Compartir: 
Gestionar bé les finances públiques en anys de creixementGestionar bé les finances públiques en anys de creixement

Com s'ha posat de manifest durant la crisi, mantenir les finances públiques sanejades durant els anys de fort creixement és essencial: permet esmorteir l'impacte d'una recessió sense que es disparin els temors que desperta la sostenibilitat del deute a llarg termini. Una gestió adequada de les finances públiques és especialment rellevant en una unió monetària com la zona de l'euro, ja que un país no pot recórrer a la reducció unilateral de la càrrega del deute mitjançant la devaluació de la moneda. Analitzem, doncs, com s'espera que evolucionin les finances públiques dels principals països de la regió, ara que tot fa pensar que el creixement anirà guanyant tracció en els pròxims anys.

Com és ben sabut, el punt de partida no és gens esperan­­çador: el deute públic de la zona de l'euro ha passat del 65% del PIB el 2007 al 94,2% el 2014, un màxim històric. Aquest increment va ser especialment intens en països com Irlanda o Espanya, que, malgrat partir de nivells molt baixos (del 24% i del 35% el 2007, respectivament), van patir les conseqüències de la crisi amb especial virulència. No obstant això, tot fa pensar que, el 2015, es posarà fi a aquesta tendència alcista, amb l'ajuda de diversos factors. El més important és la recuperació gradual de la taxa de creixement econòmic, que es traduirà en una reducció de les principals partides de despesa i en un augment dels ingressos. A més a més, la reducció de la despesa pública tindrà el suport d'una política monetària molt més expansiva. Les mesures adoptades pel Banc Central Europeu mantindran els tipus d'interès en nivells molt baixos en els pròxims anys, la qual cosa reduirà, de forma temporal, la càrrega del deute. No obstant això, cal subratllar que, segons les previsions de la Comissió Europea, l'únic país en què s'ob­­servarà una tendència clara a la baixa del deute públic serà Alemanya. En els dos pròxims anys, la resta mantindrà un nivell de deute només lleugerament inferior a l'actual.

L'evolució del dèficit reflecteix l'impacte de la millora econòmica en els comptes públics i ofereix més pistes sobre l'esforç que duran a terme els diferents països per sanejar-los. Així, després de situar-se al voltant del 6% del PIB el 2009 i el 2010 al conjunt de la regió, està previst que el dèficit públic es redueixi fins al 2% el 2015. Naturalment, la dada evidencia que el dèficit de molts països se situarà clarament per sota del 3%, el nivell que tots els països van acordar fixar com a límit màxim al Tractat de Maastricht i que han ratificat recentment. No obstant això, diversos paï­­sos presentaran encara nivells de dèficit superiors, com, per exemple, Espanya (4,5%), França (3,8%) o Irlanda (3,6%).

Per analitzar amb una mica més de detall l'esforç fiscal dels països de la zona de l'euro, la Comissió es fixa, també, en l'evolució del dèficit públic estructural.1 Malgrat que el marge d'error que envolta aquesta variable és molt elevat,2 continua sent una de les referències més utilitzades per valorar la política fiscal duta a terme per cada Estat. En aquest sentit, és significatiu el fet que la Comissió esperi que la reducció del dèficit estructural sigui molt limitada el 2015 i el 2016. O, el que és el mateix, la reducció del dèficit públic que observarem en molts països de la zona de l'euro serà resultat, en gran part, de la recuperació econòmica.

En definitiva, la millora del context macroeconòmic ofereix una bona oportunitat per accelerar la consolidació fiscal i apuntalar la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà i a llarg termini, i no s'hauria de desaprofitar. Això és particularment rellevant per als països amb nivells d'endeutament elevats, que, si no redueixen a temps el deute, veuran limitada la capacitat de reacció davant una futura crisi.

1. El dèficit estructural correspon al dèficit públic que tindria un país que uti­­litzés tots els factors de producció (capital i treball) a ple rendiment, és a dir, quan el PIB és igual al PIB potencial.

2. Per a una anàlisi detallada, vegeu el Dossier «PIB potencial, un concepte clau, però difús» de l'Informe Mensual de maig del 2013.
Compartir: