Compartir: 
També disponible:
Informe mensual - Focus
La diversificació sectorial de les exportacions espanyolesLa diversificació sectorial de les exportacions espanyoles

Les exportacions espanyoles de béns han exhibit un comportament excepcional en l’última dècada. A més a més, això ha anat acompanyat d’un augment de la diversificació sectorial, la qual cosa mostra que les empreses espa­­nyoles poden ser competitives en múltiples sectors a ni­­vell internacional. També, en clau positiva, una major diversificació de les exportacions fa que l’economia espanyola si­­gui menys vulnerable a shocks sectorials.

Una primera aproximació per mesurar el grau de diversificació de les exportacions d’un país consisteix a calcular un coeficient de Gini. Aquest coeficient pren valors compresos entre el 0, la màxima diversificació, i el 100, la màxima concentració (quan un país exporta un únic bé). A partir de dades de Comtrade,1 i utilitzant un grau de desagregació de 96 subsectors, es pot apreciar que el grau de concentració sectorial als principals països de la zona de l’euro és similar, i, en general, es pot afirmar que s’ha reduït a partir de l’adopció de l’euro l’any 2000. Portugal i Espanya són els països europeus on més va augmentar la concentració sectorial entre el 2000 i el 2014. Alemanya i França també la van reduir, tot i que amb menys intensitat, mentre que, a Itàlia, va quedar invariada, tot i que partia d’un grau de concentració més baix. D’aquesta manera, Espanya i Portugal compten, en l’actualitat, amb una concentració sectorial de les exportacions inferior a la dels altres grans països de la zona de l’euro (França, Itàlia i Alemanya).

Si s’utilitza un nivell d’agregació més ampli (de 27 sectors, en lloc dels 96 subsectors), es manté la tendència cap a una menor concentració sectorial entre els anys 2000 i 2014 als països europeus. No obstant això, Espanya apareix amb un nivell de concentració similar al d’Alemanya i més concentrada que França, Itàlia i Portugal. Això suggereix que les exportacions espanyoles tenen un elevat grau de diversificació intrasectorial, és a dir, entre els subsectors que conformen un sector.

Més enllà del grau de diversificació, també és pertinent analitzar els canvis en la composició sectorial. En primer lloc, destaca que les exportacions espanyoles van variar més la composició sectorial entre els anys 2000 i 2014 que altres grans economies europees. Els sectors que van experimentar més augments de la quota en el total de les exportacions espanyoles van ser el químic, el farmacèutic i el d’alimentació, la quota conjunta dels quals va passar del 25,0% el 2000 al 31,2% el 2014, i, el que és més significatiu, van tenir un paper molt important en el creixement de les exportacions (en concret, amb una contribució al creixement del 58,9%). És especialment destacable l’aportació del sector alimentari, amb una contribució del 26,8% a l’avanç total de les exportacions. Tot i que cal considerar que el sector alimentari guanya terreny als principals països europeus, i també als EUA i a la Xina, el cas espanyol és el més destacable en termes quantitatius. Dins aquest sector, els guanys més importants es van donar en carns, fruites i verdures, mentre que, en altres països, el protagonisme va correspondre als làctics i als cereals.

Entre els sectors que van veure una reducció del seu pes, destaca el sector de l’automòbil, que va perdre quota en el total de les exportacions espanyoles de forma continuada i va passar del 23,7% el 2000 al 16,2% el 2014. Malgrat la pèrdua de quota, el sector continua sent competitiu i va aportar el 21,9% del creixement exportador entre els anys 2000 i 2014. La caiguda de la quota no és deguda, en ab­­solut, a demèrits propis (les exportacions del sector van créixer el 21,9% en aquest període), sinó a l’excepcional comportament de les exportacions dels altres sectors es­­mentats més amunt.

1. Dades recopilades per les Nacions Unides. Exportacions mesurades en termes nominals.

 

Compartir: