Compartir: 
La indecisió predomina als mercats financersLa indecisió predomina als mercats financersLa indecisió predomina als mercats financersLa indecisió predomina als mercats financersLa indecisió predomina als mercats financersLa indecisió predomina als mercats financers

Els mercats completen un semestre amb volatilitat. L’entorn financer s’ha capgirat en els primers sis mesos del 2018 i ha deixat enrere el règim de molt baixa volatilitat dels últims anys. Al llarg d’aquesta primera meitat d’any, les borses han patit diferents episodis de pèrdues, els tipus d’interès s’han mogut a l’alça, les primes de risc del deute sobirà i corporatiu s’han mostrat inestables i el dòlar s’ha enfortit enfront de les principals divises avançades i emergents. El canvi de panorama ha estat propi­­ciat, d’una banda, pel to menys acomodatici dels bancs centrals de les economies avançades, reflex d’un escenari macroeconòmic positiu. A més a més, durant el semestre, s’ha viscut un augment de l’aversió al risc pels temors a un gir proteccionista a nivell global i per la intensificació de les tensions geopolítiques. També al juny aquests dos elements van estar presents en la conjuntura financera. Pel que fa als bancs centrals, la Fed va dur a terme un nou increment de tipus i el BCE va anunciar que acabarà les compres netes d’actius al desembre del 2018. Malgrat que aquestes decisions no van sorprendre els inversors, un nou repunt de les tensions comercials entre els EUA i la Xina (i amb altres socis comercials, com la UE) i una certa prevalença de la incertesa política a Itàlia van llastar, una vegada més, unes cotitzacions financeres que van tancar el mes de juny amb un to erràtic.

La Fed reforça l’enduriment de la política monetària nord-americana. En la reunió del juny, la Fed va incrementar el tipus d’interès objectiu en 25 p. b. per segona vegada enguany i el va situar en l’interval 1,75%-2,00%. La decisió va rebre el suport d’una visió molt positiva de l’escenari macroeconòmic, segons la qual els membres de la Fed esperen que l’activitat nord-americana continuï creixent per damunt del seu potencial i que el mercat laboral es mantingui en una situació de plena ocupació en els propers anys. D’aquesta manera, la Fed va reiterar la necessitat de donar continuïtat a l’enduriment gradual de les condicions financeres amb noves pujades de tipus en els propers trimestres. En concret, els membres de la Fed esperen realitzar entre quatre i cinc nous increments de tipus fins al final del 2019, una senda coherent amb l’escenari de CaixaBank Research, però lleugerament més agressiva que la que descompten les cotitzacions financeres. Malgrat que els mercats van rebre aquests anuncis sense grans moviments, en el conjunt del mes els tipus d’interès sobirans dels EUA es van mostrar volàtils, amb un repunt proper als 15 p. b. en els 15 primers dies del mes, que es va desfer, en la segona meitat, arran del repunt de les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

El BCE anuncia el final del QE en la reunió del juny, en assenyalar que mantindrà les compres netes a un ritme de 30.000 mi­­lions mensuals fins al setembre, les reduirà a 15.000 milions mensuals a partir de l’octubre i les finalitzarà al desembre del 2018. El BCE va fonamentar l’anunci en la fermesa de l’escenari econòmic i en la consolidació de la zona de l’euro en la fase expansiva del cicle, però va recordar que la infrautilització dels recursos encara és elevada i que les pressions inflacionistes continuen sent contingudes, per la qual cosa requereixen el suport d’un entorn financer acomodatici. Així, el BCE va anun­­ciar que mantindrà els tipus d’interès inalterats, com a mínim, fins després de l’estiu del 2019 i va reiterar que continuarà present als mercats financers mitjançant la reinversió del principal dels actius que vagin vencent en el seu balanç. Arran d’aquests anuncis, els tipus d’interès sobirans dels països de la zona de l’euro van flexionar a la baixa, en un clar reflex que els inversors van centrar més l’atenció en l’orientació futura dels tipus d’interès de referència que en el final de les compres netes. Per la seva banda, les primes de risc de la perifèria van continuar disminuint i es van recuperar de l’episodi d’aversió al risc vinculat amb Itàlia, tot i que encara van tancar el mes en nivells relativament elevats.

Les borses internacionals es mostren erràtiques. Els principals parquets internacionals van començar el mes de juny amb un to constructiu i registrant guanys superiors al 3% a les economies avançades. No obstant això, cap a mitjan mes, les borses van fer un gir negatiu arran de l’escenificació de les tensions entre els EUA i els seus socis comercials. Així, els índexs de les economies emergents i de la zona de l’euro van patir pèrdues la resta del mes i van tancar el juny en negatiu (Eurostoxx 50 –0,3%, DAX –2,4%, CAC –1,4% i MIB –0,7%), amb l’excepció d’Espanya i de Portugal (IBEX +1,7% i PSI +1,1%), mentre que les borses nord-americanes van aconseguir acabar, en general, amb lleugers avanços (S&P 500 +0,5%, Dow Jones –0,6% i Nasdaq +1,0%).

El dòlar manté la fortalesa al mercat de divises. Al juny, el dòlar va mantenir la dinàmica d’apreciació iniciada al començament d’abril i es va enfortir enfront de les principals divises internacionals. Així, a les economies avançades, l’euro va fluc­­tuar al voltant dels 1,16 dòlars, mentre que, a les economies emergents, gairebé totes les divises es van depreciar. El peso argentí (el –13,7%) i la lira turca (el –1,4%, en recuperar terreny després de la victòria electoral de l’actual president Recep Tayyip Erdoğan) van ser de nou penalitzats, mentre que el peso mexicà va acabar gairebé en pla a l’avantsala de les eleccions de l’1 de juliol.

L’OPEP i els seus socis suavitzen les retallades en la producció de petroli i augmentaran en 1 milió de barrils diaris (mb/d) el sostre a la producció (de 32,5 mb/d fins ara) a partir del juliol. De tota manera, tenint en compte que alguns països ja pro­­dueixen a plena capacitat, les estimacions indiquen que l’augment efectiu se situarà al voltant dels 700.000 barrils. Com s’analitza al Focus «Quins factors expliquen l’encariment del pe­­troli?», en aquest mateix Informe Mensual, l’anunci s’ha produït després d’uns mesos de fort encariment del petroli, a causa, entre altres factors, d’un sobrecompliment de les retallades de la producció i de la fortalesa de la demanda global. En aquest context, el preu del barril de Brent va fluctuar al voltant dels 75 dòlars, sense mostrar una tendència a la baixa després de l’anunci de l’OPEP, i va acabar el mes amb un nou repunt cap als 78 dòlars.

 

Compartir: