Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Conjuntura
Incertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançadesIncertesa a les economies emergents, expansió a les avançades

L'economia mundial va camí de créixer el 3,2% el 2015. Quan falten tres mesos per tancar el 2015, es confirma que el crei­­xement serà una mica inferior en aquest exercici a l'experimen­­tat el 2014 i que se situa notablement per sota de les expecta­­ti­­­ves considerades al desembre del 2014. El factor principal que explica aquest comportament és l'empitjorament progressiu de les perspectives de les economies emergents. Aquesta di­­cotomia entre unes economies avançades que s'acceleren i uns emergents que perden tracció ha tendit a ampliar-se du­­rant l'estiu.

EMERGENTS

Sensible empitjorament de les perspectives dels emergents, en especial de la Xina. En els últims mesos, la incertesa sobre l'evolució de les economies emergents s'ha incrementat. Si, a la pri­­mavera, el centre d'atenció era una sèrie limitada d'eco­­no­­mies considerades problemàtiques, com Rússia, el Brasil, Turquia o Sud-àfrica, la preocupació ara s'ha estès a la Xina. Tenint en compte la importància del país i els seus significatius vincles globals, la qüestió s'explora detalladament al Focus «Xina: tornen els dubtes». Reconeixem que els riscos d'un aterratge brusc de l'economia asiàtica han augmentat. A di­­fe­­rèn­­cia, però, d'al­­tres analistes que posen el focus d'atenció en l'a­­lentiment ex­­cessiu d'alguns indicadors d'activitat, la nostra preo­­cupació s'ha incrementat davant les recents i confuses ac­­tua­­cions del Go­­vern del país. Els esdeveniments de l'estiu han po­­sat en relleu la dificultat a la qual s'enfronta l'Executiu en­­tre afavorir una economia amb més protagonisme de les forces del mercat, amb clars beneficis a llarg termini, i el costum d'intervenir amb contundència da­­vant qualsevol signe de desacceleració.

Dos emergents amb problemes propis: Rússia i el Brasil. Malgrat que fa mesos que les dues economies registren una pèrdua notable d'activitat i una acumulació de dificultats polítiques (de caràcter geopolític a Rússia, de política interna al Bra­­­­sil), en els últims mesos, la situació s'ha erosionat encara més. En el cas rus, a més de l'empitjorament de la recessió (re­­cordem que el PIB va caure el 4,6% interanual en el 2T, enfront del descens del 2,2% del 1T), preocupa l'escalada de la inflació, que s'ha situat en el 15,8% interanual a l'agost, arran d'una de­­pre­­ciació del ru­­ble del 40% en l'últim any. Els indicadors sug­­gerei­­xen que les dues tendències (feblesa de l'activitat i fortes tensions inflacionistes) es mantindran en el 3T sense gaires pal·liatius.

El Brasil acumula massa fronts oberts. D'una banda, la recessió s'agreuja (el PIB va caure el 2,6% interanual en el 2T, enfront del descens de l'1,9% del 1T). De l'altra, els desequilibris ma­­cro­­econòmics no es corregeixen: la inflació es va enfilar fins al 9,5% interanual a l'agost i el dèficit corrent va pujar fins al 4,3% del PIB en el 2T. Finalment, la desafecció política al país no remet, i, en aquest context, la política econòmica afronta fortes exigències. Mentre el banc central tracta de contenir l'espiral inflacionista mitjançant un augment agressiu del tipus d'interès (que ha passat de l'11,0% al 14,25% en un any), el Govern intenta reconduir la política fiscal excessivament laxa dels últims anys mitjan­­çant un ajust fiscal ambiciós, però de compliment in­­cert a causa de l'empitjorament econòmic. La necessitat d'es­­co­­metre un nou ajust el 2016, ja anunciat, toparà probablement amb la dificultat d'implementar-se en un context recessiu i amb la necessitat de dis­­posar de l'aprovació del Congrés (una condició que no es pot donar per descomptada). Precisament, aquestes dificultats d'implementació de la política fiscal han estat esgrimides per l'a­­gèn­­cia de rating S&P per situar la qualificació creditícia per sota del grau d'inversió per primera vegada des del 2008.

L'Amèrica Llatina i l'Àsia oriental, regions emergents sota es­­crutini. Malgrat que una part dels problemes del Brasil són idiosincràtics, l'impacte negatiu de la caiguda dels preus de les seves primeres matèries, per la feblesa de la demanda d'altres emergents (en especial, de la Xina), és compartit per una gran part dels països de l'Amèrica Llatina. L'excepció és Mèxic, que compensa el descens dels preus internacionals del petroli amb la seva estreta vinculació amb els EUA, un país que circula per una via clara d'expansió. Tot i que amb una intensitat menor, les perspectives d'Àsia també s'ajusten a la baixa. En aquesta regió, l'excepció és l'Índia, que es manté en la zona de creixement del 7%. Així i tot, fins i tot en aquest cas, el banc central ha optat per aprofitar la inflació continguda i rebaixar inesperadament el tipus de referència, del 7,25% al 6,75%, al setembre.

ESTATS UNITS

Es confirma el fort creixement dels EUA en el 2T. Segons l'úl­­ti­­ma revisió del PIB realitzada pel Bureau of Economic Analysis, l'economia nord-americana va avançar l'1,0% intertrimestral en el 2T (el 2,7% interanual), una acceleració notable en relació amb el ritme del 1T (el 0,2% intertrimestral). Atès que l'any va començar de forma atípicament feble per causa de factors puntuals com el mal temps i la vaga portuària, més enllà de l'«efecte rebot» que es pot esperar en el 2T, cal preguntar-se quines són les tendències de fons de l'economia nord-americana. Si considerem les xifres d'avanç interanual, que registren millor aquestes tendències, es constata que el component clau de la recu­­pe­­ra­­ció és el consum privat, que acumula quatre trimestres con­­secutius creixent a la zona del 3,0%-3,3% interanual. A aquest element central, s' hi ha sumat la clara recuperació de la inversió residencial. En canvi, la dinàmica subjacent de la inversió no re­­sidencial és de desacceleració, i el sector exterior resta una mica més de creixement en els últims trimestres.

El consum continuarà sent el puntal de l'expansió. Partint d'a­­questes tendències, què cal esperar de cara als pròxims trimestres? El nostre escenari central manté com a factor essencial el dinamisme del consum, ja que els principals factors que expliquen les decisions de despesa de les llars estan ben alineats. En particular, el consum té el suport de la triple conjunció d'una forta creació d'ocupació (des del gener, amb l'excepció de la dada de l'agost, una mica més feble, cada mes s'han creat, de mitjana, 212.000 llocs de treball), unes condicions financeres molt acomodatícies i l'absència de tensions inflacionistes (l'IPC va avançar un mínim 0,2% interanual a l'agost). Ara com ara, els indicadors coneguts de consum del 3T (en particular, la confiança del consumidor) avalen que el consum continuarà sent fort.

La inversió es mostrarà més alegre. Les perspectives de la in­­versió residencial són clarament expansives. Preveiem que la tò­­nica de recuperació, ja albirada, tindrà un recorregut clar per davant, com apunten alguns indicadors anticipats, com els ha­­bitatges iniciats. Creiem que, fins i tot, la inversió no residencial millorarà en els pròxims trimestres, perquè l'afebliment actual és degut, en part, a la forta acumulació prèvia (i, per tant, és un fac­­tor que perdrà importància amb el temps). Així mateix, altres factors de suport de fons continuaran sent favorables: un nivell de beneficis alt (malgrat que es veurà parcialment afectat per l'im­­­pacte de la revaloració del dòlar), unes bones perspectives de la demanda i unes condicions financeres favorables. Precisament, en aquest últim àmbit, cal esmentar que la Fed ha optat per mantenir sense canvis el tipus de referència i ha suggerit que l'augment, el primer des del 2004, tin­­drà lloc abans que acabi l'any (calendari que coincideix amb el nostre escenari, que preveu una pujada al desembre, amb efectes al gener).

JAPÓ

El Japó accelerarà el pas en els pròxims mesos. Després d'un primer semestre una mica pitjor del que s'esperava, les previsions apunten a una segona meitat d'any amb un creixement més robust. Un factor clau en aquest escenari és l'expectativa d'un pols del consum privat una mica més viu, esperonat pel ma­­­­jor poder adquisitiu que genera la caiguda de la inflació a conseqüència de l'evolució dels preus energètics. Malgrat aquest efecte positiu de la contenció inflacionista, és important recordar que aquesta contenció complica els objectius de la po­lítica econòmica d'accelerar el creixement nominal. Així mateix, un al­­tre risc que s'afegeix a l'escenari de recuperació prové del sector exterior, ja que, malgrat la feblesa del ien, disminueixen les exportacions als EUA i, en especial, a la Xina (aquests dos països acumulen el 37,4% del total de les exportacions nipones).

Millora el pols de les grans empreses. Com ho testifica l'in­­di­­cador de confiança empresarial Tankan, les grans empreses van millorar en el 2T i van tancar més d'un any d'estancament. Malgrat que aquestes empreses es beneficien de l'afebliment del ien, cal assenyalar que un ien barat no és igual de favorable per a la resta de l'economia. En particular, pot generar dificultats a les empreses petites i mitjanes, que són importadores de béns intermedis i que, per tant, afronten preus exteriors més elevats.

Compartir: