Compartir: 
Europa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i acceleraEuropa canvia de marxa i accelera

Bones perspectives econòmiques per a l’any que comença. El conjunt de països de la zona de l’euro està experimentant una acceleració remarcable del ritme de creixement. Tots els factors juguen a favor, tant els externs com els interns. Del context extern, destaca el major creixement global, un element que, a més a més, s’espera que continuï present en els propers trimestres. En clau interna, destaquen el bon funcionament del consum de les llars i de la inversió, que es beneficien del manteniment d’unes condicions financeres que continuen sent molt favorables i de la destacable millora de la confiança en la capacitat de creixement de l’economia. Igual d’optimista es mostra l’FMI en la recent actualització de les previsions econòmiques per a la zona de l’euro, que va tornar a revisar a l’alça. La institució va assenyalar que la recuperació de la zona de l’euro és molt vigorosa i que es donen les condicions per al manteniment d’aquest dinamisme en els propers trimestres.

L’actualitat política posa Alemanya i Itàlia en el punt de mira. L’economia alemanya continua mostrant un ritme d’avanç molt robust, i tot fa pensar que es mantindrà al llarg de l’any malgrat l’impasse polític en què es troba el país. De fet, si es ratifica el preacord assolit entre la CDU i l’SPD i es torna a repetir una gran coalició entre els dos partits principals, l’economia es podria beneficiar d’un cert impuls fiscal. El preacord també inclou mesures destacables per impulsar el projecte europeu, com la creació d’un Fons Monetari Europeu. A Itàlia, la situació és ben diferent. Les enquestes mostren que, després de les eleccions generals previstes per al 4 de març, l’escenari més probable és un Parlament que continuarà sent molt fragmentat i en el qual és poc probable que hi hagi un partit amb una majoria suficient per governar en solitari. A això s’afegeix l’auge, que probablement es produirà, de partits populistes. Una conjunció de factors, per tant, poc propícia perquè es puguin dur a terme les reformes que necessita el país (per a més detalls, vegeu el Focus «Itàlia: piano piano non si va lontano», en aquest mateix Informe Mensual).

L’economia de la zona de l’euro manté un ritme de creixement sòlid en el 4T 2017. En concret, el PIB de la zona de l’euro va registrar un avanç del 0,6% intertrimestral (el 2,7% inter­­anual) en l’últim trimestre de l’any, un ritme de creixement lleugerament superior a l’esperat per CaixaBank Research i que s’a­­fe­­geix als bons registres dels trimestres anteriors. De fet, per al conjunt de l’any 2017, l’economia es va expandir el 2,5%, el rit­­me més alt des del 2007 i clarament superior a l’1,8% registrat el 2016. Per països, es disposa ja de les dades d’Espanya (el 0,7% intertrimestral) i de França (el 0,6%), amb registres superiors als esperats en els dos casos. De fet, un dels elements que destaca quan s’analitza l’evolució recent de les taxes de creixement dels països de la zona de l’euro és el major grau de sincronització econòmica, un fet que propicia que l’actual període expansiu sigui més robust i menys vulnerable als shocks idiosincràtics que es poden produir en algun país.

Els indicadors de sentiment de la zona de l’euro, optimistes en l’inici de l’any. Els primers indicadors disponibles del 1T 2018 mostren que l’optimisme empresarial manté la tendència a l’alça. En particular, l’índex de sentiment empresarial compost (PMI) de la zona de l’euro va repuntar al gener fins als 58,6 punts (58,1 punts al desembre), el nivell més alt des del 2006 i en zona clarament expansiva (per damunt dels 50 punts). Així mateix, l’indicador de sentiment econòmic (ESI) de la zona de l’euro va registrar 114,7 punts al gener, molt a prop del registre del mes anterior, que era el més alt des del 2001. Per països, destaca Alemanya, on malgrat l’impasse polític continua millorant l’optimisme empresarial: tant l’indicador de sentiment econòmic de l’IFO com el PMI compost van millorar des de cotes ja molt altes. Així mateix, a França, l’optimisme sobre el bon entorn econòmic i sobre l’impacte de les reformes econòmiques de Macron es veu reflectit en l’índex de sentiment de l’INSEE i en el PMI compost, els dos en nivells molt elevats. Tot plegat mostra que el bon ritme de creixement a la zona de l’euro és molt probable que continuï el 2018.

El consum privat continua pròsper. Al novembre, les vendes al detall van repuntar de nou amb un avanç del 2,8% interanual, després de la desacceleració puntual del mes anterior. Així mateix, l’indicador de confiança de la Comissió Europea va augmentar fins als 1,3 punts al gener, el nivell més alt mai registrat. Aquestes dades, juntament amb la millora de les perspectives de creixement i del mercat laboral en particular, fan pensar que el consum de les llars es mantindrà com un dels pilars del creixement de la zona de l’euro.

La inflació manté un avanç moderat malgrat la recuperació econòmica. Al gener, la inflació es va situar en l’1,3%, 1 dècima per sota de la dada del mes de desembre, a causa, principalment, del menor augment dels components energètics i dels aliments no elaborats. Per la seva banda, la inflació subjacent va assolir l’1,2%, 1 dècima per damunt del registre del desembre. Esperem que la inflació es recuperi de forma gradual a mesura que es consolidi el creixement, tot i que es mantindrà en nivells moderats el 2018 i inferiors a l’objectiu del BCE (per sota però a la vora del 2%). Això és degut, en gran part, al fet que, a diversos països, encara hi ha marge per incrementar la capacitat productiva sense que es produeixin pressions salarials (per a més detalls, vegeu el Focus «La inflació i els seus determinants: una mesura de la nostra ignorància», en aquest Informe Mensual). Així mateix, el repunt de l’euro reduirà les pressions inflacionistes dels productes importats.

La major activitat econòmica impulsa l’activitat creditícia. L’enquesta de préstecs bancaris del BCE mostra que es reuneixen totes les condicions perquè el crèdit continuï creixent. En concret, l’enquesta mostra que, en el 4T 2017, va continuar augmentant la demanda a tots els segments i que, al mateix temps, es va produir una millora de les condicions d’accés al crèdit. Segons l’enquesta, l’augment de la inversió, l’entorn favorable dels tipus d’interès i la major confiança apuntalen el creixement de la demanda. Així mateix, destaca que les famílies es beneficien de més facilitats per accedir al crèdit per a la compra d’habitatges, gràcies a les majors pressions competitives al sector i a la disminució de la percepció del risc.

PORTUGAL

Una expansió econòmica més equilibrada i sostenible. Els indicadors econòmics més recents suggereixen que el ritme de creixement es podria moderar. Malgrat això, tot fa pensar que, el 2018, el creixement continuarà sent dinàmic i, molt probablement, més equilibrat, amb el suport de la demanda interna, en particular de la inversió, i de la demanda externa. Els exemples del dinamisme que continua mostrant l’economia lusitana són múltiples. Destaquen, per exemple, els indicadors coincidents d’activitat econòmica i de consum privat del Banc de Portugal, que van augmentar el 2,6% i el 2,1% interanual al desembre, respectivament, uns avanços una mica inferiors als dels mesos anteriors, però que continuen sent elevats. També és remarcable l’evolució de l’índex de confiança del consumidor del mes de desembre, que es va mantenir en els 2,3 punts, molt a la vora del nivell màxim històric assolit al juliol (2,5 punts). En aquest context tan favorable, la prima de risc del bo sobirà portuguès va baixar, al gener, per sota dels 140 p. b., amb el suport, també, de la revisió del rating que va dur a terme Fitch, que el va situar en grau d’inversió (de BB+ a BBB). Fitch, a més de considerar el context macroeconòmic favorable, va justificar la decisió en els esforços de consolidació fiscal duts a terme en els últims anys i en les millores al sector bancari.

La inversió guanya protagonisme a Portugal. En concret, la formació bruta de capital fix va avançar el 10,4% interanual el 2017 (mitjana 1T-3T), amb el suport de l’acceleració del ritme de creixement de la inversió en béns d’equipament (el 16,3% interanual) i de la inversió residencial (el 9,6%). De cara als propers trimestres, esperem que aquesta dinàmica positiva de la inversió prossegueixi, malgrat que a un ritme més moderat. Segons l’Enquesta d’Inversió de l’INE, les empreses portugueses preveuen augmentar la inversió 1,8 p. p. menys el 2018 en relació amb el 2017. Així mateix, s’espera que la inversió pública també recuperi un cert dinamisme, impulsada per l’augment de fons europeus.

La recuperació econòmica es trasllada a la concessió de crèdit, en particular a les llars. D’una banda, la bona dinàmica del sector immobiliari es reflecteix en el creixement de les noves operacions de crèdit a l’habitatge. Al novembre, el nou crèdit a l’habitatge va augmentar el 42,2% interanual en l’acumulat de l’any i va assolir els 6.656 milions d’euros, una xifra superior al registre total del 2016, però inferior als nivells registrats abans de la crisi. Així mateix, el crèdit al consum va continuar evolucionant de forma positiva (el 10,0% en els 11 primers mesos del 2017). De l’altra, la concessió de crèdit a les empreses va disminuir el 3,7% per a les pimes i el 8,5% per a les grans empreses, una reculada, però, inferior a la del mateix període de l’any an­­te­­rior i necessària per completar el procés de despalanquejament que duen a terme.

 

Compartir: