Compartir: 
La fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorableLa fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorableLa fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorableLa fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorableLa fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorableLa fermesa de la demanda interna compensa un entorn exterior menys favorable

L’economia espanyola modera de forma molt gradual el ritme de creixement. El PIB va acabar l’any amb un bon to i, en el 4T, va créixer el 0,7% intertrimestral i el 2,4% interanual. Així, doncs, per al conjunt de l’any 2018, l’economia espanyola va avançar el 2,5% (el 3,0% el 2017) i, d’acord amb el que esperava el conjunt dels analistes, va confirmar la desacceleració gradual de l’activitat cap a cotes de creixement més sostenibles. Per components, la demanda interna va ser el principal suport del creixement (+2,9 p. p.) i va compensar la contribució negativa neta del sector exterior (–0,4 p. p.), llastat per un context internacional que s’ha deteriorat arran de les tensions comercials entre els EUA i la Xina i de les incerteses a nivell europeu (brexit, conflicte entre Itàlia i la Comissió Europea, llastos sobre el creixement de la zona de l’euro, etc.). Per al 2019, esperem que l’activitat continuï avançant a un ritme una mica més moderat que en els últims anys, però en cotes superiors a les de la majoria de països de la zona de l’euro. L’activitat tindrà el suport del creixement robust de l’ocupació i d’unes condicions financeres encara acomodatícies a la zona de l’euro, que continuaran donant suport al consum i a la inversió. No obstant això, la persistència d’un entorn exterior menys favorable i envoltat d’incerteses de naturalesa geopolítica i macrofinancera suggereix que la demanda externa mantindrà una contribució neta molt limitada al creixement.

Els indicadors d’activitat emeten senyals mixtos. D’una banda, diferents indicadors reflecteixen un menor dinamisme de la indústria, derivat del funcionament negatiu dels sectors energètic (sector molt volàtil) i automobilístic (afectat per la nova regulació europea sobre emissions i pel clima de tensions comercials). En particular, al novembre, l’índex de producció industrial va recular el 2,6% interanual (desestacionalitzat i corregit per efectes de calendari) i la xifra de negocis del sector va caure el 2,7% interanual (mitjana mòbil de tres mesos). Així mateix, al desembre, l’índex PMI per al sector manufacturer va perdre 1,5 punts i va baixar fins als 51,1 punts. En canvi, els indicadors del sector serveis van mostrar un bon to, amb un augment de la xifra de negocis al novembre (el +6,1% interanual) i un índex PMI de serveis que, al desembre, es va mantenir en uns confortables 54,0 punts per tercer mes consecutiu.

El mercat laboral va acabar l’any 2018 amb molta embranzida. Segons les dades de l’enquesta de població activa (EPA), el nombre d’ocupats va augmentar en 566.000 persones en el 4T (acumulat de quatre trimestres), una xifra similar a l’augment d’afiliats a la Seguretat Social en el mateix període (564.000). Així, segons l’EPA, el ritme de creació d’ocupació es va accelerar fins al 3,0% interanual en el 4T 2018 després de diversos trimestres de lleugera desacceleració (el 2,5% en el 3T 2018), en part pel gir que ha fet la creació d’ocupació pública, que va augmentar el 4,4% interanual (el +3,0% interanual en el 4T 2017). Per la seva banda, l’atur va baixar de forma molt significativa el 2018, fins al 14,4% en el 4T 2018 (una disminució de 2,1 p. p. en els quatre últims trimestres). De cara al 2019, s’espera que la bona evolució del mercat laboral perduri, però que, després d’un final d’any excepcionalment bo, perdi una mica d’intensitat, arran de l’esperada suavització del ritme de creixement de l’economia espanyola.

La inflació es modera pel preu de l’energia. Al gener, la inflació general es va desaccelerar fins a l’1,0%, una xifra 0,2 p. p. inferior a la del mes de desembre i que, encara sense el desglossament per components, l’INE atribueix a la davallada del preu del gas i a l’alentiment del preu dels carburants. La baixada del gener se suma a l’experimentada el mes anterior, del qual es disposa ja del detall per components i en què la inflació general es va reduir en 5 dècimes, fins a l’1,2%, mentre que la inflació subjacent es va mantenir en el 0,9%. Així, en la mitjana del 2018, la inflació general es va situar en l’1,7% i la subjacent, en el 0,9%.

El superàvit exterior perd força. Al novembre, el saldo per compte corrent es va mantenir en positiu, però va disminuir fins al 0,9% del PIB (acumulat de 12 mesos), un registre 0,9 p. p. inferior al de l’any anterior. L’erosió d’aquests 12 últims mesos es produeix en un entorn exterior més advers, amb un deteriorament generalitzat de la balança de béns (–0,5 p. p. en relació amb el novembre del 2017) i un superàvit més baix en la de serveis (–0,4 p. p. en relació amb el novembre del 2017). En concret, el saldo comercial de béns va registrar un dèficit del 2,7% del PIB (acumulat de 12 mesos), amb un deteriorament atribuïble, en gran part, a la balança de béns no energètics i, en particular, al contrast entre la desacceleració de les exportacions no energètiques (el 2,5% interanual al novembre, en relació amb el 3,2% de l’octubre, amb dades acumulades de 12 mesos) i la fermesa de les importacions (el 4,0% al novembre i el 4,1% a l’octubre). Per la seva banda, el superàvit comercial de serveis es va moderar tant pel menor dinamisme de les exportacions de serveis no turístics com per l’augment de les importacions de serveis turístics. En els propers mesos, l’entorn exterior menys favorable i l’embranzida importadora de la demanda domèstica probablement continuaran erosionant la balança per compte corrent, tot i que el descens del preu del petroli al final del 2018 podria oferir un cert alleujament.

Els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 preveuen un ajust fiscal per la via dels ingressos. Els comptes públics presentats al gener al Congrés contemplen la majoria de les mesures ja anunciades en l’esborrany remès a Brussel·les a l’octubre, però amb un major ajust del dèficit, del 2,7% del PIB fins a l’1,3% (–0,5 p. p. en relació amb l’esborrany de l’octubre, en no aprovar el Senat la nova senda del dèficit acordada amb la Comissió Europea). L’efecte positiu del cicle econòmic reduiria el dèficit públic al voltant de 0,5 p. p., de manera que els 0,9 p. p. restants requeririen mesures d’ajust addicionals. Els pressupostos situen la majoria d’aquestes mesures al costat dels ingressos (creació de l’impost sobre transaccions financeres i de l’impost digital, tributació mínima de l’impost de societats, etc.), tot i que el seu impacte final és molt incert i la seva implementació, complicada. Així, l’ajust podria acabar sent inferior al plantejat, com ja ho han assenyalat el Banc d’Espanya i l’AIReF. En tot cas, cal tenir en compte que els comptes estan pendents de la tramitació parlamentària i que la no aprovació també implicaria un ajust menor del dèficit.

Compartir: