Compartir: 

Els mercats financers apunten a un escenari menys plàcid. Des de fa mesos, els mercats financers han tancat l’etapa de molt baixa volatilitat dels últims anys, i, a l’estiu, aquesta nova tessitura es va fer més present: després d’una arrencada en què les borses alternaven la indecisió amb sessions de guanys, a l’agost, els mercats financers es van veure tensionats pels dubtes sobre la fermesa del creixement a la Xina, per la successió d’amenaces comercials amb els EUA i pel repunt de les turbulències financeres a Turquia. Aquests elements, emmarcats en un context d’enduriment global de la política monetària i de major aversió al risc, van penalitzar, en especial, les cotitzacions de les economies emergents, els índexs borsaris i les divises de les quals van patir pèrdues importants al llarg de l’agost. Per la seva banda, les economies avançades van capejar les turbulències de manera dispar. A Europa, les cotitzacions financeres es van mostrar erràtiques, no solament per les turbulències dels emergents, sinó també per un repunt de la incertesa sobre la política fiscal italiana. Als EUA, en canvi, la renda variable va continuar batent rècords i va assolir nous màxims històrics. Però, si deixem de banda la idiosincràsia nord-americana, l’evolució dels mercats suggereix que la incertesa cobra un peatge en el sentiment inversor. De fet, es tracta d’una situació que també es reflecteix en l’economia real.

El creixement emergent i, en conseqüència, el mundial seran inferiors a les previsions. Els indicadors econòmics coneguts en els mesos d’estiu confirmen que el ritme d’avanç de l’activitat mundial es reequilibra: mentre creix l’evidència que la persistent incertesa econòmica cobra ja un peatge en el creixement d’alguns emergents, també es constata que els avançats es mouen en altres coordenades. Així, els EUA van accelerar de forma notable el ritme d’avanç en el 2T i mantenen un ímpetu cíclic que, malgrat tot, hauria de perdre força el 2019 (entre altres factors, per l’esvaïment de l’impuls fiscal), mentre que, per la seva banda, la zona de l’euro modera només lleugerament el ritme d’activitat. En conjunt, l’escenari de CaixaBank Research s’ha ajustat a aquest afebliment gradual amb una revisió a la baixa de les xifres de creixement emergent i, en conseqüència mundial, previst per a enguany i per a l’any vinent. Malgrat la moderació de perspectives acabada de presentar, el balanç de riscos continua apuntant a un possible afebliment econòmic en el futur. En concret, el gir proteccionista dels EUA i les seves possibles implicacions globals continuen tenint un protagonisme destacat, que, desafortunadament, s’ha mantingut actiu al llarg de l’estiu. Així, la bona notícia que els EUA i Mèxic havien tancat un principi d’acord comercial bilateral ha estat enfosquida per la intensificació de les amenaces aranzelàries entre els EUA i la Xina.

L’economia espanyola suavitza el ritme de creixement, i la portuguesa podria seguir una senda similar. D’acord amb l’escenari de CaixaBank Research, l’economia espa­­nyola entra en una fase més madura del cicle econòmic, i, en el 2T 2018, el creixement del PIB es va desaccelerar de forma moderada fins al 0,6% intertrimestral (el 2,7% inter­­anual), 1 dècima per sota del registre del 1T. Així i tot, aquesta nova etapa no representarà un canvi abrupte del ritme d’activitat, ja que, després de créixer el 3,1% en el 2017, esperem que el PIB creixi un sòlid 2,7% enguany i el 2,3% el 2019 (en els dos anys, 1 dècima menys del que s’havia previst anteriorment). A més a més, aquest canvi no entela el fet que la majoria de tendències macroeconòmiques dels últims mesos continuen vigents. Així, el mercat laboral es continua mostrant molt dinàmic (en el 2T, es van crear 469.000 llocs de treball, el major augment intertrimestral de tota la sèrie), la inflació continua estable i la concessió de crèdit creix a bon ritme (amb els nous crèdits per a consum i per a habitatge creixent, en l’acumulat del gener al juliol, el 22% i el 16%, respectivament, en relació amb el mateix període de l’any anterior). A Portugal, per la seva banda, el creixement intertrimestral va ser del 0,5% en el 2T, 1 dècima per damunt del trimestre anterior. En termes interanuals, l’acceleració va ser del 2,1% al 2,3%. El puntal de la bona senda de creixement continua sent la demanda interna, que té el suport del dinamisme del mercat laboral (en el 2T, l’ocupació va créixer el 2,4% inter­­anual i la taxa d’atur es va situar en el 6,7%, mínim de la sèrie històrica). Malgrat aquest avanç recent, diferents indicadors suggereixen que l’evolució futura de les de­­mandes interna i externa serà menys dinàmica que en el passat, i, en conseqüència, aconsellen revisar a la baixa el creixement del 2018 i del 2019 fins al 2,1% i l’1,9%, respectivament (2 dècimes menys que en l’escenari anterior de CaixaBank).

 

Compartir: