Compartir: 
L'estacionalitat del turismeL'estacionalitat del turisme

El sector turístic, un dels pilars de l'economia espanyola, viu un moment dolç després de superar els 68 milions de turistes internacionals el 2015, gràcies a la seva elevada competitivitat1 i al suport de vents de cua com la deprecia­­ció de l'euro, la recuperació econòmica de la zona de l'euro i les dificultats que travessen alguns dels seus principals competidors. Així i tot, el sector té un repte molt important: reduir l'estacionalitat.

L'estacionalitat té una incidència negativa sobre el mercat laboral, ja que contribueix de manera directa a la temporalitat, que, en el cas d'Espanya, assoleix una taxa del 25,7%, la segona més elevada de la UE, superada, només, per Po­­lònia. A més a més, per satisfer els pics de demanda en tem­­porada alta, es creen unes infraestructures que no són aprofitades en temporada baixa (a tall d'exemple, el 2015, l'ocupació hotelera del de­­sembre va ser del 45%, en comparació amb el 77% de l'agost).

L'estacionalitat és una característica present al turisme a nivell global, però és especialment intensa a Espanya, on els viatges amb motiu d'oci i vacances, més concentrats en el període estival, representen més del 80% del turisme internacional, en comparació amb el 70% mundial (vegeu el primer gràfic).2 Malgrat que, a Espanya, es va reduir de forma notable entre els anys 1970 i 2000, de llavors ençà no s'aprecia una correcció significativa, però tampoc no ha anat a més. L'augment del nombre de turistes, de 46 mi­­lions l'any 2000 a 68 milions el 2015, ha mantingut el patró estacional, la qual cosa ha fet que la temporada bai­­xa actual sigui similar a la temporada alta de llavors: les arri­­bades de turistes entre l'octubre del 2015 i el gener del 2016 van ser molt similars a les registrades entre el juny i el setembre de l'any 2000.

Una sèrie de factors intervenen en l'estacionalitat, com els calendaris laborals i escolars, i en certa mesura limiten fins a quin punt es pot combatre. Una estratègia idònia per reduir-la seria fomentar el turisme per negocis (una modalitat que, a més a més, comporta una despesa mitjana dià­­ria superior a la resta, com recull el segon gràfic), ja que la celebració de fires i de congressos se sol concentrar en els mesos de primavera i de tardor. Malgrat que Espanya ja es postula com un país molt competitiu en aquesta tipologia turística,3 amb un creixement del 20% i més de cinc mi­­lions de turistes el 2015, amb prou feines representa el 8% del turisme del país, la meitat del pes que representa per al turisme mundial. Una altra via per mitigar l'estacionalitat seria continuar fomentant la fidelitat dels turistes que arriben a Espanya, ja prou elevada.4 Per exemple, com suggereix l'OCDE,5 es podria millorar l'experiència del viatger augmentant l'eficiència de les connexions entre regions mit­­jançant transport hubs, amb sistemes de pagament in­­tegrats que incloguin transport públic, entrades a museus i espectacles o amb l'apro­­fi­­ta­­ment de les facilitats que ofereixen les aplicacions mòbils per oferir informació intuïtiva i multilingüe.

1. El 2015, Espanya va ocupar la primera posició en el rànquing de competitivitat del turisme elaborat pel World Economic Forum.

2. IPK International (2012), ITB World Travel Trends Report 2012/2013.

3. Com ho demostra el fet que sigui el tercer país organitzador de fires i de congressos del món, per darrere, només, dels EUA i d'Alemanya.

4. El 80% dels turistes que van arribar a Espanya el 2012 repetien visita i la

meitat d'ells hi havia estat 10 o més vegades.

5. Vegeu OECD (2016), OECD Tourism Trends and Policies 2016, OECD Publishing, Paris.

Compartir: