Compartir: 
La demanda interna es manté com el principal motor de creixement de la zona euro en el 3TLa demanda interna es manté com el principal motor de creixement de la zona euro en el 3TLa demanda interna es manté com el principal motor de creixement de la zona euro en el 3TLa demanda interna es manté com el principal motor de creixement de la zona euro en el 3T

La demanda interna es manté com el principal motor de creixement de la zona euro en el 3T, que va avançar un 0,6% intertrimestral. Així, la demanda interna va contribuir 0,5 p. p. al creixement del PIB intertrimestral, recolzada, principalment, en el consum privat i la inversió. Per la seva banda, la demanda externa també va fer una lleugera contribució de 0,1 p. p. al creixement. De cara als propers trimestres i amb el suport d’unes condicions creditícies favorables, preveiem que el PIB continuï creixent de la mà de la demanda interna.

El consum privat es desaccelera temporalment en l’inici del 4T. A l’octubre, les vendes al detall van registrar un avanç del 0,7% interanual, un ritme inferior al del mes anterior (3,7%) i al del conjunt de l’any (una mitjana del 2,6%), a causa de factors de caràcter temporal. Concretament, la venda de roba i calçat es va veure negativament afectada per unes temperatures més càlides del normal, un efecte que estimem que es reverteixi en les dades de novembre i desembre.

Puja el suport cap a l’euro. Així, segons l’Eurobaròmetre d’octubre de 2017, el percentatge d’enquestats que opina que tenir l’euro és una cosa bona per al seu país va pujar a 8 p. p. fins a arribar al 64%, el nivell més alt des que es publica l’estudi (2002). Així mateix, la Comissió Europea va publicar el pla estratègic de cara a promoure una major integració econòmica i monetària de la UE. Entre les mesures, destaca la proposta de crear un Fons Monetari Europeu i completar la Unió Bancària.

La UE i el Regne Unit arriben a un preacord sobre els termes de separació del brexit. La factura financera que pagarà el Regne Unit s’estima entre 40.000 i 45.000 milions d’euros. L’avanç permetrà obrir la segona fase de negociacions.

Economia portuguesa

El deute públic va disminuir a l’octubre fins al 128,8% del PIB, un descens de 4,6 p. p. pel que fa a la xifra d’un any enrere. En concret, el deute públic va arribar als 245.300 milions d’euros. Aquesta evolució està d’acord amb l’esperada disminució de la ràtio de deute públic, que estimem que s’emplaçarà en el 127,3% del PIB a finals del 2017. Per la seva banda, el deute públic net de dipòsits de l’Administració pública es va situar a l’octubre en el 116,9% del PIB. Cal destacar, així mateix, que l’octubre es van retornar 900 milions d’euros dels préstecs del programa d’assistència financera de l’FMI del 2011. Amb aquesta aportació, ja s’han reemborsat anticipadament un total de 19.200 milions, reduint l’import pendent a 9.300 milions i contribuint així a la disminució dels costos de finançament de l’Estat.

Compartir: