, i segons el criteri de Maastricht, la millora va ser de 2,7 p. p., fins al 122,1% del PIB. En termes generals, l’economia va seguir registrant capacitat de finançament davant de l’exterior (balança per compte corrent i de capital al +0,4% del PIB el 2018), la qual cosa va afavorir una reducció dels nivells d’endeutament enfront de l’exterior. En concret, el deute extern brut va disminuir en 3,6 p. p., fins al 205,8% del PIB.

Compartir: