Compartir: 
La bretxa creixent de la productivitat entre empreses

­

Un fenomen que genera molt debat en l’entorn acadèmic i de política econòmica és el baix creixement de la productivitat a la majoria d’economies avançades. Tot i que aquesta és la tendència general, la realitat a nivell empresarial és molt diferent, amb molta diversitat entre empreses (vegeu el gràfic adjunt).

Per exemple, les anomenades «empreses frontera» de l’any 2003 (les que exhibien un nivell superior de productivitat) van mantenir un ritme de creixement de la productivitat també superior al de les altres durant els anys se­­güents.1 Una mostra d’això és que les «empreses frontera» de l’OCDE al sector manufacturer, entre els anys 2003 i 2013, van créixer, de mitjana, el 2,7% anual, mentre que el creixement de la resta es va quedar en l’1% (el diferencial encara és més gran al sector serveis).

La bretxa creixent de productivitat entre les empreses s’explica, sobretot, per dos factors: els avanços tecnològics i la globalització.

Pel que fa al primer factor, cal destacar que la incorporació de millores tecnològiques no solament es limita a la robotització i a l’automatització dels processos productius, sinó també a les millores organitzatives, al desenvolupament de noves idees, etc. Malgrat que, històricament, les noves tecnologies sempre han estat adquirides inicialment per un nombre limitat d’empreses (pensi el lector en la incorporació dels telers a les fàbriques tèxtils, en els primers ordinadors, etc.), a poc a poc, aquestes millores s’han estès a la resta d’empreses. No obstant això, diversos articles acadèmics suggereixen que el procés de «difusió» de la tecnologia s’ha estancat en els últims anys, la qual cosa explicaria la disparitat creixent entre els nivells productius de les empreses.2 Dos factors expliquen aquest estancament: la complexitat creixent dels avanços tecnològics i el nombre limitat de treballadors capaços d’a­­pro­­fitar aquestes millores.

Un altre element que també pot ajudar a explicar la creixent bretxa productiva és que la tecnologia facilita l’expansió de les empreses més productives. Un exemple d’això són les noves plataformes digitals que comparen els preus i la qualitat d’una gran varietat de productes (asse­­gurances, vols, hotels, etc.), la qual cosa facilita que les empreses més productives guanyin quota de mercat i exhibeixin una taxa de creixement superior. Això permet que explotin més les economies d’escala, la qual cosa les ajuda a continuar mantenint una taxa de creixement de la productivitat més elevada.3

En segon lloc, la globalització és un altre factor que pot haver contribuït a augmentar la dispersió de la productivitat entre empreses. Un entorn globalitzat promou que determinades empreses (per regla general les més grans i internacionalitzades) estiguin més relacionades comercialment entre si (en argot econòmic, que participin de for­­ma més activa en les cadenes de valor globals). Aquesta major interconnectivitat facilita l’intercanvi d’idees i de les millores tecnològiques entre les empreses més productives, la qual cosa permet que incorporin aquests avanços en el procés productiu. Així mateix, la globalització ha propiciat que determinades empreses puguin descentralitzar una part del procés productiu (un exemple seria l’offshoring cap a països amb salaris més baixos) i centrar-se en els segments productius de més valor afegit, i amb un creixement de la productivitat també superior.

La dispersió creixent de la productivitat entre empreses no és un fenomen intranscendent, ja que té importants repercussions socials i econòmiques, com, per exemple, que la dispersió dels beneficis empresarials i dels salaris també sigui major.4 En aquest sentit, és peremptori promoure un marc que afavoreixi la difusió tecnològica i que faciliti que els beneficis que aporta una major internacionalització de l’economia a nivell agregat estiguin a l’abast del major nombre possible d’empreses i de treballadors.

1. Vegeu OCDE (2016), «The Productivity-Inclusiveness Nexus».

2. Vegeu BCE, «La desacceleració de la productivitat de la zona de l’euro en un context global», Butlletí Econòmic, núm. 3/2017.

3. Vegeu OCDE (2016), «The global productivity slowdown, technology divergence, and public policy: A firm level perspective».

4. Vegeu OCDE (2017), «The Great Divergence(s)».

Compartir: