Compartir: 

Res altera el creixement nord-americà (ara com ara). Als EUA, en els primers mesos del 2019, es van viure unes condicions meteorològiques molt severes. Es va produir un tancament del Govern federal, el famós shutdown, més llarg que en episodis precedents. Es van registrar indicadors d’activitat irregulars o, fins i tot, en alguns casos, febles. El panorama de les tensions comercials, tot i que certament més canalitzades, encara queda lluny d’estar totalment clar. Resultat? Un creixement econòmic del 0,8% intertrimestral (del 3,2% anualitzat) i del 3,2% inter­­anual en el 1T 2019. Un avanç superior a l’esperat i superior al del 4T, que ja havia sorprès a l’alça. Es podrà argüir que la composició, amb molt pes de l’acumulació d’existències, suggereix que el patró de creixement del 1T podria no ser indicatiu dels propers trimestres, però, en fi, ara com ara, la música de l’activitat continua fent ballar els nord-americans. I també els xinesos. El creixement del 1T, del 6,4% in­­teranual, va confirmar l’estabilització del ritme econòmic. Sabem que el nivell del creixement efectiu és inferior al que suggereixen les xifres oficials, però, fins i tot assumint l’existència d’aquesta distància, els indicadors d’activitat reiteren que les autoritats xineses, una vegada més, capegen els pitjors auguris. Com en el cas nord-americà, el futur hauria de ser de menor creixement, però és bo per a la Xina i, per extensió, per al món que l’aterratge sigui suau i controlat.

El còctel d’incertesa a Europa es digereix millor del que s’esperava. Si en altres parts del món la festa continua, tot i sabent que s’acosta el moment de ballar més lent, al Vell Continent el sarau va acabar gairebé abans de començar, com ho testifica la ràpida successió de revisions a la baixa del creixement previst per al 2019 que els analistes i les institucions han realitzat en els últims mesos. L’elevada incertesa que envolta el serial del brexit, la impredictible tessitura italiana, els resultats de les eleccions europees, el shock de l’automòbil i els dubtes sobre el gir proteccionista del comerç mundial justifiquen aquests canvis d’escenari. Una combinació de factors difícil de llegir. I, malgrat tot, quan s’esperava una dada mediocre de creixement en el 1T, va saltar la sorpresa i l’economia de la zona de l’euro va avançar el 0,4% intertrimestral. Bones no­­tícies que, en qualsevol cas, no alteren el to de fons de la conjuntura europea: fins que no s’esvaeixin els factors a la baixa, el creixement estarà llastat.

Allegro ma non troppo ibèric. Les economies d’Espanya i de Portugal ballen al seu propi ritme, que és una mica millor que el dels col·legues de la zona de l’euro. Si més no, així ho indiquen les xifres de creixement. L’economia espanyola va créixer el 0,7% intertrimestral (el 2,4% inter­­anual) en el 1T 2019, un ritme una mica superior al registre del trimestre anterior i netament més elevat que el del conjunt de la zona de l’euro. La clau del desacoblament cíclic espanyol continua sent el vigor de la demanda interna, que combina un to encara raonablement sòlid del consum privat amb una recuperació de la inversió una mica més ferma del que s’esperava. Portugal, per la seva banda, podria aconseguir un creixement del 0,5% intertrimestral en el 1T 2019 o, fins i tot, una mica superior, atesa l’evolució dels indicadors d’activitat. En els dos casos, i més enllà de la composició del creixement que mostra la comptabilitat nacional, els elements subjacents són la millora estructural en diferents àmbits (el despalanquejament privat, el sanejament bancari, la recuperació de la competitivitat exterior i la millora de les finances públiques) i l’especial sensibilitat als vents de cua, dos fronts que han facilitat el diferencial positiu del ritme d’activitat en relació amb el d’altres països europeus. Però s’espera que, sense dramatismes, el creixement es redueixi cap a taxes una mica menys dinàmiques al llarg dels propers trimestres. En aquest context, i un cop superats els mesos d’abril i de maig, molt carregats electoralment, serà important que el futur Govern espanyol afini l’orquestra, ja que les etapes de bonança futures s’han de canalitzar amb una tonada de polítiques adequades des dels primers compassos, com també ho haurà de fer l’Executiu lusità que surti de les eleccions legislatives del proper octubre.

Compartir: