Compartir: 
Els indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcistaEls indicadors avançats d'oferta mostren una tendencia alcista

La recessió, a la vora del final. Després de gairebé dos anys ininterromputs de contracció, els indicadors d'activitat disponibles fins al juny mostren que la situació econòmica a Espanya s'està estabilitzant. L'indicador avançat del PIB de "la Caixa" Research confirma aquesta percepció. Basat en l'evolució de diversos indicadors d'alta freqüència —que contemplen factors d'oferta, de demanda i del mercat laboral—, el nostre índex situa la variació de l'activitat econòmica, en el segon trimestre, entre el –0,2% i el 0,2% intertrimestral. Atès que l'índex no captura directament altres factors que també poden afectar el creixement econòmic, com el procés de consolidació fiscal, mantenim la nostra previsió de variació del PIB en la banda baixa d'aquest interval (el –0,2% intertrimestral), però el canvi de tendència cap a una moderació del ritme de contracció sembla ferm. De fet, el nostre escenari contempla que, a partir de la segona meitat de l'any, l'activitat reprendrà la via del creixement. Perquè això es confirmi, continua sent primordial consolidar els pilars que han de donar suport al creixement de l'economia espanyola a llarg termini. En aquest sentit, l'FMI es va sumar a la posició de la Comissió Europea i va animar el Govern a aprofundir en les reformes iniciades.

Els indicadors avançats d'oferta mostren una tendència alcista. La millora és generalitzada. Entre el febrer i el maig del 2013, el ritme de caiguda del consum elèctric, acumulat de tres mesos, s'ha reduït a menys de la meitat (del –4,0% al –1,8% interanual) i anticipa una bona dada de la producció industrial al maig. La reactivació de l'activitat industrial és coherent amb el nostre escenari de recuperació gradual de la inversió espa­nyola, en particular en béns d'equipament, en els pròxims trimestres. Aquesta millora té el suport de la recuperació incipient de la demanda europea. Després d'un primer trimestre desfavorable, les comandes industrials procedents del vell continent van augmentar l'11,1% interanual a l'abril. La resta de comandes exteriors també van presentar un intens dinamisme (el 19,8% en el mateix període). Aquest bon comportament de la demanda externa ha impulsat l'índex PMI de manufactures al maig fins a nivells màxims dels dos últims anys (48,1), i no descartem que assoleixi en breu nivells coherents amb taxes de creixement positives de l'activitat.

La demanda nacional dóna mostres d'estar tocant fons, tot i que segueix en nivells relativament baixos. Els indicadors avançats de consum mostren un clar punt d'inflexió. Les vendes al detall van reduir, al maig, el ritme de contracció fins al –4,6% interanual, i la confiança dels consumidors va registrar una millora notable al juny. Tot plegat es reflecteix en el menor ritme de contracció de l'indicador sintètic del consum, que, atesa la seva elevada correlació amb el consum privat, augura un imminent canvi de tendència en la seva evolució. No obstant això, la demanda encara és feble (les vendes al detall se situen el 25% per sota del nivell del 2007), de manera que les pressions inflacionistes es mantenen allunyades. De fet, l'augment de la inflació al juny, de 4 dècimes, fins al 2,1%, respon a la contribució del component energètic. De cara als pròxims mesos, la inflació reprendrà la tendència decreixent, i esperem que el final d'alguns efectes de base (pujada de l'IVA i altres productes regulats) l'apropi a l'1% al final de l'any.

Les dades del mercat laboral sorprenen positivament. La temporada turística del 2013 s'ha iniciat amb bon peu, i això es nota en els registres del mercat laboral. Concretament, el nombre d'afiliats del maig va augmentar en 134.660, un creixement més propi del període anterior a la crisi, que, en aquest mes, augmentava, de mitjana, en 163.115 de mitjana, que dels últims anys. Això ha pressionat a la baixa l'atur registrat, que es va reduir en 98.265 persones en el mateix mes. L'avanç de les expectatives de contractació al juny, principalment al sector serveis, reforça els indicis d'estabilització del mercat laboral. En aquest context, l'ajust salarial va continuar avançant: els costos laborals per hora van recular el 0,7% interanual en 1T 2013 (vegeu Focus «La moderació salarial dóna suport a la millora de la competitivitat»). La contenció salarial va ser especialment important als sectors sotmesos a un procés de transformació més intens durant la crisi, com l'immobiliari, el públic o el financer. Esperem que la moderació salarial es mantingui en els pròxims trimestres, tot i que, possiblement, a un ritme cada vegada menor.

El sector exterior continua guanyant tracció. El creixement de les exportacions a l'abril, del 18,9% interanual en termes nominals, va posar fi als tímids avanços dels dos mesos anteriors (del 2,2% interanual entre el febrer i el març). Tot i que aquest dinamisme és degut, en part, a efectes de calendari, els fluxos de fons mostren una acceleració del ritme exportador. La demanda procedent de països de fora de la zona de l'euro (+15,1% interanual entre el gener i l'abril) continua liderant l'avanç de les exportacions. Sembla que la demanda europea, després de la feblesa mostrada en 1T 2013, també està despertant. Aquestes mostres de millora s'observen també en l'evolució de l'entrada de turistes procedents d'Europa al maig, amb un avanç del 8,4% interanual. Això fa que cada vegada sigui més probable que el rècord històric de visitants estrangers assolit el 2008, de 59,4 milions, es pugui repetir de nou enguany. En conjunt, per tant, esperem que el bon ritme de millora del saldo corrent es mantingui al llarg de l'any, la qual cosa ens empeny a revisar en 8 dècimes a l'alça la nostra previsió de superàvit per al 2013, fins a l'1,8% del PIB.

El despalanquejament del sector privat pressiona el crèdit a la baixa. A l'abril, la caiguda del crèdit va ser del –12,3% inter­­anual. Una part d'aquest descens és degut al traspàs d'actius dels bancs nacionalitzats a la Sareb entre els mesos de desembre i febrer. De tota manera, tot i que descomptem aquest efecte, la contracció seria, aproximadament, del 8%, la qual cosa reflecteix la feblesa de l'oferta i de la demanda de crèdit. Aquesta feblesa és generalitzada a tots els sectors d'activitat. No solament afecta el crèdit vinculat al sector immobiliari, sinó també altres branques d'activitat, com els serveis o la indústria. Les llars, per la seva banda, també es continuen desendeutant, però a un ritme menor, ateses les dificultats d'amortitzar deute en un context de reducció de la renda bruta disponible. La morositat no presenta una evolució gaire millor, ja que, en 1T 2013, s'ha incrementat a tots els segments. Esperem, però, que aquesta tendència es reverteixi a mesura que es confirmin els signes de recuperació de l'activitat econòmica esmentats més amunt.

La consolidació fiscal va per bon camí. El compliment dels límits de dèficit fixats per la Comissió Europea és indispensable per restablir la confiança dels inversors internacionals. Fins al moment, l'ajust dels comptes públics no qüestiona l'assoliment dels objectius per a enguany, del 6,5% del PIB (enfront del 7,0% del 2012). L'Estat, amb una correcció del dèficit de dues dècimes al maig en relació amb el dèficit que presentava a hores d'ara l'any passat, i les corporacions locals, amb una millora d'una dècima, són, fins ara, les administracions amb una major contribució a l'ajust del dèficit públic. De tota manera, aquesta comparació pot ser una mica enganyosa. L'any passat, la majoria de mesures es van prendre durant el segon semestre, i, per tant, durant aquest període, l'evolució del dèficit va millorar notablement. Si, en els pròxims mesos, les diferents administracions públiques volen mantenir o augmentar l'ajust del dèficit en relació amb l'any passat hauran de fer un excel·lent segon semestre. En aquest sentit, el Govern ha anunciat l'eliminació de les deduccions a grans empreses i nous impostos mediambientals i sobre el consum de tabac i d'alcohol. Aquestes mesures haurien de permetre que la recaptació tributària mantingui la tendència creixent que ha presentat en els últims mesos.

El Govern avança en l'ambiciosa agenda de reformes establerta per la Comissió Europea. Al llarg del mes de juny, ha presentat l'avantprojecte de llei de suport a l'emprenedor i els informes dels experts sobre el factor de sostenibilitat de les pensions i la Reforma de les Administracions Públiques, la qual consta de 217 propostes per millorar-ne l'eficiència i la gestió mitjançant la simplificació de tràmits, la gestió de serveis comuns i, sobretot, l'eliminació de duplicitats. Segons les estimacions del Govern, l'impacte d'aquesta reforma no és gens menyspreable: l'estalvi acumulat resultant d'aplicar aquestes mesures podria arribar als 37.620 milions d'euros en quatre anys (2012-2015).

L'FMI adverteix que continuar avançant en les reformes és crucial per consolidar la recuperació i per generar ocupació. Per aquest motiu proposa aprofundir en la reforma laboral aprovada l'any passat. Segons l'organització, una major flexibilitat laboral, uns costos d'acomiadament més baixos i la reducció dels tipus de contractes ajudarien a combatre l'atur i l'elevada dualitat del mercat laboral espanyol, la qual es reflecteix en l'elevat percentatge de treballadors temporals a Espa­­nya, molt superior a la mitjana de la zona de l'euro (el 23,0%, enfront del 15,1%).

Compartir: