Compartir: 
Europa emergent: la bonança de la zona de l'euro permetrà superar l'escull rus

Si es compleixen les previsions, el 2015 i el 2016 seran dos anys de clara expansió econòmica a l'Europa emergent: en la mitjana del període 2015-2016, Polònia, Romania i Eslovàquia creixeran més del 3%, la República Txeca ho farà una mica per sota d'aquest llindar, i només quedaran endarrerits Hongria (amb un creixement previst del 2,5%) i Bulgària (de l'1,4%), dues economies llastades per un entorn de negocis poc propici. Són xifres elevades i que susciten preguntes sobre les dinàmiques que les sustenten.

Més enllà d'alguns aspectes idiosincràtics locals, el dinamisme esperat a l'Europa emergent és resultat de la confluència de tres elements: la recuperació del creixement a la zona de l'euro, el suport temporal que proporcionarà l'abaratiment del petroli i el manteniment d'unes bones condicions de finançament. En relació amb el primer d'aquests factors, l'anàlisi dels fluxos comercials de l'Eu­­ro­­pa emergent dóna informació precisa sobre el funcionament econòmic de la regió. Tal com s'aprecia al gràfic, el gros dels intercanvis comercials de l'Europa emergent es concentra als països centrals de la zona de l'euro, mentre que els fluxos interregionals, tot i ser importants, tenen un volum menor. En canvi, la intensitat dels fluxos comercials entre la regió i Rússia és clarament inferior. Sobre la base d'aquesta radiografia del canal comercial, s'entén bé per què, en uns anys en què coexistiran dos bons exercicis de creixement a la zona de l'euro (amb un creixement mitjà de l'1,7%) i una recessió apreciable a Rússia (–3,3% el 2015 i –0,8% el 2016), el primer factor pesarà molt més que el segon. Les dificultats de Rússia només serien autènticament disruptives per a l'Europa emergent si afectessin les seves exportacions de primeres matèries i de béns intermedis, ja que les dues categories de béns són inputs claus per a la regió. Ara bé, si, a causa de circumstàncies adverses, la zona de l'euro no complís les previsions, la regió difícilment defugiria la possibilitat d'orientar-se cap a la zona del creixement mediocre.

La importància del segon dels factors, el suport al creixement que comporta la disminució del preu del petroli, deriva del fet que tots els països de l'Europa emergent són importadors nets de petroli.1 En això, l'Europa emergent no es diferencia gaire dels seus socis de la Unió Europea (UE). En canvi, un altre factor que opera a Europa, el tipus de canvi, sí és un aspecte diferenciador. Habitualment, s'esmenta que un factor de suport al creixement a la zona de l'euro és la depreciació de l'euro, que permet guanyar competitivitat-preu als exportadors de la moneda única. En el cas de l'Europa emergent, aquest factor té menys pes, ja que, en l'últim any, les monedes de la zona s'han mantingut gairebé sense canvis en relació amb l'euro, la divisa central per als intercanvis comercials.

Finalment, el tercer desenvolupament que s'espera que doni suport a l'expansió econòmica és el finançament bancari internacional. El pes de la banca estrangera i, en particular, de la banca de la UE és molt elevat als països de l'Europa emergent. Segons les dades de l'OCDE, el 2012, la quota de la banca estrangera (de la UE) en el total d'actius anava del 54% d'Hongria al 96% d'Eslovàquia (a la UE, la quota mitjana de la banca estrangera era del 17%). Aquesta elevada proporció ha estat un factor de risc en altres ocasions, perquè la capacitat creditícia de les filials centreeuropees depenia, en gran part, de la salut de les seves matrius. No obstant això, el context fi­­nancer és ara més benigne, en part per les mesures que du a terme el Banc Central Europeu i en part per la millora de la solvència i de la liquiditat de les entitats. Aquesta circumstància permetrà al sector bancari donar suport a l'expansió de l'Europa emergent a curt i mitjà termini.

En definitiva, més enllà dels factors interns idiosincràtics de cada país, els condicionants externs propiciaran que l'Europa emergent transiti per una etapa de notable creixement en els pròxims anys. Els països de la moneda única proporcionaran demanda exterior i finançament a les economies centreeuropees, dos elements que, tradicionalment, han tingut un fort impacte a la regió.

1. Les importacions netes de combustibles van del 6,2% del PIB en el cas d'Hongria a l'1,4% en el de Romania, segons les dades d'Eurostat.

Compartir: