Compartir: 
Espanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansióEspanya: de la recuperació a l'expansió

El creixement econòmic va madurant, amb registres que, en els pròxims trimestres, seran lleugerament inferiors als observats durant l'últim any, però que es basaran en un avanç més equilibrat de l'activitat econòmica. Aquesta evolució del canvi de patró es comença ja a dibuixar en les dades del 1T 2016. Segons el model de previsió de CaixaBank Research, la taxa de creixement intertrimestral es va situar en el 0,7% en el 1T 2016, només 1 dècima per sota de la taxa registrada en el 4T 2015. La demanda interna continua liderant el gros del creixement, impulsada pel consum de les llars i per la inversió, però el sector exterior torna, a poc a poc, a guanyar protagonisme. També des­­taca el fet que aquest alentiment respongui a una desaparició gradual i esperada dels efectes de cua que van impulsar el creixement durant el 2015, com la caiguda del preu del petroli o la depreciació de l'euro. Una desacceleració, per tant, que entra dins el guió previst, malgrat l'episodi recent de turbulències financeres dels primers compassos de l'any i, a nivell intern, la falta d'acord per a la formació de govern.

Els indicadors d'activitat es consoliden en nivells propis d'una fase avançada del cicle. Destaquen, en especial, els índexs PMI, tant del sector serveis com de les manufactures. Els dos es mantenen, des de fa mesos, en cotes clarament superiors als 50 punts, llindar a partir del qual se solen observar taxes de creixement positives. De tota manera, han baixat lleugerament en els dos últims mesos, un moviment coherent amb una desacceleració gradual i esperada del ritme de creixement. Aquest patró s'observa, també, en l'índex de producció industrial, que, al gener, va baixar fins al 3,2% després de mantenir-se en cotes properes al 4,0% durant el segon semestre del 2015. Un altre indicador que reflecteix que l'economia espanyola s'endinsa, a poc a poc, en una fase més madura del cicle econòmic és la utilització de la capacitat productiva, que es va situar en el 77,8% en el 4T 2015, un registre similar al valor mitjà registrat entre els anys 2000 i 2008.

El sector immobiliari recupera protagonisme i comença a normalitzar la seva situació. Tots els indicadors vinculats al sector immobiliari presenten una clara tendència a l'alça, tant els d'activitat com els de preus. Destaca el fort avanç dels visats d'obra nova, que, al desembre, es van apropar als 50.000 en termes acumulats de 12 mesos. Malgrat que aquesta xifra representa un avanç del 43% en termes de variació interanual, cal destacar que el nivell encara és molt baix, en especial si es compara amb els registres assolits abans de la recessió. Els indicadors de preus i de demanda presenten, també, avanços notables. Les compravendes van augmentar el 9,8% al gener (acu­­mulat de 12 mesos) i el nombre d'hipoteques sobre habitatges, el 10,6% en el mateix mes. Per la seva banda, l'índex de preus de l'INE va avançar un 4,2% interanual en el 4T 2015, i tot fa pensar que aquesta tendència agafarà força el 2016 (vegeu el Focus «Què ens diu el preu del sòl sobre l'evolució futura del preu de l'habitatge?» per a una anàlisi més detallada del creixement del preu de l'habitatge previst per als prò­­xims anys).

La demanda interna afluixa, però manté taxes de creixement elevades. La forta embranzida de la demanda i, en especial, del consum de les llars és conseqüència de la millora de la confiança en la capacitat de creixement de l'economia i de la millora del mercat laboral. Pel que fa al primer factor, destaca l'evolució recent de la confiança del consumidor, que es manté en cotes elevades, malgrat que, en els dos primers mesos de l'any, va recular lleugerament. A més a més, cal tenir en compte que el registre anotat en el mes de desembre va ser un màxim històric. Les vendes de vehicles i les vendes de les grans empreses també són un bon reflex del vigor del consum de les llars. En concret, el creixement interanual de les vendes de vehicles es va situar en el 15,1% al febrer (la mitjana dels tres últims mesos) i les vendes de les grans empreses, en el 3,2% al gener. En els dos casos, es tracta de registres lleugerament inferiors als del segon semestre del 2015, però que es mantenen en cotes compatibles amb un avanç notable del consum de les llars.

La sòlida recuperació del mercat laboral continuarà exercint de suport de la demanda interna. El suport del mercat laboral a la recuperació de la demanda és degut, sobretot, a la bona marxa de la creació d'ocupació. En els dos últims anys, s'ha creat gairebé un milió de llocs de treball, o, el que és el mateix, la taxa de creixement dels afiliats a la Seguretat Social ha estat, de mitjana, del 2,4%. Al febrer, aquesta taxa es va situar en el 3,0%, un ritme que, probablement, baixarà en els pròxims mesos fins al 2,0% al desembre, però això no evitarà que l'any tanqui amb una creació de llocs de treball que es tornarà a situar per damunt dels 400.000. En part, la sòlida recuperació del mercat laboral és deguda a la moderació salarial, que ha permès a les empreses espanyoles guanyar competitivitat. En aquest sentit, pot sorprendre el repunt observat en el creixement interanual dels costos salarials en el 4T 2015, que va assolir el 0,9% (el 0,1% en el 3T). No obstant això, és important assenyalar que, en gran part, va ser conseqüència de la devolució del 25% de la paga extra als empleats públics, i no d'un canvi en les tendències salarials de fons.

El consum de les llars també té el suport del baix preu del petroli. El component energètic té un pes de l'11,4% en la cistella de béns de consum de les llars espanyoles, motiu pel qual la caiguda del preu del petroli té un impacte directe sobre la seva capacitat de compra. Malgrat que, en conjunt, el preu dels béns no energètics (la inflació subjacent) presenta una taxa de creixement que es manté propera a l'1,0% des de fa dos trimestres, la forta caiguda del preu del petroli fa que l'IPC general presenti una taxa de variació interanual negativa (en concret, al març, es va mantenir en el –0,8%). En els pròxims mesos, la taxa d'inflació general es mantindrà en terreny negatiu, la qual cosa reflecteix la feblesa del preu del petroli, però, en la segona meitat de l'any, iniciarà una ràpida tendència alcista, que la situarà per damunt del 2% en el 1T 2017.

La política fiscal expansiva, clau per al creixement de la de­­manda interna el 2015, difícilment es podrà mantenir. El dèficit públic amb què es va tancar el 2015 va ser superior a l'ob­­jec­­tiu acordat amb Brussel·les. En concret, es va situar en el 5,2% del PIB, 1,0 p. p. per damunt de l'objectiu. És important assenyalar que la desviació es va produir en un any en què el creixement va ser clarament superior al previst quan es van aprovar els pressupostos, un fet que contrasta amb les desviacions que van tenir lloc en els anys més durs de la crisi econòmica i financera i que, molt probablement, no passarà per alt a la Comissió Europea. De fet, el fort creixement de l'activitat econòmica el 2015 hauria apropat el dèficit públic a l'objectiu acordat amb Brussel·les si la política fiscal hagués estat neutra, de ma­­ne­­ra que es pot considerar que, l'any passat, la política fiscal va ser clarament expansiva. Aquesta és una basa de la qual l'e­­co­­no­­mia espanyola no podrà disposar en els pròxims anys si vol que el deute públic iniciï una via clarament des­­cendent.

El sector exterior, un factor de fons que no ha deixat de do­­nar suport al creixement. Malgrat que, en termes nets, l'a­­por­­ta­­ció del sector exterior al creixement va ser negativa el 2015, les exportacions van mantenir un ritme d'avanç molt notable. En concret, les exportacions de béns i de serveis reals van créixer el 5,4% en el conjunt de l'any. Aquesta xifra és especialment destacable quan es té en compte que el comerç mundial es va desaccelerar i que el ritme de creixement dels principals socis comercials, els països europeus, va ser lleugerament inferior al previst. El 2016, prevalen les tendències fonamentals. En particular, les exportacions nominals de mercaderies van créixer el 5,0% interanual al gener (en l'acumulat de tres me­­­­sos), impulsades, en bona part, per la demanda creixent de la zona de l'euro. No obstant això, el fort augment de les im­­portacions, que van avançar el 4,7% en aquest mateix mes, farà que, en termes nets, l'aportació del sector exterior continuï sent discreta.

La millora del cicle econòmic també es reflecteix en l'e­­vo­­lu­ció del crèdit, com ho mostra el descens de la taxa de morositat re­­gistrat en l'últim any, de 2,4 p. p., fins a situar-se en el 10,1%. Això s'explica, sobretot, per la notable reculada de la morositat del crèdit promotor, de 8,7 p. p., i a la construcció, de 2,6 p. p., tot i que la reducció ha estat generalitzada. La millora de l'ac­­ti­­vi­­tat econòmica, juntament amb els baixos tipus d'in­­terès, propiciarà que la morositat es continuï reduint en els pròxims me­­sos, un factor clau per a la consolidació del creixement del crèdit.

Compartir: