Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
La complexitat de les exportacions espanyolesLa complexitat de les exportacions espanyoles

En els últims anys, el sector exportador espanyol ha crescut amb força, un procés que s’ha vist reflectit en l’am­­plia­­ció de les destinacions i en la diversificació de la gamma de productes exportats. No obstant això, encara queda una important assignatura pendent: la complexitat de les exportacions. Què és la complexitat i per què és important? Els prestigiosos economistes de Harvard Ricardo Hausmann i César Hidalgo estimen un índex de complexitat econòmica (ICE) que, a grans trets, qualifica com a economia complexa quan és capaç d’exportar una gamma diversa de productes que molt pocs països són capaços de produir.1 La complexitat d’una economia és im­­­­portant, perquè, tal com ho mostren els mateixos autors, està íntimament vinculada al creixement a llarg termini de la renda per capita.

Doncs bé, segons l’ICE, l’auge de les exportacions espa­­nyoles des del 2010 ha anat acompanyat d’una pèrdua de posicions en el ranking de complexitat de les exportacions. Així, Espanya va passar d’ocupar el lloc 23 el 2010 al 33 el 2015 i el 2016 (en una classificació de 124 països). Per què Espanya cedeix posicions en complexitat? Una primera explicació és que la feblesa de la demanda interna durant la Gran Recessió va obligar moltes empreses a llançar-se a l’activitat exportadora per compensar la caiguda de les vendes domèstiques. Així, veiem que, en aquest període, inicien l’activitat exportadora moltes em­­preses relativament petites, en general de menor productivitat i dedicades a la producció de béns no par­­ticularment sofisticats. En segon lloc, la complexitat econò­­mi­­ca és un concepte relatiu. Si cada vegada hi ha més paï­­­­sos capaços de produir el que un país ven, es perd com­­plexitat. Per aquesta raó, l’ascens de les economies emergents en els últims anys ha fet que perdessin complexitat la majoria de les economies avançades, com és el cas de Portugal, de França o del Regne Unit, llevat de po­­tèn­­cies exportadores com Alemanya i el Japó, que es man­­tenen a la part alta del ranking.

Una anàlisi per productes permet, però, extreure certs aspectes positius. En primer lloc, la complexitat de les exportacions espanyoles està dominada per la indústria de l’automòbil (turismes i parts, i accessoris), que té una complexitat elevada i una important capacitat de generar spillovers (impulsar altres sectors). L’aparició de noves empreses exportadores en altres sectors durant la Gran Recessió va fer que l’automòbil passés de representar el 17,4% del total de les exportacions el 2010 al 14,6% el 2012 i contribuís, en gran part, al descens de l’indicador de complexitat. L’element positiu és que, des del 2013, la quota del sector automobilístic ha augmentat (va assolir el 17,7% en l’acumulat de l’any fins al setembre del 2017), igual que ho ha fet la seva complexitat. En menor mesura que l’automòbil, un altre sector que aporta una complexitat creixent és la manufactura de metalls i els seus productes, en especial el ferro i l’acer, amb un pes del 8,1% en el total de les exportacions i amb una complexitat superior a la mitjana. El sector farmacèutic (pes del 3,7%) i el d’eines i maquinària (el 14,4% del total de les exportacions) també incideixen de manera positiva en l’indicador de complexitat de les exportacions espanyoles, malgrat que la seva contribució ha anat decreixent en els últims anys. A l’altre extrem de la complexitat, trobem els productes alimentaris (el 17,0% del total de les exportacions), el pes creixent dels quals ha contribuït a reduir la complexitat agregada, amb la notable excepció del sector carni (pes del 2,1% en les exportacions) i amb una complexitat elevada i creixent.

1. Vegeu l’Atlas of Economic Complexity a https://atlas.media.mit.edu/en/.

 

Compartir: