Compartir: 
La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2018La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2018La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2018La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2018

La demanda interna es manté com a principal artífex del creixement de la zona de l’euro en el 3T 2018. Eurostat va confirmar que l’economia de la zona de l’euro va avançar un 1,7% interanual (0,2% intertrimestral) en el 3T. Per components, la demanda interna va contribuir en 1,7 p. p. al creixement interanual del PIB (1,5 p. p. en el 2T), de manera que aquest component va explicar la totalitat del creixement. Es tracta d’un registre notable, que es va afermar en la resiliència de la inversió, ja que el consum privat va continuar anotant avanços modestos. D’altra banda, la demanda externa va tornar a flaquejar i la seva contribució al creixement interanual va ser nul·la (+0,7 p. p. en el 2T). De cara als propers trimestres, la robustesa de la demanda interna suggereix que l’economia europea podrà mantenir ritmes de creixement notables tot i la pèrdua de vigor de la demanda externa.

El consum privat de la zona de l’euro repunta al mes d’octubre. En particular, les vendes al detall van avançar un 1,7% interanual a l’octubre, un ritme significativament superior al del mes anterior (0,3%) i també per sobre de la mitjana de l’any (1,5%). Aquesta dada apuntaria cap a un caràcter més temporal de la moderació del creixement observat durant el 3T.

Economia portuguesa

L’Informe d’Estabilitat de desembre del Banc de Portugal apunta que la reavaluació substancial i sobtada de les primes de risc és el principal risc per a l’estabilitat financera del país. Tot i els esforços per a la reducció de l’endeutament de l’economia, els encara elevats nivells fan que l’economia sigui vulnerable a canvis de sentiment inversor, ja que podria provocar un increment en les primes de risc i en els costos de finançament. Finalment, l’informe esmenta els diferents reptes als quals s’enfronten els bancs lusitans (tot i la tasca de consolidació i ajust que han portat a terme). En concret, destaquen els baixos tipus d’interès, la necessitat de seguir reduint els actius improductius i els costos operatius, i de continuar invertint en digitalització.

L’estoc de deute públic va augmentar fins als 251.088 milions d’euros a l’octubre, equivalent al 125,7% del PIB. L’augment de 2.133 milions d’euros respecte al setembre reflecteix l’emissió de deute a curt termini (250 milions d’euros a tres mesos i 1.000 milions a un any) i a llarg termini (797 milions d’euros a 10 anys). En qualsevol cas, l’increment del deute s’estima temporal i ajuda a cobrir el reemborsament dels últims 4.717 milions d’euros del préstec de l’FMI, de manera que mantenim la previsió de CaixaBank Research per a la ràtio de deute públic en el 121,7% del PIB a finals del 2018 (124,8% el 2017).

Compartir: