Compartir: 

L'estratègia de sortida de la Fed i els dubtes sobre la Xina enterboleixen la calma dels mercats. L'anunci de la Fed que podria reduir les compres de bons cap al final del 2013 si les condicions macroeconòmiques continuen evolucionant favorablement ha sorprès els mercats financers. Inicialment, el repunt de la volatilitat va ser generalitzat a nivell global i va afectar, en especial, els països emergents. Tant les rendibilitats dels bons refugi com les dels bons amb més risc van augmentar, i la borsa mundial va patir una forta sacsejada. Aquests rebrots de volatilitat s'han vist intensificats pel repunt de les tensions del mercat creditici a la Xina. Europa, que, aquesta vegada, no es troba en l'epicentre dels factors desestabilitzadors, tampoc no ajuda a calmar els mercats amb la seva lentitud i amb la falta d'ambició en les mesures per solucionar de forma definitiva les deficiències institucionals que encara presenta.

La Fed només moderarà la compra de bons si la situació macroeconòmica millora de forma substancial. El calendari establert per retirar els estímuls està supeditat a la reducció de la taxa d'atur, que es podria demorar si la taxa d'activitat s'incrementa a mesura que el creixement vagi guanyant tracció. Ara com ara, la recuperació prossegueix, tot i que a un ritme moderat. El creixement del PIB del primer trimestre ha estat revisat a la baixa, fins al 0,4% intertrimestral. Però això no fa canviar les previsions per als pròxims trimestres. Els últims indicadors econòmics reforcen aquest escenari, sobretot pel que fa a la millora de l'activitat del sector terciari i de la confiança dels consumidors. El mercat immobiliari també manté el suport a la recuperació nord-americana, tot i que una mica menys del que s'esperava.

A la Xina, el banc central també ha fet una crida a la calma. El Shibor, el tipus d'interès interbancari xinès, va repuntar al final de juny pels problemes relacionats amb la falta de liquiditat del shadow banking i per les reticències inicials del banc central a donar una resposta ràpida, com havia estat habitual davant aquest tipus de situacions. Aquests problemes coincideixen amb les noves mostres de contenció cíclica de l'economia xinesa, la qual cosa fa preveure un menor creixement per a enguany i per a l'any vinent, que, de tota manera, continua sent envejable (el 7,6% i el 7,8%, respectivament). Atès aquest panorama, el banc central va acabar assegurant la liquiditat per a les institucions que ho necessitin i va posar fi a les tensions financeres de les últimes setmanes. D'altra banda, malgrat que sembla que la reacceleració de l'economia xinesa serà més lenta del que s'esperava, cal no oblidar les importants reserves de divises de les quals disposa i l'ampli marge per aplicar mesures d'estímul en cas necessari.

Els fluxos de capital als mercats emergents es redueixen. Els factors que van promoure l'entrada de liquiditat, la política monetària ultralaxa a les economies avançades i unes perspectives de creixement més positives dels emergents han anat perdent força. Les expectatives de creixement de les economies emergents ja no són tan fermes, mentre que, a les avançades, han millorat lleugerament. A més a més, la notable depreciació de les divises emergents enfront del dòlar de les últimes setmanes ha obert un vell debat: la sostenibilitat del dèficit per compte corrent d'algunes d'aquestes economies, com Sud-àfrica, Turquia o l'Índia, la qual cosa les fa més vulnerables a la fugida de capitals. Tampoc no hi ajuden els episodis d'inestabilitat sociopolítica al Brasil o a Turquia.

El BCE no mou fitxa i reafirma el compromís de mantenir una política monetària expansiva mentre l'economia es mantingui feble. L'anunci de moderació dels estímuls per part de la Fed va alterar els mercats de deute sobirà europeus, amb pujades significatives de la rendibilitat tant als països del centre com a la perifèria. Atesos aquests vaivens al mercat, Mario Draghi va assegurar que està disposat a actuar quan sigui necessari i manté actiu el programa de compra de bons. Malgrat el to general de fragilitat, l'acti-vitat de la zona de l'euro continua donant senyals d'es­tabilització, i es preveu un avanç positiu del PIB en el tercer trimestre. Per bé que, en termes d'activitat, es va seguint el guió, es considera que els avanços en les reformes institucionals són fragmentats i moderats. L'últim exponent han estat els acords assolits pel Consell Europeu sobre el mecanisme de resolució bancària, la limitació de recursos del qual fa dubtar que sigui un instrument eficaç per trencar el vincle entre risc sobirà i risc bancari.

A Espanya, les reformes estructurals adquireixen protagonisme. El Govern, d'acord amb les directrius de la Comissió Europea, ha anunciat els principals elements de la tan esperada reforma de les administracions públiques, amb la qual pretén racionalitzar el sector públic i millorar-ne l'eficiència. La seva ràpida implementació, així com la de la resta de reformes previstes, és la principal garantia d'un creixement sostenible a llarg termini. Ara com ara, el creixement econòmic es continua basant en el sector exterior, de manera que consolidar les bases d'una economia més competitiva, eficient i flexible és més prioritari que mai.

Compartir: